 |
| 1890. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Foto: Frederic Bordas i Altarriba (MdC-AFCEC). Vista de la plaça del poble, tota de terra, sense empedrar encara, dins l'antic nucli fortificat, del qual en veiem els portals. |
 |
| 1890. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Foto: Frederic Bordas i Altarriba (MdC-AFCEC). Detalls del petit poble ribagorçà, amb les antigues balconades de forja senzilla, alguna encara de fusta. |
 |
| 1889. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC). El poble ajaçat al llarg de la Noguera Ribagorçana amb el vell pont de fusta penjant, apte per al pas de persones i bèsties. |
 |
| 1889. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC). Les velles cases del poble, llavors cases totes de pagès, quan ni pensaments hi havia que la carretera portaria el que n'hem dit progrés, i potser no ho és. S'afiguren bé els tirants que subjecten la palanca des dels pilans de cada costat. |
 |
| 1845. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. A mitjan segle XIX, fins i tot a l'autor del llibre li costà de castellanitzar el nom del poble, i hagué d'incloure en el títol el topònim popular i tradicional, Pont, descrita com a «aldea o barrio», en al·lusió als orígens, baixats de Montanyana al vell camí entre el Pirineu i la plana, i cap al Pallars, lloc que de temps enrere devia menester hostals i fondes per als traginers i viatgers, i lloc de control del pas del riu cap al Pallars. «Se encuentra este barrio en territorio de Catalunya, perteneciendo al de Aragón; aun más, hay casa que se halla en terreno respectivo a ambas provincias». Cosa gens estranya entre pobles d'història comuna i agermanada, però que per a l'autor era «por una de las irregularidades de nuestra división territorial», entenent ell espanyola quan diu «nuestra». Les magnífiques campanes de la torre de l'església i dos esglésies més, «más antiquísimas y casi derruidas», li demostren la importància del lloc en temps passats. Una de les grans avingudes amb què de tant en tant la Ribagorçana obsequiava als seus riberencs se n'endugué els arxius de la casa de la vila, amb la casa i tot, és clar. L'església parroquial és dedicada a Sant Ermengol, una reminiscència del domini medieval urgellenc del vescomte Arnau Mir de Tost, que considerà el poble primerenc de Montanyana, al voltant del castell, un lloc privilegiat per controlar l'avanç conqueridor cap al sud. Cap al segle XIV, el lloc passarà al comtat ribagorçà i s'iniciarà la relació jurisdiccional amb els hospitalers, a on hi hagué l'abadia del prior de la comanda de Siscar. Res no diu l'article dels telers de llançols i draps ni de la farinera que hi hagué a la vila, per la qual cosa cal suposar que eren de data posterior a l'obra, i, per tant, de la segona meitat del segle XIX o començament del XX. |
 |
1845. Montanyana (la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
La vila de Montanyana, dalt del tossal, disposava d'una seixantena de cases, «bastante incómodas cerca de las cuales se ven vestigios de haber existido murallas». S'hi referència a la pertinença a l'antic Orde de Sant Joan, i se n'esmenta el castell derruït. En aquells temps, hi habitaven 61 caps de casa, amb un total de 285 persones, a raó d'entre quatre i cinc per casa. Ara hi deu haver com a molt una vintena d'habitants. La força de la despoblació del Pirineu, no només el de dalt sinó des de les comarques de la terra més baixa ha estat mortal durant aquests darrers cent anys, durant els quals l'Estat i els poders els han xuclat la sang, això sí, en forma d'explotacions hidroelèctriques. de Pascual Madoz. Segons en Coromines, el topònim de la «vila i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Baixa Ribagorça), a la confluència dels barrancs de St. Joan i de St. Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana», derivaria de MONTANIANA, vingut del nom propi MONTANIUS. |
 |
| 1915. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). La passarel·la a començament del segle XX. |
 |
| 1906. Montanyana. «Anuario Riera», BCN. |
 |
| 1906. Montanyana. «Anuario Riera», BCN. Les dades municipals del poble de Montanyana, llavors de cap a 800 habitants, i de l'agregat de Pont de Montanyana, amb prop de 350. Ara l'agregat dona nom a tot el municipi. Hi veiem els noms dels governants municipals, inclòs el mossèn, l'únic castellà juntament amb el secretari i els mestres, els perpals de castellanització de la població en aquells temps. Hi veiem el nom dels botiguers [abacerías], dels ferrers, del metge. Hi havia tres fondes, farmàcia, escola de xiquets i xiquetes, molí d'oli i societat de reg. Tot això la modernor s'ho emportà i la globalització ho fa molt difícil de recuperar. Però no hem de deixar de lluitar. |
 |
| Anys 1960-70. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Vista del poble vell fortificat, i del pont de tirants, per damunt d'una Ribagorçana asfixiada pels pantans pirinencs. |
 | ||
| 1937. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Paper moneda de Montanyana, imprès a la impremta Figueres de Tàrrega. A través de Tremp, devia ésser la vila més propera que disposava d'impremta. L'ús de la llengua pròpia era -i encara és- prou difícil, després de segles de diglòssia, de menyspreu i de desdeny de part de les institucions oficials (espanyoles).
|
 |
| Anys 1960-70. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Vista del poble des del tossal, a on veiem el modern barri de la carretera, que ressegueix el traç del riu. |
 |
| Anys 1960-70. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). Una altra perspectiva del poble i del carrer, de serveis als automobilistes, que es va anar creant al llarg de la carretera N-230. |
 |
| Anys 1960-70. Lo Pont de Montanyana (la Ribagorça). La vella carretera dels anys dels Seats 850 o 1500. Les famoses coques de cabell d'àngel o de crema de Casa Isidro i de Casa Pallàs, i la fonda Llarc, tenen fama gairebé ancestral entre els usuaris de la carretera fins avui. |
