 |
| 1572. Svicia / Schwyz. (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat d'Schwyz és la capital del cantó del mateix nom, un dels tres cantons fundadors de la Confederació. De fet, el mateix nom en alemany de Suïssa, Die Schweiz, és derivat del nom d'aquest cantó. El nom hauria aparegut cap al segle X per designar els habitants de la regió, els Suittes, nom de l'antic germànic que vol dir 'cremar', en referència a l'artiga que feien del bosc, o sia, posar-lo en conreu tot serrant-ne els arbres i cremant-los juntament amb el sotabosc i la brossa, i fent servir les cendres resultants com a adob. |
 |
| 1572. Svicia / Schwyz. (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La petita vila medieval cresqué a redós dels dos grans edificis del poder: l'església i el comú. Les parets de les cases són ratllades, indicant que es tracta de cases fetes de fusta. |
 |
| 1572. Svicia / Schwyz. (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Svitia, oppidum universae Helvetiae communicat». |
 |
| 1572. Sylvania / Unterwalden (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Unterwald fou un dels tres cantons fundadors de l'antiga Confederació Helvètica, juntament amb Schwyz i Uri, segons la Carta Federal de 1291, considerada com el document fundador de Suïssa. Des dels seus orígens, però, aquest cantó sempre fou dividit en dos comunitats jurídiques diferens, l'Obwalden o Unterwalden ob dem Wald, i el Nidwalden o Unterwalden nid dem Wald, que actualment es constitueixen en els seus dos semicantons. |
 |
| 1572. Sylvania / Unterwalden (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Un típic pont de fusta cobert i els prats tancats amb estaques de fusta per guardar el bestiar. |
 |
| 1572. Sylvania / Unterwalden (Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Sylvania, liberae conditiones pagus, mutuo societatis foedere Suiciae et Vraniae junctus. Naturalli Alpium vallo circumseptus, pascua habet amoena, pecoribus alendis perquam idonea, unde magnas opes Sylvaniae incolae percipiunt». Les bones pastures alpines alimentaven grans ramats de bestiar, font de la riquesa de la regió. |
 |
1572. Tugium / Zug.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat de Zug, el nom de la qual s'originà del vocabulari dels pescadors, referint-se al dret d'usar xarxes de pesca. |
 |
1572. Tugium / Zug.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat era tota emmurallada amb grans torres i portals per tres costats i el riu que la protegia pel costat restant, i la zona més antiga a redós de l'església disposava encara d'una segona muralla, probablement més antiga. |
 |
1572. Tugium / Zug.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Resum d'història de la rica ciutat. «Agrum compascuu, vini, frumentique, feracem habet». |
 |
1572. Glarona / Glaris - Glarus.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Els corrals ben tancats amb estaques, i les xemenies que deixen anar el fum de les llars de foc. |
 |
1572. Glarona / Glaris - Glarus.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La ciutat fou destruïda per un gran incendi al 1861 i actualment només resten uns pocs edificis de l'antiga vila. |
 |
1572. Glarona / Glaris - Glarus.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Vivunt incolae lacte, caseo, butyro et carnibus, pisces lacus, aves et carnes ferina, syluosi montes subministrant». Llet, formatge, mantega, carn, peix: la natura proveeix. |
 |
1572. Basilea / Basel.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Al 1501, Basilea es convertí en l'onzè cantó de la Confederació Helvètica. La important ciutat medieval havia crescut als dos costats del riu Rin, i en ple Cinc-cents restava encara tota fortament emmurallada amb un gran pont que la intercomunicava. |
 |
1572. Basilea / Basel.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall de la poderosa muralla fluvial, dels campanars, i del pont medieval, el Mittlere Brücke, construït al segle XIII i un dels passos més antics del Rin en la ruta que pujava del Pas de Sant Gotard, pel Llac Constança i cap al Mar del Nord. |
 |
1572. Basilea / Basel.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Basilea, urbs inclita, omnium confoederatarum amplissima». Ciutat ínclita, la més gran de la Confederació al Sis-cents. |
 |
1572. Tygurum / Zürich.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La gran ciutat medieval estesa als dos costat del riu Limmat, amb ses imponents muralles de poderoses torres, altius campanars i tres grans ponts. La muralla fins i tot travessa el riu per protegir la ciutat, i el cappont disposava d'un braç de riu com a fossat. |
 |
1572. Tygurum / Zürich.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detalls de la bella i monumental ciutat siscentista, un dels epicentres de la reforma protestant. S'observen les grans torres i el fossat en primer terme, la muralla que travessava el riu, i al costat oposat, el pont amb les típiques cases en un dels costats. |
 |
1572. Tygurum / Zürich.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El riu «dividit urbem in duas civitates, maiorem et minorem, quae tamen tribus coniunguntur amoenis pontibus, in quibus frequentes civium fiunt deambulationes» |
 |
1572. Decem et tria Loca Confoederatorum Helvetiae.
(Confederació Helvètica/ Schweizerischen Eidgenossenschaft).
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Els tretze cantons confederats de la Suïssa del Sis-cents. Les riques i aburgesades ciutats helvètiques eren un mercat prou interessant per a l'editor de l'obra, de manera que no es descuidà de retratar cadascuna de les capitals del país. |