Anys 1920-30. Emili Gausí i Conde, retratista lleidatà. Un retrat d'exterior al costat d'un parell de bous a la llaurada amb un personatge vestit d'expedicionari, amb grans botes, americana i bigoti britanitzats, i salacot i tot. Potser, a mi m'agrada de pensar-ho, autoretrat d'ell mateix. |
1912. Emili Gausí i Conde, retratista lleidatà. El segell més primerenc de l'estudi del fotògraf. Llàstima que no se'n llegeix l'adreça de l'estudi. |
Anys 1910-20. Emili Gausí, retratista lleidatà.
Els retrats d'estudi d'infants i comunions, un dels grans negocis de tot retratista, encara avui i en tots els sectors de l'economia. Llavors, hom no se'n feia gaires de retrats al llarg de la vida. Per això, a tothom plaïa de tindre'n alguns pocs de molt ben fets. |
Anys 1910-20. Emili Gausí, retratista lleidatà. Sense oblidar la dona, per a la qual un bon retrat era imprescindible. Noces i tota altra mena d'esdeveniments religiosos, que marcaven el calendari social i personal de tothom. |
Anys 1910-20. Emili Gausí, retratista lleidatà. La difusió dels principals ídols teatrals també es feia amb retrats, com ara aquesta Terra Baixa guimeraniana, amb els retrats d'en Manelic i de l'amo Sebastià. |
Anys 1920-30. Emili Gausí, retratista lleidatà. Un típic revers de retrat acolorit segons el gust del moment. |
Anys 1920-30. Emili Gausí, retratista lleidatà. I els matrimonis, és clar. Tots en tenien un de penjat al rebedor o al menjador. Jo encara recordo el dels meus padrins, casats d'abans de la guerra, de blanc i negre rigorós i posat més aviat enseriosit. Una fotografia no era per fer riure, sinó per passar a la posteritat. |