1828. Lo baluard del Carme, Lleida.
«Plano departe del recinto de la Plaza de Lérida y proyecto para cerrarla de un modo conveniente», Servicio Històrico Militar, 9331.
Lo baluard del Carme fins a la Magdalena fou molt danyat al setge gavatxo de 1810. S'hi produí l'assalt a la ciutat, lluny dels canons de Gardeny, i gairebé a peu pla. L'església de la Magdalena (3) també quedà fortament tocada i sense sostre. Encara pensaven a reconstruir-ho tot, muralla inclosa, vint anys després. L'evolució social del segle portarà al fet contrari: a partir de 1860 la ciutat, com tantes altres dels Països nostres, en prescindirà. L'església fou aterrada i mai no se reconstruí, aprox. a la cruïlla del carrer Democràcia amb l'inici de Comtes d'Urgell. Lo mapa reflectix més l'estat antic, d'inicis de segle, que potser lo dels anys vint d'aquell segle, que és un projecte de reconstrucció.
L'hort de la rectoria, presumiblement, era del costat de dins; extramurs, tots los horts i bancals de gra i d'hortalíssia, amb los fruiters a les espones o marges. L'antic pont de pedra sobre el Noguerola hi és prou visible, i les fasseres de rec, i lo gran rentador o safareig rectangular, potser també abeurador si calia.
A l'esplanada del baluard (9), i fins a la ciutat (1), s'hi feien les parades militars i passejos de la gent benestant. Era lo primitiu passeig de Ferran, dit de Fernando, que la militarada honorava lo rei (espanyol) seu.
1828. Lo baluard del Carme, Lleida.
«Plano departe del recinto de la Plaza de Lérida y proyecto para cerrarla de un modo conveniente», Servicio Històrico Militar, 9331.
1828. Lo baluard del Carme, Lleida.
«Plano departe del recinto de la Plaza de Lérida y proyecto para cerrarla de un modo conveniente», Servicio Històrico Militar, 9331.
Lo baluard de la Ma(g)dalena al peu del castell, l'antiga seu o catedral, militaritzada des del 1707 per l'infame primer Borbó. Hi veiem com un braçal derivat del Noguerola entrava dins la muralla per a proveïment d'aigua dels veïns.
1828. Lo baluard del Carme, Lleida.
«Plano departe del recinto de la Plaza de Lérida y proyecto para cerrarla de un modo conveniente», Servicio Històrico Militar, 9331.
Aquells magnífics camins, amb arbres a costat i costat, per fer lo viatge, a peu o amb carro, més passasor los dies del sol d'estiu. Eren refugis climàtics, que mos pensem que ho hem inventat fa dos dies...
Lo pont d'aigües amunt del Noguerola era lo de Bafart, que no sabria dir si era de carreus o passera de fusta.
1889. Lo pont de Bafart, Noguerola, Lleida.
«Diario de Lérida», agost (FPIEI).S'hi demanava també una barana per evitar accidents.
.jpg)
1828. Lo baluard del Carme, Lleida.
«Plano departe del recinto de la Plaza de Lérida y proyecto para cerrarla de un modo conveniente», Servicio Històrico Militar, 9331.
Lo desguàs del Noguerola, avui dia tot colgat i amagat. A totes les ciutats d'Europa, la gent passeja per la vora dels canals. Nosaltres, al llarg de diverses generacions, anem colgant rius, secles i recs. Que potser no volem recordar d'a on venim?
[2703] Lleida i altres ciutats catalanes i frontereres al mapa de Darnius del segle XVIII