 |
1913. Isil (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
En aquest lloc, la Noguera Pallaresa «se divideix en dos braços, tenint l'església parroquial al mig, amb dos ponts per comunicar-se amb les dues riberes». A 50 km. de Sort, des d'on hi havia «servei d'automòbils fins a l'estació de ferrocarril de Tàrrega, a 155 km». Tot el municipi comprenia Isil, Alòs, Àrreu. Actualment, el municipi d'Alt Àneu, amb capital a València d'Àneu, integra els pobles d'Isil, Alòs, Borén, Isavarre, Son i Sorpe, i els nuclis de la Bonaigua de Baix i del Santuari de la Mare de Déu de les Ares. A cada segle que passa, perdem municipis, encara.
De 1831 a final del segle XIX, el municipi va doblar la població. Mentre que després, fins al 1920, ja va començar a perdre'n, una cinquantena, en una progressió de despoblament indeturable fins avui. |
 |
1900 ca. Isil (el Pallars).
dins «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La portalada romànica de l'església de Sant Joan. Clixé d'Adolf Mas.
 |
1913. Isil (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Fa ja alguns anys que ve explotant-se lo bosc de Bonabé, utilitzant-se motor elèctric per serrar les fustes, que són després transportades, per medi [mitjà] d'un cable elèctric, cap a la frontera». Tot i amb això, el negoci de la fusta no va acabar del tot bé, i se n'anà en orris. Al 1903, l'empresa Matussière-Forest, de capital francès, va obtindre la concessió d'explotació del bosc i els treballs forestals perduraren fins a l'any 1921.
Curiosament, detalla l'autor que el fet d'«haver-s'hi establert anys enrera una colònia d'italiana per a efectuar-hi dits treballs, va fer que se conegués el lloc amb lo nom d'Itàlia». La Itàlia del Pirineu! Les fonts no poden explotar-se «per la dificultat de les vies de comunicació, consistents en mals camins de ferradura». És clar que ja esperaven pel port de Salau «la foradada internacional de la Noguera Pallaresa anant a sortir a la vall del Salat». Amb permís i perdó dels actuals llogarencs, esperem que mai no es faci ni aquest túnel de Salau ni el de la Bonaigua. Perquè aquest relatiu aïllament és la garantia d'un turisme bucòlic i sostenible, que és el de major qualitat. Si al Pirineu hi arribés turisme del nivell del de Lloret o Salou, fora el començament de la fi. No puc creure'm que hi hagi hotelers que ho desitgin. O potser sí? |
 |
1900 ca. Isil (el Pallars).
dins «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detall dels capitells de Sant Joan d'Isil. Clixé d'Adolf Mas.
|
 |
1900 ca. Isil (el Pallars).
dins «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis de l'església, a tocar mateix de la Noguera Pallaresa. Clixé d'Adolf Mas.
|
 |
1913. Isil (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Lo clima és molt fred, puix no és estrany que lo termòmetre marque -8º a l'hivern, mantenint-se sobre +25º a l'istiu, en quin temps amb prou feines s'arriba a fondre la neu en les seves muntanyes». Disposaven de duana, carabiners a Alós [guàrdia civil espanyola], escola, dos molins fariners. Un d'aquests, a l'illa de la Noguera, es convertiria en serradora amb el temps.
|
 |
1900 ca. Isil (el Pallars).
dins «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'interior de l'església de Sant Joan d'Isil, amb el magnífic retaule de l'altar major. Clixé d'Adolf Mas. Sobre l'església romànica de Sant Joan, afirma que és «un dels més notables monuments que s'aixecaren en lo territori pallarès... a l'endret de la porta té dos baixos relleus que s'hi encastarien procedents d'altre lloc i que en malhora foren repicats demig cos en avall per desfigurar l'objecte que representaven». |
 |
1913. Sant Joan d'Isil (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Un empostissat ha vingut a substituir la volta, que segons diuen va caure, no havent pogut esbrinar-se la data en què això va ocórrer... S'hi conserven alguns retaules gòtics, que convindria la seva conservació». I afegeix que «la veu pública atribueix aquesta obra als templers, mes no havem pogut comprovar aquesta opinió». Assegura que «hi havia quatre torres en los angles de l'edifici», que foren enderrocades per perill de caure al segle XVIII.
A mitjan segle XVII, el papa Innocenci XI «concedí indulgència plenària ad septennium a tots los fidels que en aital diada visitessen dita església. De cinquanta anys ençà ha decaigut aquesta devoció, conservant-se emperò les tradicionals falles la vetlla del 24 de juny, que revesteixen en aquest lloc un caràcter especialíssim per la solemnitat de què van acompanyades i l'alegria que desperten entre lo jovent de la vall». |
 |
1920 ca. Isil (el Pallars),
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926), (MDC-AFCEC).
Ceferí Rocafort no testimonia el funcionament de la serradora al 1913. Es probable, doncs, que es posés en marxa un cop tancada l'explotació per aprofitar-ne algun romanent de fusta. En canvi, sí que testimonia el funcionament del cable elèctric. Si l'electricitat hi arribà a l'inici de l'explotació, això ens testimonia l'electrificació d'Isil al 1903, abans que la capital pallaresa de Sort.
|
 |
1920 ca. Isil (el Pallars),
Foto anònima, (aneuserradores.blogspot.com).
La peixera o desviació del braç esquerre de la Pallaresa per portar els troncs a la serradora.
|
 |
1920 ca. Isil (el Pallars),
Fons Corbera-Consell Cultural de les Valls d'Àneu, (MDC-Món Agrari).
Majestuosa Casa Ignàsia, l'hostal del senyor Alcalde, regal de l'empresa gavatxa que agafà la concessió de l'explotació forestal de Bonabé. Així funcionaven les coses llavors, i així sembla que -de vegades- continuen funcionant ara. Detall dels mossos de la casa, les nenes a l'un costat, els nois a l'altre, amb l'aixada a l'espatlla. A l'hostal s'hi hostatjarà la reialesa monegasca, però també era el lloc d'estada p.ex. del mestre-a del poble en aquells anys. La casa s'esfondrà amb la riuada de 1937, que també s'emportà el pont adjacent. |
 |
1933. Isil (el Pallars), «La Vanguardia.
«Existe en el alto Pallars este bello rincón donde está emplazado el típico pueblecito llamado Isil». Ja no s'hi veu la caseta de fusta de la serradora a tocar de l'església.
|
 |
1940 ca. Isil (el Pallars),
Fons Corbera-Consell Cultural de les Valls d'Àneu, (MDC-Món Agrari).
Després de la riuada d'aigua del 1937, i de la riuada feixista espanyola del 1939, el país estava en coma. A Isil s'hi veuen els capellans amb sotana passejant pel camí, allà on ara hi ha la carretera. El vell pont romànic d'Aragó ha estat reemplaçat per una passera de fusta. |
 |
1940 ca. Isil (el Pallars),
Fons Corbera-Consell Cultural de les Valls d'Àneu, (MDC-Món Agrari).
Detalls de la passera de fusta, amb un pagès i una mula amb les sàrries a punt de creuar. |
 |
1900 ca. Isil (el Pallars),
Fons Corbera-Consell Cultural de les Valls d'Àneu, (MDC-Món Agrari).
Isil des d'un tossalet amb Sant Joan en primer terme. Les aigües de la Noguera Pallaresa rasquen els fonaments de l'absis. A l'esquerra, l'antic caminet, actual carretera. Aquesta sèrie pallaresa podria datar-se cap al 1919. |
