1836. Setge de Lleida de 1819, Guerra del Francès.
L'expugnació de la Seu Vella.
Llavors, ja era Vella, la Seu lleidatana, car era ocupada de les tropes borbòniques des de 1707 i convertida en caserna militar per a la submissió de la ciutat. No tinc cap dada del gravat, que aprofito de xaviercaliz.
.jpg)
.jpg)
1836. Setge de Lleida de 1819, Guerra del Francès.
L'expugnació de la Seu Vella (xaviercaliz).
Probablement, lo gravat representa una escena figurada, ja que per aquesta banda arribar als mateixos peus de la Seu era una temeritat. En canvi, la pluja de projectils devia ser més acostada a la realitat, i les parets del temple en mostraven, sobretot abans de la restauració, les ferides.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Aquesta relació es basa en un manuscrit de l'arxiu lleidatà de cap al 1814, poc després dels fets i amb la memòria encara fresca.
S'atansen les tropes napoleòniques a Lleida, i fan parada a Fraga. Molts lleidatans, los qui s'ho podien permetre, fugen de la ciutat i d'un setge temut. Els francesos no s'acaben de decidir, s'allunyen de Fraga i lo governador (espanyol) decideix de fer-ne cremar lo pont de fusta, «a cuyo efecto se mandó tropa para llevarlo a cabo a pesar de la oposición de los fragatines que bajo el punto de vista económico quedaban perjudicados». Era l'any 1809.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Cap a la primavera de 1810, entren finalment les tropes de Napoleó a Catalunya per Montsó i Balaguer. La guarnició de la capital urgellenca passà a engrossir la de Lleida, de cap al 4.000, a més d'un batalló de mil homes «paisanos que se habían armado y que manejaban medianamente el fusil y el chuzo [pica] que se les habían entregado para la defensa de las murallas».
La ciutat s'havia proveït de queviures i municions, però es temia que amb el setge los molins no podrien fer més farina, per la qual cosa es muntaren «28 ingenios de hierro» per moldre si més no per a la tropa (espanyola) aquarterada a la ciutat. La fortificació de Gardeny i la disposició de l'artilleria al castell lleidatà (la Seu Vella militaritzada des de la conquesta borbònica de la ciutat al 1707) semblava a priori prou bona.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Des de Balaguer, los primers destacaments gavatxos s'atansaven per Alcoletge a la capital lleidatana, defensada pel mariscal (espanyol) Garcia Conde, de poca popularitat entre la gent de Lleida. Al 12 d'abril les tropes franceses eren ja acampades entre lo Secà de Sant Pere i Sant Ruf.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Per l'altra banda del riu, comencen a fer-se forts als voltants del Molí de Cervià i torre del Pastoret a la sèquia de Fontanet, i pels voltants de les fondes del Garrut, allà a on s'hi farà el cementiri de la ciutat en aquells anys. Van tancant lo setge pel molí de Vilanoveta (la Bordeta) i la fonda de la Creu del Batlle, a la carretera de Fraga, i acabant per Alpicat, a on lo mariscal francès, Louis G. Suchet, hi establirà son quarter general.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
En aquesta situació, partides de soldats eixien de tant en tant per les portes de la ciutat tot intentant de fer retrocedir l'exèrcit assetjant, sense gaire o gens d'èxit.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Durant lo setge, l'estat d'ànim dels lleidatans, tancats entre els murs de la ciutat, era altament canviant de la desesperança a la il·lusió, i al revés a continuació. La por a l'assalt los tenallava l'esperit i provaven de guaitar, des de la ciutat, indicis d'ajut i socors. De nit, lluminàries llunyanes de fogueres semblaven partides militars que arribaven per sollevar-los, però amb l'arribada del dia tornava la crua realitat: los francesos s'atansaven a la ciutat per trinxeres i rases excavades i cobertes per no rebre l'impacte de l'artilleria.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Lo dia de Sant Jordi, un exèrcit que arribava per Margalef topà amb los assetjants francesos dels voltants de la ciutat, que n'eixiren vencedors després d'una crua batalla i amb més de 6.000 soldats (espanyols) presoners. Un missatger gavatxo es presentà l'endemà al pont de Lleida per anunciar-ho, «conducido con los ojos vendados a la casa del general Garcia Conde, que era la de Bóer en la plaza de San Juan».
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Los francesos avançaven les trinxeres cap al baluard del Carme, sense que l'artilleria des de dins de la ciutat els pogués aturar. A més, començaven a emplaçar-hi les peces d'artilleria.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Lo dia 10 de maig començaren «sus disparos con tal ardor que no fue posible saber los tiros por lo numerosos y acelerados». La desesperació de seguida se feu mestressa dels lleidatans. El resum que en fa l'autor n'és molt explícit.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Lo bombardeig durà quatre dies i quatre nits. Los gavatxos aconseguiren d'obrir una bretxa al baluard del Carme, que fou lo principi de la fi. A les 5 de la tarda del 13 de maig, els soldats napoleònics entren a la ciutat, «bajando a las calles sin la menor resistencia».
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
Al vespre, ja eren a la plaça de Sant Joan i a poc a poc s'anaren apoderant dels carrers principals.
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
La nit fou paorosa, «de terror y espanto universal que aumentó no poco la vista de las llamas que salían de los más principales edificios incendiados por los crueles conquistadores». L'arribada de la llum a l'alba encara deixà pas a una visió més desoladora de la ciutat, plena de cadàvers i malferits, jaient pels carrers sota la pluja d'aquell matí. A dalt al castell, tot era desordre, fins que una missiva del mariscal Suchet los indicà lo camí a seguir: si no se rendien, passarien pel ganivet tots els supervivents de la ciutat.
.jpg)
1810. La Guerra del Francès a Lleida.
«Sitio y toma de los franceses en el año 1810», de Josep M. Pinós.
«Ilerda» IX, 1948 (FPIEI).
La capitulació fou acordada, però la soldadesca gavatxa no cessà en los excessos sobre la gent, les cases i els bens. La rapinya no es deturà. La Catedral nova fou saquejada, i les dones i noies vexades per les cantonades, com en totes les guerres s'havia esdevingut des de l'albada de la humanitat. Los generals francesos premiaren la seua tropa amb dos dies de total desenfrè. Finalment, al dia 15, los feren retornar als campaments fora ciutat. S'ordenà que els cadàvers fossin llançats al riu. Lleida passava a ser ciutat dominada per l'exèrcit de Napoleó.
1836. Setge de Lleida de 1819, Guerra del Francès.
«Siège de Lerida par le général Suchet, le 14 mai 1810», de Charles Rémond (viquipèdia).
Preciosa vista de la ciutat, malgrat que fos en una circumstància tan desfavorable. L'agulla de l'església gòtica de la Magdalena era espectacular. Al seu costat, lo baluard del Carme fou la baula feble de la ciutat emmurallada. S'hi observa, sobre el Segre, lo pontó amb què els gavatxos feren travessar les tropes. Riu avall, el magne pont de pedra lleidatà, només amb hortes plenes de moviments de tropes al Cappont.
La Seu Vella oferia protecció a la ciutat des de dalt del turó fortificat, però aquest cop ja no bastà. L'església de la Magdalena s'acabà enrunant i desaparegué.
