Dialectologia: article LO,
«COM ensenyar català als adults», desembre 1989 (enllaç).
1917. «Los articles LO i EL», Enric Arderiu,
«El Duende», Lleida, de 3 de febrer (FPIEI).
Ja fa cent anys, aquest prohom de la Renaixença lleidatana posava sobre la taula la qüestió lingüística de la incorporació de l'ús del nostre article LO tradicional a la llengua estàndard dels lleidatans. L'article LO no és només una simple forma dialectal del nord-occidental, del Pirineu a l'Ebre, sinó que també és una baula directa de filiació amb la nostra llengua antiga medieval. Les noves generacions, per la influència escolar i per un sentiment de vergonya ruralitzant envers les pròpies formes dialectals, l'han anat abandonant. I si només fos l'article, tot allò que abandonen... En canvi, servidor li té una dèria incondicional, fins al punt que és una de les poques cosetes que no li perdonaré mai a Mestre Fabra, que crec que es va precipitar en obrir la porta a la innovació de la forma reforçada EL, derivada fonètica de l'original LO.
Durant els anys 80, i particularment durant uns anyets després del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, va semblar que un subestàndard lleidatà fora possible. La idea no va arribar a quallar més enllà de quatre mots incorporats al llenguatge periodístic. Encara avui, els escriptors lleidatans han de batallar amb els correctors de les editorials per fer-los entendre com han de parlar els personatges lleidatans de les novel·les lleidatanes... Encara avui, massa mestres i professors corregeixen els alumnes els usos dialectals. Si confrontem el nostre orgull dialectal amb la gent de l'Ebre, perdem per golejada.
Tornant a l'article LO, l'autor de l'article en proposava (i m'hi afegeixo) la incorporació als usos lleidatans de la llengua estàndard d'aquesta manera, seguint l'elocució pròpia dialectal:
1. «los lleidatans... devem usar l'article LO i LOS al començament de frase i i sempre que dintre... vaja precedit de consonant...». Exemples: Lo pare ha sortit. He vist lo pati de l'Hospital. Hi afegeix, per precisar un pelet més, que també darrere de mot acabat en diftong decreixent: Diu lo pare.
2. «Devem usar l'article EL i ELS quan enmig de frase vaja precedit d'una paraula que acaba en vocal». Exemples: Contra el parer de tothom. Portarà els nois a estudi.
3. En el cas dels mots acabat en -r àfona (muda) proposa també EL i ELS, sempre d'acord amb la manera tradicional d'articular la cadena fònica. Exemple: Vai portar els nois a estudi.
4. En el cas dels mots començats per vocal o h muda, cal sempre apostrofar: «los periòdics catalans segueixen en això la fonètica lleidatana».
1917. «Los articles LO i EL», Enric Arderiu,
«El Duende», Lleida, de 3 de febrer (FPIEI).
«Escrivint així, seguirem les petjades dels nostres grans escriptors [vol dir dels antics] i ens acomodarem a la nostra manera de parlar». La qüestió és si els lleidatans volem continuar donant contingut i essència al possessiu nostre, nostra.
La portada del diari es tancava amb un sonet vilanovenc i marítim de Morera i Galícia. Quant de temps fa que no veieu un poema, no només a la portada sinó a tot el diari sencer, als diaris actuals? Però de futbol no n'hi falta pas mai...
.jpg)
.jpg)
L'Aplec del Caragol.
Cartells de les edicions de 1992 i 2006.
Fins i tot, als inicis va publicitar-se l'Aplec del Cargol! Van haver de passar gairebé vint anys perquè la festa popular més important de la ciutat i de les terres ponentines també tingués el cartell en la forma dialectal lleidatana. I l'altra: encara avui la Paeria fa servir la forma Magraners (que ha adoptat fins i tot l'Institut-Escola del barri), en lloc de la tradicional i característica de Mangraners.
Ambaparà!
