 |
| 1933. La Quadra d'Olzinelles, Sant Fruitós de Bages. La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Extens recull del vocabulari de la casa, que segons l'autor «ve a ésser una monografia sobre la vida quotidiana que en la casa es desplega i s'acompleix». S'acompanya d'una bona colla de fotografies dels masos més imponents del país, que ens recorden la manera de viure de bona part dels nostres avantpassats durant segles, abans de la Catalunya industrialitzada que el segle XIX encetaria i el segle XX completaria. Molts dels escampats al llarg i ample del país ja han desaparegut al mateix temps que s'abandonava la dedicació agrícola o canviaven les maneres de cultivar la terra. Alguns altres d'afortunats que perduraren han estat convertits en cases rurals d'allotjaments turístics, fet que n'ha assegurat una certa conservació. Val més això que res! Així es descriuen mas i masia a la viquipèdia: Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora del nucli d'un poble. S'ha de distingir entre masia, que significa la casa sola, i mas, el conjunt de casa, terres de conreu i boscos. És un tipus de construcció rural que abunda a la Catalunya Vella, però també té una marcada presència a les zones muntanyoses de la Catalunya Nova i el País Valencià. Estructures d'ús i aspecte semblant es troben arreu d'Europa, i reben noms com possessió (Mallorca), lloc (Menorca), pardina (Aragó), masada (l'est de la província de Terol), 'bòria' (a l'oest i nord d'Occitània) o 'bòrda' i fins i tot, gairebé homònim, mas (al Llenguadoc i sobretot a Provença; i també a la Ribagorça, el Matarranya i més al sud, els Ports, el Maestrat (País Valencià) i altres comarques valencianes) i alqueria (Horta de València). És típica de la població disseminada de pagesos o pastors distanciada de nuclis urbans. Com denota el volum de la construcció de moltes masies, antany a les cases de pagès hi vivia molta gent: l'amo, l'hereu, els altres germans cabalers, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s'hi engreixava el porc i s'hi elaboraven embotits i formatges. Mentre que en algunes masies es feien botes de vi, en d'altres es cosien espardenyes i sàrries per carregar els animals. |
 |
| 1933. Cabana de boscater, Sant Martí de Sesgueioles (l'Anoia). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Cabanes de boscater, Sant Martí de Sesgueioles (l'Anoia). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Família de boscaters, Sant Martí Sesgueioles (l'Anoia). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Mas del Saiol, Moià (el Moianès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Mas Torroella, Santa Eulàlia de Riuprimer (l'Osona). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
1933. Mas de Boixadors, Sant Pere Sallavinera (l'Anoia).
La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA).
Algunes grans masies tenien capella i tot.
|
 |
| 1933. Masia can Casanoves, Moià (el Moianès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). La faisó dels antics pallers, abans paisatge habitual a pagès. |
 |
| 1933. Masia d'Oliveres, Oristà (l'Osona). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Potser amb la comuna afegida al lateral. |
 |
| 1933. Masia de Sau, Santa Maria d'Oló (el Moianès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia el Farell, El Pont de Vilomara (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia la Culla, Manresa (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Una masia amb torre semifortificada. Al bancal, les garbes amuntegades, a l'espera d'ésser transportades a l'eral. |
 |
| 1933. Masia l'Alovet, Olost de Lluçanès (l'Osona). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). Magnífics pallers, per ajudar els animals a passar l'hivern. |
 |
| 1933. Masia Jaumeandreu, Fals (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia la Codina, Pinell (el Solsonès). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia Can Figueres, Sant Mateu de Bages. La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia Montconill, Callús (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
 |
| 1933. Masia Serra de Degollats, Prats de Lluçanès (el Bages). La casa catalana, d'A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», volum XX (ARCA). |
