 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. La ciutat i el port d'Alacant, amb l'inexpugnable castell de Santa Bàrbara damunt el Benacantil, la gran muralla de mar de la ciutat. Sobre la platja, el tràfec ordenat de l'embarcament dels moriscos alacantins. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. La platja davant la porta ferrissa, amb el patíbul muntat... com a avís per a naturals i forasters. Dalt de les torres rodones dels murs de la ciutat, l'artilleria hi està preparada. La gent surt a les finestres a guaitar l'espectacle de la deportació i del sofriment dels seus compatriotes moriscos, en res i per a res considerats com a compatriotes, potser ni tan sols com a persones, ans com a servents i llauradors apartats de la vera fer i condemnats per ses creences. La vella ciutat d'Alacant, amb els principals campanars elevats per sobre de la primera fila de cases, apareix blanquinosa darrere la muralla. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. «Los embarcados en Alicante, asistiendo don Baltasar Mercader, fueron quarenta cinco mil y ochocientos, 45.800». El port ple de galeres i galions de l'armada de Sa Majestat Felip III de Castella. Els terços arribats de Nàpols controlaren el Regne valencià durant l'execució del decret reial. Encara ara. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. L'arribada dels moriscos a la platja, un sens parar de gent a peu, amb carretes i amb ruquets, carregats amb els paquets i farcells que podien portar. Allà hagueren d'afrontar la darrera humiliant ofensa: pagar-se el passatge en les generoses naus espanyoles. Tot molt ordenat, segons la vista que ens en fan els artistes. Fins i tot, amb certa caritativa expectació dels cristians executors de la sentència. Massa calma per a tan gran afront: la finestra que els pintors dibuixaren per al Rei castellà, que era qui els pagava el treball, van disfressar les llàgrimes, el dol i el mal. Probablement, alguns dels desplaçats marxaren despitats, fins i tot alliberats: ja no els caldria dissimular més la seua fe, no els caldria confessar ni combregar més, no els caldria amagar menges, costums i creences. Però que els embarcaments fossin una bassa d'oli i una confraternització com la que mostren les pintures d'aquesta sèrie, només pot obeir a un intent deliberat de netejar consciències i manipular la història. Tot molt espanyol, encara ara. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. El fabulós castell de Santa Bàrbara dalt del Benacantil, amb ses línies de muralla. S'hi dibuixa el camí que hi pujava, ben costerut, des de la ciutat. L'església construïda sobre la primitiva mesquita de la ciutat en primer terme. Aquell mateix segle XVI s'hi aixecaria la catedral de Sant Nicolau. A la porta de la ciutat, amb l'escut de la vila al damunt, un soldat fa guàrdia amb una pica a la mà. Fora murs, l'hostal era ocupat d'una companyia de terços, que hi tenia la senyera penjada. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. L'església de Santa Maria al fons, darrere l'altra torre de la muralla. Més enllà, a la platja del Postiguet, probablement més tràfec d'embarcament, a tocar de la vella ermita templera, llavors de la Mare de Déu dels Socors, al Raval Roig. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. Els xiquets agafats de les mans de les mares, els malalts i vells fins i tot carregats a l'esquena d'un jove, els ruquets carregats de dos en dos, les famílies esperant torn assegudes damunt els farcells per pujar a les barques que els embarcaran a les naus. Tots amb la tradicional vestimenta i barret dels llauradors valencians. En primer terme, el seguici de Baltasar Mercader, cavaller de Santiago com indica la creu al pit, controla les operacions d'embarcament. Sembla que la seua senyora, dins el carruatge, no va voler perdre's l'espectacle. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. Més que una deportació massiva els artistes ens transporten a una plàcida escena quotidiana de tràfec comercial al port. Després del ban reial d'expulsió del 22 de setembre i atès que els moriscos, forçats a partir, provaren de vendre tot allò que pogueren perquè els era molt més pràctic i factible endur-se'n joies i diners, que no pas cases, animals o altres béns, es promulgà, en valencià!, un altre Ban de prohibició de l’alienació dels béns als moriscos del Regne de València de l’1 d’octubre d’aquell 1609. Es volgué combatre l'efecte deflacionista que aquesta venda sobtada i massiva produí en l'economia local: «han feyt y fan tan gran abús de vendre aquells [béns], que sols per arribar á dinérs, los venen tots de tal manera, que lo que val cent, donen per deu». Sense cap mena d’escrúpols, el ban ordenava la més eficaç de les mesures possibles contra aquesta deflació: prohibia als moriscos, fins i tot, el dret de disposar i vendre les pròpies pertinences, si aquestes eren bestiars, cavalcadures, collites, oli, cases, terres, censals, deutes, accions, etc. És a dir: la pràctica totalitat dels actius que podien tenir (L’expulsió dels moriscos en l’imaginari popular valencià, Joan Borja i Sanz, Universitat d’Alacant, 2014): Ara ojats que us notifiquen y fan á saber de part de la Sacra, Catolica Real Magestad, é per aquella de part del Illustrissimo y Excellentissimo Señor D. Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Señor de les Viles de Pinto y Ynes, Comanador de Montizon y Chinclana, Loctinent y Capita General en la present ciutat y regne de Valencia. Que per cuant los moriscos del present Regne, que en execucio del orde y manament de Sa Magestat se han de embarcar, encara que es just ques valguen de alguna cosa de sos bens pera passar son viatge, empero han feyt y fan tan gran abús de vendre aquells, que sols per arribar a dines, los venen tots de tal manera, que lo que val cent, donen per deu: lo que no sols es contra la intencio de Sa Magestad y dels ordens y manaments Reals, pero encara en perjuhi dels crehedors y dels Senyors del [sic] llochs, y se han seguit, ys esperen seguir altres perjuhins y danys irreparables. Y perque los dits moriscos sapien quins bens y coses poden vendre, y quins, ó cuals no, per ço Sa Excelencia ab vot y parer dels nobles, Magnifichs, y amats Consellers de Sa Magestad, Regent la Real Cancellería, y Doctors del Real Consell, proueeix ordena y mana, que los dits moriscos puguen vendre tots y cualseuol bens que aquells tinguen, exceptat que no puguen vendre, ni en altra manera dispondre de les coses y bens seguents; ço es de bestiars axi grosos com menuts, caualcadures, forments, ni altres grans alguns, oli, cases, terres, encara que sien franques, y en realench, censals, debitoris, ni deutes, drets, ni actions algunes, sots decret de nullitat... Declarant empero que los dits Moriscos puguen vendre a sos senyors qualseuol de dites coses en just y conpetent [sic] preu en paga del que aquells seran deutors als dits sos señors, i no en altra manera... Die primo mensis octobris anno 1609 retulit Pere Pi trompeta Real y publich de la present ciutat de Valencia, Explica encara aquest autor que «comptades –i molt específiques– excepcions, en qualsevol cas, preveia el ban d’expulsió del 22 de setembre. Segons la disposició reial, només quedaven dispensats de la deportació, d’una banda, les criatures menors de quatre anys... En el cas de les famílies mixtes (amb un progenitor cristià vell i l’altre morisc), el document encara filava més prim: tractant-se de fills menors de sis anys, si la morisca era la mare s’havia de quedar per a garantir-ne la criança; però si el morisc era el pare, se l’havia d’expel·lir. La mare, en aquest segon cas, se’n podia ocupar de pujar la criatura, i el pare era forçat a separar-se dels fills per sempre, i acabava embarcat i enviat a Àfrica amb els seus coreligionaris». |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos a Alacant, de Pere Oromig i Francesc Ribalta. Mapa de la població valenciana al 1609, de Tulio Halpein Donghi, Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia, 1980, reproduït dins La expulsión de los moriscos en la provincia de Alicante, Gerardo Muñoa Lorente, 2010. |
