 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. Làmina acolorida del setge a la nostra ciutat del mariscal gavatxo Louis G. Suchet a la primavera d'aquell any durant l'anomenada Guerra del Francès. No en tinc la font ni cap altra de més resolució, però m'agrada de compartir-la perquè és d'una gran bellesa, amb la ciutat arremolinada sota el turó, el Segre meandrejant per l'horta, Gardeny sobre els espadats i la Seu Vella, tot i que ja militaritzada pels espanyols des de 1707, presidint la plana lleidatana. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. Actualment ja no ens en fem la idea, però el turó de Gardeny sempre fou un fortalesa que imposava pel gran esbalç que hi havia des del castell fins al riu. En primer terme, les hortes de Fontanet i l'esplanada de Cappont. Destaquen les dos torres noves de la Catedral Nova, recent construïda entre 1760-80, i el pont, llavors de feia poc només amb sis arcs, atès que la construcció de la banqueta de part del governador (espanyol), el Marquès de Blondel, a final del segle XVIII, s'havia menjat l'últim ull davant de la porta d'entrada o Arc del Pont. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. Malgrat la poca qualitat de la imatge, s'aprecien bé el conjunt fortificat de Gardeny i el detall de la part més occidental de la ciutat, encara tancada en les muralles medievals. A mig aire del turó de la Seu, s'aprecia una gran església, potser la de Sant Llorenç, atès que la vella església de Sant Andreu havia resultat molt danyada arran del setge borbònic (espanyol) de 1707. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. El camí de Barcelona a l'arribar a les portes del pont, que tenia al cap un gran edifici per al cos de guàrdia i per al cobrament del pas de mercaderies. Es veu com a elevat sobre el pla, de manera que potser així no s'inundava tan fàcilment en èpoques, sovintejades, de desbordament del Segre. La vella torre gòtica de l'església de Sant Joan encara hi és ben identificable. L'amuntegament de la trama urbana de la vella ciutat medieval al peu del turó de la Seu encara perdurava. S'hi aprecia bé la primitiva muralla que baixava de dalt del turó fins a l'antiga Porta Ferrissa, a la Plaça de la Sal, aviat superava pel creixement cap a llevant del carrer Major i dels carrers del Carme i Magdalena. Des d'aquest darrer, un caminoi, existent fins als anys 60s del segle passat, permetia de pujar des de la ciutat a la Seu per aquest costat de la ciutat. Els murs dels baluards defensius de la ciutat moderna són visibles fins a la punxa que feia el baluard del Carme, que de ben poca cosa serví en els dos darrers setges, de 1707 i 1810, per a on s'efectuaren les bretxes de la muralla per a l'entrada a la cruenta conquesta de la ciutat, just a l'altra banda del foc de suport de Gardeny. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. Detall del pont vell, únic de la ciutat fins al del ferrocarril del 1860. Al cap del pont, un gran edifici duaner formava aquesta imatge inusual del pont després de la modernització de la ciutat, a partir del darrer terç del segle XIX. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. La Seu i la Suda, portentoses damunt la ciutat. El baluard del Carme tancava la ciutat per llevant, i la silueta de l'església gòtica de la Magdalena amb son esvelt campanar d'agulla cloïa la trama urbana. |
 |
| 1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet. L'església de la Magdalena no pogué resistir els estralls de la bretxa que l'exèrcit francès operà per aquesta banda de la ciutat, i hagué d'ésser enrunada dos anys després. A la banda dreta del riu, només hi havia pardinyes, les runes d'antics masos i els camps de l'antic convent del Carme. Com escriu Coromines, l'etimologia de 'pardina', PARIETINAE, 'parets ruïnoses', remet sempre a «paratges que han quedat abandonats, i pròxims a corrals, pletes o masos». |
