.jpg)
Anys 1890. Los primers ciclistes lleidatans.
«Ciudad», març 1959 (FPIEI).
Fotografia (de mida petita) del primer velocipedista lleidatà, en Josep Coll, a l'esquerra, i lo barceloní Artur Periquet, amb aquells primerencs models de vehicles de dos rodes, els bicicles. Probablement, amb la màquina que tanta expectació causà a l'arribada a Lleida.
.jpg)
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», d'agost, 1957 (FPIEI).
Tot just al 1886 arribà lo perfeccionament de la bicicleta, que deixà de ser empesa per pedals situats a l'eix del gran cicle o roda davantera, per passar a disposar de pedals i cadena que movia lo cicle o roda posterior. Les rodes s'igualaren de mida i la de davant restà només com a element de direcció. L'invent de seguida quallà entre lo nostre jovent lleidatà, entre els quals Josep Coll, «seguramente éste el más destacado deportista de la época», empresari. També s'hi apuntaren l'advocat Joan Pedrol i el pintor Trinitat Font.
En Josep Coll fou lo primer lleidatà a disposar d'una d'aquestes noves bicicletes. De la mitja dotzena que se n'importaren, cap allà a 1889-90, cinc anaren a Barcelona i l'altra cap a Lleida. L'arribada d'aquesta nova màquina (que així començaren a denominar-se lleidatanament) «era esperada con impaciencia y fue recibica como un anténtico acontecimiento». Una bona gentada s'esperava a l'estació: allà mateix s'hi desembalà lo paquet i tot foren oohs! d'admiració. Lo ciclista correspongué amb un parell de voltes per la Rambla de Ferran, davant de l'estació. A partir d'aquí, l'afició velocipèdica s'anà estenent amb lo Veloç Club lleidatà i lo primer velòdrom de Cappont. L'article cita també en Gregori Almacelles com un altre dels pioners ciclistes lleidatans.
.jpg)
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», d'agost, 1957 (FPIEI).
El tàndem de Josep Almacelles (davant) amb Josep Pujol, més endavant Paer en Cap de la ciutat.
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», d'agost, 1957 (FPIEI).
L'article cita les primeres corredores ciclistes lleidatanes, noies de bona societat que s'aficionaren practicar l'esport velocipèdic al passeig central dels Camps Elisis. Los i les ciclistes hagueren de buscar un altre espai. Lo Paer en Cap Pocurull va prohibir la circulació de cicles, no només als Camps, sinó també a Blondel. La circulació a Lleida era complicada pels carros, pels pagesos que entraven i sortien cada dia, pel trànsit de la carretera, pels vianants.
S'hi dona notícia d'un primer espai dedicat al ciclisme a la ciutat, a tocar de l'estació de trens, darrere de l'Hotel Peninsular i part del carrer Príncep de Viana actual: «su extensión no era muy amplia, pero las manifestaciones ciclistas, las reuniones que motivaba y los festejos que organizaban...» eren concorregudes per «lo más destacado de la ciudad».
Disposar d'un velòdrom es convertí, doncs, en prioritat. S'ubicà al Cappont, al costat de la parada de Mostany, «limitando con la carretera de las Garrigas, siendo su longitud... hasta llegar a la actual calle del Bruc, a lo largo de la acequia de Torres y cerrando el perímetro buena parte» del dit carrer del Bruc. Segons això, doncs, era emplaçat a la dreta de l'avinguda, i no pas al camí de Picos, darrere del teatre i dels Camps Elisis.
1888. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Aquest fou lo primer any que la Festa Major lleidatana incorporà les curses de bicis als Camps Elisis al programa. L'article feia una breu ressenya de la història d'aquest nou esport, atès que «el velocípedo moderno está llamado a obtener diversas aplicaciones tanto en el orden civil como en el militar», ja que «no necesita combustible y la manutención se reduce a cuatro gotas de aceite».
1888. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 17 de març (FPIEI).
Les notícies sobre l'ús militar de la bicicleta foren freqüents en aquells anys.
1888. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«El Velocípedo», Madrid, de febrer (HDH).
José Goya fou destinat a Lleida com a secretari de la sucursal del Banco de España. Va comprar-hi una bici: això vol dir que hi havia botiga per vendre'n. Potser la del mateix Josep Coll. Amb uns quants amics lleidatans, foren els fundadors del primer club esportiu de la història lleidatana, lo Veloç Club ciclista. Per la manera com se'n parla, sembla que aquesta constitució fou feta ja l'any anterior com a mínim, al 1897. Encara no havien arribat a la ciutat les noves bicis amb cadena.
1889. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 24 de maig.
Notícia de l'efectiva constitució del Veloç Club lleidatà de ciclisme, un any després de la primera notícia donada per un dels seus fundadors. Lo club, i a això potser es refereix la notícia, disposaria de local i tot, a la Rambla de Ferran.
1888. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 16 de maig (FPIEI).
Els resultats de les curses ciclistes de la Festa Major ens descobreixen los primers velocemen de la nostra ciutat i altres de forasters, com aquest José Goya, funcionari (espanyol) destinat a la ciutat.
1889. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 14 de maig (FPIEI).
Segon anys de curses ciclistes per la festa major lleidatana. L'organització hi havia fet millores respecte de la primera edició de l'any anterior. Coll, Mata, Mostany, Goya... noms dels primers corredors lleidatans.
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», d'agost, 1957 (FPIEI).
Esplèndida fotografia dels pioners del ciclisme lleidatà, entre els quals Josep Pujol, que fora Paer en Cap als anys 20 de la passada centúria, Gregori Almacelles, Joan Bergós, i altres nois i homes de professions liberals: metges, advocats... També un parell de ciclistes de Bellvís, i el Josep Coll Safonts, a la fila de dalt de tot, amb son mostatxo característic: «el deportista quizá más destacado». És clar, cap dona encara.
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», de juliol, 1960 (FPIEI).
Josep Coll tenia magatzem de ferro i carbó, i una ferreteria al carrer Cabrinety, un dels més concorreguts de la ciutat (aprox. a l'actual Rambla de Francesc Macià). La botiga tenia molta clientela, a la qual s'hi sumaven los aficionats al nou esport velocipèdic. També un matrimoni que donà la volta al món amb bicicleta passà per Lleida i per la botiga, i del qual no en trobo cap més info.
1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 14 de maig (FPIEI).
Resultats de les curses de la festa major d'aquell any a les diferents categories. Hi retrobem sempre los pioners del ciclisme lleidatà i altres corredors forasters. Les curses s'acompanyen de música per distraure els assistents mentre los corredors donaven tombs a la pista dels Camps Elisis. Los concurrents «salieron estropeados por el polvillo que se desprende de los plátanos de los Campos Eliseos». Hi hagué caigudes, canvis de màquina, atropellaments per causa de públic que creuava la pista i metges de campanya...
S'hi expliciten els espònsors dels premis, bàsicament personatges de l'alta societat lleidatana del moment i algun empresari. Però no s'hi detallen quins premis: probablement medalles o similars.
1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 13 d'abril (FPIEI).
Josep Coll, l'intrèpid velocipedista lleidatà: llavors fer una colla de quilòmetres amb la màquina ciclista era tota una gesta.
1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 15 de juliol (FPIEI).
Josep Coll traspassà fronteres.
.jpg)
1891. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 14 de maig (FPIEI).
S'hi descriu l'ambient de la cursa: «todo Lérida estaba allí». Les bicicletes eren tot un espectacle, amb la gran gentada que hi acudia. Els qui no eren prou 'importants' a la ciutat i no disposaven de seient a l'ombra de les graderies que s'hi aixecaven (una per a les autoritats, una altra per als membres del Veloç Club) havien d'anar a buscant l'ombra: hi ha mesos de maig que ja fa gran calorada, i si los plataners dels Camps Elisis encara no tenien tot lo fullatge per una esporga tardana... Sort de les ombrel·les de les dames i dels barrets dels senyors. Tot plegat: «a pesar del sol tan fiero, la gente no cabía en los Campos». Què mos ha de fer lo sol als lleidatans, oi senyor Postu?
Atenció a la setena cursa: tricicles, tricicletes i tàndems. S'hi afirma que les cintes brodades que hi hagué de premi, cosides per senyoretes de la bona societat lleidatana, «no dieron el juego que esperábamos», suposem que al moment del lliurament de premis. Ara, en Josep Coll «fué el héroe de la tarde, recibió muchos premios y plácemes».
.jpg)
1891. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 27 de desembre (FPIEI).
La bicicleta representava per als exèrcits un mitjà de comunicació més ràpid, i s'afanyaven a incorporar-la a files.
.jpg)
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», de setembre, 1957 (FPIEI).
S'hi diu que lo velòdrom s'inaugurà al 1890, per la festa major de maig, amb lo menarguí Alexandre Serra, campió provincial, en Josep Pujol, i l'aragonès Gregorio Campaña, entre altres. No sabem l'exactitud d'aquesta data: lo faria ser lo primer de Catalunya, abans que lo de la Bonanova (1893) a BCN. Fou el que hi hagué al Camí de Picos de Cappont, que era de terra, i que en Francesc Macià, enginyer militar llavors, refeu al 1896 i que disposà d'una àmplia tribuna. S'hi afegeix que hi hagué un lloc de refrescos a càrrec de Francesc Cabau, propietari del Cafè d'Espanya de la ciutat. També s'hi feien saraus vespertins, amb «gente de la más distinguida de la sociedad». En una ocasió, una lluïda festa de Carnestoltes hi tingué lloc.
Lo corredor Orencio Pedrós vingué a Lleida a fer un matx d'exhibició de dos hores en competició amb l'Alexandre Serra. Al 1898, se constituí a la ciutat l'Sport Club Leridano, amb destacats noms de lleidatans de famílies benestants al capdavant, amb Victoriano Muñoz com a fotògraf i membre de la junta. Lo local social era al mateix velòdrom de Cappont. També s'hi constituí, encara que no s'informa de la data concreta, el comitè local de la Unión Velocipédica.
Una estafeta ciclista o cursa per etapes de Barcelona a Madrid tingué també representació lleidatana. Fou feta en homenatge al general (espanyol) Polavieja, que retornà de Cuba al 1892 a oh havia fet de governador de l'illa. Pensem que els primers practicants lleidatans de l'esport ciclista eren tots de classe social conservadora que sostenia el corrupte sistema polític (espanyol) del moment.
La reglamentació no era gaire estricta i les categories anaven de local a internacional. No hi havia premis en metàl·lic, només detalls com medalles o petaques... cigarreres: llavors es podia fumar i fer esport alhora! De vegades, simples cintes brodades de joves de la localitat, com en una cursa a Agramunt guanyada per Pere Almacelles. En Josep Coll guanyà una medalla d'or en una cursa a BCN, «y como es de suponer, nada de indemnización en metálico ni aun por gastos de viaje ni por los de estancia en la capital de Cataluña».
.jpg)
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», de setembre, 1957 (FPIEI).
Ja al segle XX, un altre velòdrom de mides més justes, fou construït, amb peralts i tot, a la zona (futura) de Ricard Vinyes, llavors als afores de la ciutat. Era a tocar del camp de tenis a on practicaven aquells capataços de la Canadenca arribarts per a la construcció del Canal de Serós. Això ens porta cap a la mitat del segon decenni del segle XX. Aquest nou velòdrom era propietat dels senyors Bellart i Orobitg. La fastuositat del velòdrom de Cappont quedava ja en el passat. Només restava per arribar la gran instal·lació de la Joventut Republicana al 1919 al Camps d'Esports.
.jpg)
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», de setembre, 1957 (FPIEI).
Ressenya d'un article de Lluís G. Abadal, de 31 de maig de 1896, tot lloant l'esforç i l'espectacle ciclista. Llavors en concurrència, segons ell, amb dos aficions més: los toros i el joc de pilota.
Anys 1890. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Ciudad», de setembre, 1957 (FPIEI).
Fotografia a les Basses d'Alpicat del tombant del segle XIX al XX, quan només eren basses per al subministrament d'aigua a la ciutat. En primer terme, les bicis ajagudes a terra, com havia sigut costum tota la vida... fins als temps recents.
Anys 1890. Los primers ciclistes lleidatans.
«Ciudad», març 1959 (FPIEI).
S'hi recorda la cursa que se feu de Lleida fins a Tàrrega en aquells anys d'inici del ciclisme a les nostres comarques ponentines. La prova portà una bona gentada als Camps Elisis, des d'on s'hi farien la sortida i l'arribada, després dels 100 quilòmetres. Hi participaren els pioners del velocipedisme lleidatà: els germans Almacelles, l'Alexandre Serra, en Josep Pujol (futur Paer en Cap), Francesc Cabau, Ramon Gomis, els germans Felip... Fou Lleida una potència ciclista durant la dècada final del XIX, i lo velòdrom de Cappont n'era lo centre neuràlgic. Fins i tot, diu, «se inscribieron a aquel deporte señoritas de la buena sociedad». Al velòdrom s'hi feren altres activitats, com ara la festa dels fanalets de Sant Jaume (s'hi cita la filla del President Macià com una de les concurrents). L'emplaçament del teatre de la ciutat als Camps Elisis feia que no fos un lloc apartat ni llunyà, ans al contrari, ben popular entre els lleidatans.
S'hi resumeix també l'anècdota de gran esportivitat del popular corredor lleidatà Josep Coll en auxili del company ciclista Artur Periquet, que havia sigut objecte d'un sabotatge durant la cursa.
1896. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«El Diluvio», de 26 d'abril (ARCA).
Breu nota sobre la construcció del velòdrom.
1896. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«El Deporte Velocipédico», Madrid, de 28 d'octubre (HDH).
Les curses s'ampliaren més enllà de les dates de la festa major. Lo Veloç Club s'integrà en la Societat Sport Club Leridano. En castellà, fruit de les lleis i de la diglòssia imperants en aquells temps. A banda de les cintes, s'hi oferiren premis en metàl·lic i obres d'art als guanyadors.
1896. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«El Deporte Velocipédico», Madrid, de 25 de novembre (HDH).
La trobada velocipedica se celebrà finalment al dia 15. Les curses al mes de novembre eren dures. Llavors aquest mes no era tan plàcid com avui: «la tarde estuvo fría a más no poder, pues soplaba un viento muy fuerte. La concurrencia escasa a causa del frío».
1897. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 2 de febrer (FPIEI).
Sorteig popular d'una bici al velòdrom. Los fons que s'hi recaptaren foren destinats a «redimir de la suerte del soldado» al jove corredor Alexandre Serra, que va poder-ne ser alliberat en pagar-se en metàl·lic el preu per no ser allistat per a la Guerra de Cuba.
.jpg)
.jpg)
1897. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 9 de maig (FPIEI).
La participacio lleidatana en la marxa ciclista en honor al general (espanyol) i governador de Cuba, que havent-ne estat destituït, tornava a la península. Los ciclistes de l'estat (espanyol), majoritàriament de classe alta, dirigent i sovint amb lligams familiars militars, li dedicaren com a honors de rebuda un "correo ciclista" entre Barcelona i Madrid. De l'etapa lleidatana, entre Cervera i Fraga i 83 quilòmetres, se s'encarregà lo Sport Club lleidatà i comptà amb los nostres primers ciclistes d'aquells temps.
1899. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«La Mala Senmana», de 4 de març (AML).
Un nou club esportiu, dit La Penya, volia comprar los locals del velòdrom per a concerts d'estiu. El club fou fundat per un professor de l'Institut Provincial, i durà un parell o tres d'anys en aquell tombant de segle. Sembla, doncs, que la instal·lació esportiva anava en decadència.
1902. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Diario de Lérida», de 13 de febrer (FPIEI).
Planter d'aulivers al velòdrom, antiga Parada de Mostany. Sembla deduir-se que part dels terrenys ja es dedicaven a altra activitat que la ciclista.
1902. Josep Coll i los primers velocipedistes lleidatans.
«Actes del Ple de la Paeria de Lleida», de 28 de gener (FPIEI).
Lleida no disposarà d'un altre velòdrom modern fins a la inauguració al 1919 de les instal·lacions esportives del Camp d'Esports de la Joventut Republicana de Lleida. Entremig, un velòdrom més modest del Club Ciclista Lleida construït al 1915 cap a l'actual plaça Ricard Vinyes. La petició de dedicar una part dels Camps Elisis per fer-hi activitats ciclistes al 1914 fou desestimada per la Paeria.
Lo velòdrom republicà, incautat per les noves autoritats franquistes (espanyoles), recuperarà l'activitat després de la guerra i durant un parell llarg de decennis. A la seua pista central, lo club Llista Blava d'hoquei patins hi tindrà també la seu a partir de 1966.
.jpg)
1960. La inauguració del velòdrom lleidatà.
«Ciudad», de setembre (FPIEI).
L'arquitecte Celestí Campmany (1847-1914) fou un dels personatges més destacats de la Lleida de la segona mitat del segle XIX per la notorietat de les obres que dirigí a la ciutat (enllaç). Com a responsable municipal havia d'autoritzar la inauguració de les graderies que s'hi afegiren. L'anècdota viscuda de Pere Almacelles, autor de l'article, relata com va demostrar de manera pràctica la inadequació de l'estructura. Com que va morir abans de la construcció del velòdrom del Camp d'Esports, ha de tractar-se per força de la instal·lació de 1896, del velòdrom de Macià.
