QUINA LA FEM?: [1600] Ressenya de les Garrigues històriques

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Felip Solé i Olivé (BCN, 1880-1947) fou pedagog i polític, professor a l'institut de la ciutat de Lleida, on va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en fou director. Autor d'un resum d'Ortografia Catalana (1922) per a l'ensenyament primari, i col·laborador de la revista «Vida Lleidatana», des d'on defensà la modernització de la cultura lleidatana com a part essencial de la cultura nacional catalana. fou ponent per les comarques de Lleida en els treballs per a la redacció de la Divisió territorial de Catalunya de 1936, on hi defensà la creació de la comarcà del Mig Segre, que no prosperà.

L'article proposa la definició geogràfica de la comarca de les Garrigues, des de les terrasses del Segre delimitades per la cota del Canal d'Urgell fins a les crestes de la Serra de la Llena, «que presenta unes altures de mil metres o més sobre el nivell del mar, i les capes de la qual, dirigint-se cap al N. i NO. van descendint en llurs estribacions fins a trobar les terrasses més altes del Segre, les quals venen a constituir , en part, el que el vulgus anomena baixes Garrigues».

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Mapa de les Garrigues històriques i geològiques, des dels rodals del Canal d'Urgell, a les baixes Garrigues, fins a les més altes Garrigues de les faldes de la serra de la Llena i fins a l'aiguabarreig del Segre-Ebre. Aquesta darrera part restaria, finalment, integrada al Segrià sud.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
La Serra de la Llena, al límit meridional de la comarca, és «aspra, àrida i de ràpida ascensió, sense que en el cim presenti planells mereixedors d'esment... Els pics més alts són la Tossa (1.018 m), el de Sant Miquel (1.023 m), el de l'Abella (1.003 m) i el de Gorts (918 m)».

«A la part occidental de la comarca, s'hi destaca ostensiblement la muntanya del Montmaneu, de 500 m. d'alt, i com a divisòria s'hi enlaira la Serra de Campells, un vessant de la qual ja correspon de fet a les Riberes de l'Ebre».

«L'abundor de serra i muntanyoles dóna lloc a nombroses valls o vallades, de curs petit i d'importància secundària, que tenen origen en la Serra de la Llena, o en les seves derivacions. Les aigües s'escorren, en general, en direcció NO. cap al Segre... El corrent de més relleu és el riu Set que neix a la Serra de la Llena, en el pic de la Tossa i al peu de l'ermita de Sant Miquel; travessa el terme del Vilosell, passa a l'esquerra de Cervià quasi tocant el poble; rega els termes de l'Albagés, Cogul i Aspa, que deixa a l'esquerra vorejant-los; s'escorre pel d'Alfés, del que dista un quilòmetre i, després de servir de línia partionera entre Sunyer, Montoliu i Sudanell, i de tocar aquest darrer poble, desemboca al Segre a poca distància».

L'altre corrent, «el segon en importància, és el que porta el nom de Juncosa en els seus inicis, per a prendre aviat el nom de Vall Major a l'entrar pel terme dels Torms. S'origina a la Serra de la Llena, passa per terres de Juncosa, Torms, Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, per a trametre ses aigües al pantà d'Utxesa».

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
«Totes les vall de les Garrigues són eixutes la major part de l'any, degut a l'estructura del terreny i a les condicions climatològiques de la comarca; únicament en l'època de pluges resten abundants».

La geogologia i la climatologia són ressenyades per l'autor: «a l'hivern qualques vegades blanqueja la neu en les serres i la part alt, però a l'estiu la sequera és llarga i intensa». Sobre l'aspecte topogràfic, s'escriu que a les Garrigues baixes la vegetació és composta de «garrigues, d'argelagues, romanins [romers], botxes, farigola [timó] i coscolls o garrics... En canvi, a la part alta, per raó de tenir un règim de pluges menys escàs, hom hi troba de tant en tant, baixes pinedes i alguna alzina, amb els boixos i cirerers de pastor que naturalment hi aflueixen, i més encara els camps d'ametllers i oliveres que la mà de l'home hi ha prodigat d'una manera generosa; però amb tot, la roca pelada i àrida és la nota predominant». Els desitjos que expressa l'autor de veure arribar l'aigua de reg a bona part de les Garrigues baixes, més enllà del Canal d'Urgell, encara hauran d'esperar gairebé 90 anys, fins a l'actualitat, amb la construcció del pantà de l'Albagés i del canal Segarra-Garrigues.

1929. Castelldans, les Garrigues (clixé Pujol).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Vista de la vila, als peus del turó «on estava situat el fort castell». La vista és presa des del camí de les Borges Blanques.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Les agrupacions humanes de la comarca han vingut històricament determinades per l'existència d'aigua a l'abast. Com que els «rius i vallades estan eixuts la major part de l'any i són contadíssimes les fonts que poden citar-se», això «ens dóna l'explicació d'una nota ben característica que hom observa en quasi tots els nuclis humans: la bassa de grans proporcions, quasi sempre al bell mig del poble, per a servei dels animals, i una altra més petita pels afores que s'utilitza per als usos domèstics. En l'actualitat, al resoldre el problema de la portada de les aigües potables, es converteix la bassa gran en plaça ampla i espaiosa i molt sovint amb arbrat».

Les cases de les Garrigues baixes «són de pedra en els seus fonament i planta baixa, i continua després amb les parets de tàpia tan abundoses a l'Urgell; en canvi, a les Garrigues altes és tota de pedra».

1929. Cervià, les Garrigues (clixé Pujol).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
La vila «asseguda en un vessant que dóna al riu Set». Una esplèndida imatge, amb les cases arraulides al peu de l'església, amb totes les antigues galeries obertes al sol.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
L'emigració, un problema alarmant, «en particular del 1920 ençà, com a resultat de les males collites... En algun cas concret, com l'Albagès (892 habitants de fet i 618 de dret al 1925), arriba a més del trenta per cent».

Se citen tots els pobles de la comarca històrica, amb el nombre d'habitants segons el padró de 1925, i se'n fa una breu ressenya poble a poble: Albi, Alfés, Almatret, Aspa, Castelldans, Cervià, Cogul...

1929. L'Albagés, les Garrigues (clixé Ceferí Rocafort).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
El camí d'entrada a la vila, ple de roderes de carro. A l'esquerra del riu Set, vallada que aviat quedarà convertida en el pantà dels Albagés.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
...La Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Llardecans, Maials, la Pobla de Cérvoles, Sarroca de Lleida, Sunyer, Torrebesses, el Vilosell. Les (males) comunicacions de l'època determinarien que els pobles garriguencs fronterers, restessin incorporats finalment al Segrià.

[1295] Les Garrigues, 300 mm

[1357] Alcanó, vistes d'abans i d'ara

QUINA LA FEM?

Seguidors

20161218

[1600] Ressenya de les Garrigues històriques