Seguidors

20140106

[559] Solsona, segle XVIII

1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI (BNE).
Esplèndid gravat de la ciutat de Solsona emmurallada, vista des del sud, amb el Castell Vell (1) dalt del turó.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
«...tiene sus muros con su foso, y dos fuertes castillos, el uno nuevo, y el otro viejo...»
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
«...a orillas del Riu-Nere, que riega, y fertiliza sus campos, abundantes en... y se adoban cantidad de orejones muy sabrosos». Al final del XVIII, Solsona comptava 1000 habitants «con mucha Nobleza».
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Extramurs: el Convent dels Caputxins (2), l'Hospital (3) davant del Portal del Castell, el barri i ermita de Sant Josep (16), i a l'altra banda dels jardins i horts al llarg de la muralla, l'ermita de Sant Magí (4).
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
La Porta del Bisbe (11) amb el palau episcopal al darrere; a la dreta, el pont del riu que donava (i dona) a la porta est. El campanar de la Catedral (12), l'església i convent dels Dominics (10), el Col·legi de les Escoles Pies (7), la Casa de la Vila (8), la Torre del Rellotge o de les Hores (9), que tenia una campanar per tocar a foc i una altra per tocar les hores, encara avui; d'aquesta torre s'hi penja el ruc pel Carnestoltes, costum que recorda la llegenda que ha donat el sobrenom de mata-rucs als solsonins.
Fora vila: les ermites de Sant Gervasi (13), Santa Magdalena (14) i Sant Bartolomé (15).
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Un resum d'història, que recorda el bisbat més jove de Catalunya, fundat el 1593 per lluitar contra els hugonots francesos.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
«... hay también... enseñanza para instruir á las niñas en leer y escribir, en la Doctrina Christiana, y buenas costumbres, y en todas las labores propias de su sexo...» Amb quatre fires a l'any, i famosa pels seus ganivets i tisores «porque hay muchos Artifices de esta clase, y de otros géneros, que llevan a los puertos de mar, los quales los embarcan para la América».
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall del Portal del Castellvell. 
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall del turó del Castellvell.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall del Palau Episcopal i de la Catedral al darrere.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall de la ciutat per la banda del Riu Negre.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall dels horts i jardins extramurs, envoltats de tanques probablement de tàpia.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Blasó solsoní del XVIII.
1783. Solsona, de Palomino.
Dins «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, tom VI.
Detall de la muralla i la vila.