Seguidors

20200517

[2149] Lo Liceu Escolar al 1915

1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).

Portada del butlletí a càrrec del dibuixant lleidatà Lluís Izquierdo, mort al 1918 i que exercí d'ensenyant d'arts plàstiques a la nostra ciutat a la seua pròpia acadèmia des de les darreres dècades del segle XIX. El trobem sempre a moltes de les associacions i activitats culturals d'aquella Lleida del canvi de segle, com ara l'excursió que el CEL -Centre Excursionista de Lleida, feu al Cogul a veure les pintures rupestres al 1908, que ell fou dels primers a dibuixar.

La portada mostra un pupitre dels d'aquells temps (i encara molt posteriors), de dos places i amb el forat del tinter sempre al capdamunt. S'hi inclou un retrat de J.H. Pestalozzi, escriptor suís i un dels grans impulsors de la renovació i modernització pedagògiques, que sobretot impulsava un ensenyament harmoniós amb la natura i l'entorn.

1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).

La segona pàgina incloïa un altre dibuix de Lluís Izquierdo, amb els marrecs en ple treball escolar. El nom del butlletí era en castellà, i també la majoria dels articles de la revista, tot i que era bilingüe. Fet que indica que, malgrat els forts vents de renovació pedagògica que bufaven a la nostra ciutat de fa un segle, el pes de la diglòssia i de les lleis prohibitives de l'Estat (espanyol), atès que l'ensenyament era obligatori en la nostra estimada llengua veïna, encara eren ben pesants en les ments d'aquells homes i dones, mestres i guies dels nostres xiquets. 

1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).
Un dels escassos textos en la llengua del país, a càrrec d'un alumne albesà, probablement en règim d'internat. Un bon escrit sobre l'arribada de la tardor, de l'oblit i mort de les fulles esgrogueïdes: «Apreneu, els joves, la lliçó del que mor». L'ortografia, malgrat alguna falteta ací i allà, és del tot fabriana, cosa que indica que a l'acadèmia s'hi ensenyava en algun moment.
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).

Ressenya dels alumnes de dos sortides a la costa, a Salou i a Sitges, més assequibles per tren que no pas el Pirineu, i seguint els preceptes pedagògics d'en Pestalozzi.
1917. Liceu Escolar, Lleida.
«Lérida Gráfica», núm. 2, de 12 de maig (FPIEI).
Una preciosa imatge de l'excursió de 1912 dels alumnes, semblen tots nois de secundària a la imatge, al monestir exclaustrat i enrunat del monestir de Poblet d'aquelles dates. L'aplicació de les pedagogies de contacte amb la natura i sortides de l'escola per a visites culturals fou, doncs, aplicada per primer cop a Lleida per escoles com el Liceu Escolar.

Passat un segle, aquestes sortides continuen mantenint-se als nostres centres escolars, i segueixen sent necessàries. Però l'abundància general les ha fetes excessives, redundants, de vegades més lúdiques que formatives. Ara no m'hi estendré, però davant la maltempsada que a causa del virus i la disminució per raons sanitàries i econòmiques d'aquestes activitats, crec que caldria aprofitar per repensar-ne l'oportunitat, la manera i els objectius, enmig d'un món, a més a més, hipervisualitzat (potser no comprès) per pantalla pels nostres xiquets i jóvens
1917. Liceu Escolar, Lleida.
«Lérida Gráfica», núm. 2, de 12 de maig (FPIEI).
Imatge de l'exposició del final de curs anterior a la secció de secundària i de comerç. Aquesta darrera, una mena de FP del moment, molt important a una ciutat botiguera com la nostra, oi?
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).
Un dels alumnes del centre fou Domingo Batet, fill del tinent coronel del mateix nom que aquell any hagué de marxar a Pamplona seguint la carrera militar. Aquest pare passà després a general de l'exèrcit (espanyol), i amb sa prudència, al 1934 evità un bany de sang al 6 d'octubre, i al 1936 es mostrà contrari a l'aixecament feixista contra la República, per la qual cosa fou afusellat a Burgos pels franquistes al 1937.

També s'hi esmenta a Maria Lois, filla de les Borges Blanques, exalumna del Liceu, i una de les primeres dones llicenciades en Filosofia i Lletres per la UB aquell 1915, a la qual havia dedicat un article una revista de la capital del Estado.
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).
Sembla que la carrera militar era una sortida prou seguida a la Lleida d'aquell temps, que les acadèmies més potents, com el Liceu i l'Acadèmia Escolar l'oferiren entre els plans d'estudis. De fet, la guarnició militar (espanyola) ubicada a la Seu Vella constituí un grup social important en la Lleida del XIX i fins ben entrat el segle XX. En primer lloc, perquè molts lleidatans sentiren parlar castellà per primer cop per mitjà del contacte amb la soldadesca, que voltava per tota la ciutat en les hores de passeig. De l'altra part, perquè l'oficialitat n'era un dels poders de l'Estat (espanyol) més determinants en la vida política local. Molts dels fills d'aquests alts oficials seguien els passos dels pares i ingressaven a la carrera militar. D'on l'interès de liceus i acadèmies per aconseguir aquest alumnat. 
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 86, desembre (FPIEI).

Al número de desembre, s'hi repetia l'anunci. Sembla que no es pogué començar el curs al novembre i s'ajornava al gener. Potser aquell any, la fornada d'alumnes per a la carrera militar no era tan nombrosa o bé foren més llestos. 
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI).

Un escrit sobre la festa de Nadal de l'alumne Sal·lustià Estadella, futur primer alcalde republicà, si no m'erro, de la ciutat lleidatana. Hi fa esment de la tradició del Tronc de Nadal, i del primer vers de la cançoneta: «Tronc de Nadal, trau torrons...», versió formal de la popular (que fa servir un verb més contundent i pràctic), i que potser no gosà escriure segons les normes d'urbanitat de l'època.
1915. Liceu Escolar, Lleida.
«Boletín del Liceo Escolar», núm. 85, novembre (FPIEI
).

Un escrit sobre la boira balaguerina d'un alumne de la sucursal que el Liceu també tingué a Balaguer. El negoci de l'escola privada, llavors i ara, sempre ha existit. 
1913. Liceu Escolar, Lleida.
Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de 9 d'agost (FPIEI
).

Una propaganda, que se'n deia abans, de l'escola, amb els estudis que s'hi oferien (sis graus per als xiquets i tres per a les xiquetes), batxillerat, magisteri, comerç, dibuix, francès, música i gimnàstica. S'hi anunciaven el gran edifici «de primer orden», i «todos los adelantos de la moderna pedagogía»: aules alegres i higièniques, patis d'esbarjo, calefacció central, telèfon, banys i dutxes, metge i tot. Amb un total de 24 professors de claustre.
1917. Liceu Escolar, Lleida.
«Lérida Gráfica», núm. 2, de 12 de maig (FPIEI).
L'anunci a tota plana inclou una d'etimologia, la referència al fundador Frederic Godàs, i una mica d'història: fundada al 1906 al núm. 22 del carrer Cavallers, després traslladada al 42, i finalment al nou edifici de Blondel al 1913. Més de 400 alumnes en feien un gran centre escolar. El «Boletín» s'anava publicant des del 1908, el qual «inserta los trabajos de los niños y sirva para tener en relación constante a los discípulos con sus famílias y profesores».
1913. Liceu Escolar, Lleida.
 Diploma d'honor «por buena aplicación», sense especificar de quina branca d'estudis. La signatura del director és la d'en Frederic Godàs.