 |
| 1950. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida. La vella portalada barroca de l'antic convent dels Mercedaris, i després del de l'Ensenyança, en la seua darrera i actual ubicació. |
 |
1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Ressenya del convent mercedari lleidatà, encara dempeus en aquell tombant del segle XIX al XX, però que no passà de la postguerra. «Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l’Orde dels Mercedaris o l’Orde de la Mercè, és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam. Avui es dedica a l'assistència als necessitats ("captius" d'altre tipus: malalts, marginats, drogoaddictes, presos, etc.)» (viquipèdia).El nom de «Santa Eulàlia barcelonina» de Lleida, donat per l'autor als mercedaris lleidatans, potser té a veure amb el fet que la germandat va tindre com a primera seu a Barcelona l'hospital de Santa Eulàlia, i en rebé així el primer nom: frares de la «Casa de Santa Eulàlia de Barcelona de l'Almoina (Mercè) dels Captius», o també frares de «L'Almoina o de la Mercè», que a més donava relleu a la patrona de la ciutat en aquell segle XIII («Sàpiens»). |
 |
1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El convent dels mercedaris de Lleida fou el segon de l'orde fundat al nostre país, durant el pas, no testimoniat, de Sant Pere Nolasc per la ciutat al 1225, en ple regnat del nostre Conqueridor. S'emplaçava fora murs, entre Gardeny i el camí ral, cap a l'actual Acadèmia Mariana. «Era magnífico y en ella se celebraron varios capítulos generales durante el siglo XIII».Aquell convent primigeni restà molt malmès durant el setge de Joan II a la ciutat al 1464, durant la guerra del país contra el monarca. Amb la Guerra dels Segadors, quedà totalment inservible (1641). A partir de 1666, començà a construir-se'n un altre, amb aportacions dels fidels, al pati on després s'hi aixecaria la Catedral Nova al 1761, davant per davant de l'Hospital de Santa Maria, només al cap de cent anys. Per això calgué refer-lo de nou al carrer de Sant Antoni. |
 |
1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
D'allà van passar «a un extremo de la ciudad, en la calle de San Antonio, entre ella y el río». Al carrer de Sant Antoni hi havia la façana de l'església i un passadís d'entrada al costat que portava fins al convent, a tocar del Segre. L'autor el va veure encara en aquest emplaçament i descriu el temple, el retaule major (llavors ja traslladat a la parròquia de la Magdalena) i s'anomena una «magnífica relíquia de San Ramon». Sobre el convent, explica que es tracta més aviat d'una casa, amb un reduït claustre de 23 passos, més menys quadrat (tres arcs en dos costat i quatre els altres dos), que sembrava més un celobert que altra cosa, i amb pou al mig, amb una comunitat de sis persones. |
 | ||||
1900 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
Enrunat durant els bombardejos feixistes de 1938, i en acabada la guerra, la portalada, que havia romàs intacta, fou aprofitada per «Regiones Devastadas», l'organisme franquista (espanyol) encarregat de la reconstrucció, com a portalada de l'església de Sant Pere (1948), antiga església conventual dels franciscans lleidatans, a l'actual Plaça de Sant Francesc, on encara la hi veiem.
|
 |
| 1938. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida. L'estat ruïnós del convent durant la primera postguerra, en foto de Ramon Borràs. S'hi veu la cantonada de la plaça a on donava l'antiga portalada aprofitada dels mercedaris. Aquest solar és actualment ocupat pel Centre Cívic del Centre Històric de la ciutat. |
 |
| 1950 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida. El pati de l'antic convent amb la portalada barroca mercedària. |
 |
| 1955 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida. El solar de l'antiga Ensenyança, amb les runes ja derruïdes, un cop traslladada la portalada, i que deixava a la vista l'antic carrer del Rosari. |
 |
| 1907. Plaça Sant Francesc o de la Llibertat, Lleida. La façana pelada de l'antiga església franciscana. |
 |
| 1945 ca. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida. L'església de Sant Pere en plena restauració després de la guerra, i encara sense la façana barroca, tal com es mostrava com a antiga església del convent franciscà de la ciutat. |
