Dialectologia: l'albercoc.
O bé, dialectalment, segons DCVB: abercoc, abircoc, abrecoc, abrecroc, abricoc, abricot, albaricoc, albecroc, albericoc, albricoc, ambercoc, aubericoc, aurecoc, baracoc, benacroc, bercoc, bericoc, bricoc, bricot, brioc, mercoc, obrecoc, ubercoc, abrebaracoc. I encara hi falta la nostra forma tradicional urgellenca, aubercoc...
Per quins set sous aquest mot mostra tan gran varietat de formes dialectals diferents? Doncs pels paranys fonètics derivats de la presència o no del prefix al- (d'origen àrab), de la vocalització del so de la l, del tractament fonètic del so b, i sobretot dels trucs fonètics i metàtesis provocats per la r, tan ballarina en la boca dels parlants, de la segmentació fonètica. p.ex. l'aubercoc>l'ubercoc> lu bercoc..., i finalment de la combinació de tots aquests factors entre ells.
La manca d'una llengua estàndard durant los segles de l'edat moderna va donar ales a les varietats locals d'una fruita conreada al llarg i ample del nostre país. I aquesta varietat fonètica no és l'única particularitat de l'albercoc: l'etimologia viatgera del mot n'és també molt especial.
.jpg)
...
.jpg)
Dialectologia: l'albercoc.
Joan Coromines, DECLC (1980-1991), enllaç.
El nostre mot albercoc prové de l'àrab birquq o barquq, que al seu torn prové del mot grec πραικὄκκιον, agafat de l'arrel llatina praecoquum (<praecoce), atès que els romans l'anomenamen PERSICA PRAECOCIA, o sia, prèssecs primerencs: de l'adjectiu PRAECOX>precoç. Apareix en la llengua medieval, però un pèl tardanament, cap a mitjan segle XIV. Cosa que potser indica que no fou de consum general fins als darrers segles de la baixa Edat Mitjana. Curiosament, en l'àrab modern, lo mot ha passat a designar la pruna. De l'albercoc, en diuen mismis.
.jpg)
Dialectologia: l'albercoc.
(enllaç).
De l'àrab al català, i de la nostra llengua al francès (potser per via occitana, diuen algunes fonts), per mitjà de la forma dialectal dels nostres parlars septentrionals, «en la forma dialectal avui gironina-rossellonesa, no pas del castellà», cat. rossellonès abricoc> francès abricot> ang. apricot. Del català al món sencer: un trajecte espectacular i sorprenent.
Dialectologia: albercoc (apricot).
.jpg)
Dialectologia: albercoc (apricot).
(enllaç).
En algunes llengües eslaves, les més occidentals, el mot hi pervingué per altres vies: la llatina d'ARMENIACUM (POMUM) en polonès, txec, eslovac, eslovè o també en alemany austíac (marillen). En les eslaves del sud, la influència hi arribà del turc.
.jpg)
Joan Veny, Lídia Pons,
«Petit atles lingüístic del domini català», 2001-2018 (IEC).
Lo mot albercoc i les seues variants.
Per a la denominació d'aquesta fruita, la referència al préssec fou sempre decisiva: simplement, n'era el fruit que madurava abans. En canvi, a l'Orient, aquesta posició la van dedicar a la pruna. En la nostra llengua, «la presència de líquides, l i r, ha donat lloc a més variants formals», també la vocalització de la l velar de la síl·laba inicial (au-, que després pogué monoftongar au->o- en alguns parlars). En alguerès, el mot barracoc és agafat del sard. Lo DCVB dona com a forma algueresa abrabarracoc.
.jpg)
Joan Veny, Lídia Pons,
«Petit atles lingüístic del domini català», 2001-2018 (IEC).
.jpg)
Lo mot aubercoc, albercoc i les seues variants.
Com bé comprendreu, cal l'aplicació d'una IA per fer el mapa de les variants d'aquesta fruita precoç en los nostres dialectes. Mentrestant no arriba, ens conformarem amb aquest mapa esquemàtic i per força no prou acurat. No us ofengueu, només és un intent de simplificació!
Fixeu-vos, si no, en tot el recull de variants fonètiques que en tenim al DCVB.
əɫβəɾkɔ́k (Vic); aɫβeɾkɔ́k (Castelló, Llucena, València, Xàtiva, Alcoi, Alacant); əwβəɾkɔ́k (Tarragona, Valls); awβeɾkɔ́k (Pla d'Urgell, Priorat, Calasseit, Ribera d'Ebre); əwβəɾkɔ̞́с (Palma, Manacor); əwβəɾkɔ̞́k (Felanitx, Llucmajor, Sóller, Menorca, Eivissa); uβəɾkɔ́k (Ciutadella); aɫβiɾkɔ́k (Alcalà de X.); aɫβeɾkɾɔ́k (Pradell d'Urgell); aɫβeɾikɔ́k (Sort); awβeɾikɔ́k (Torre de Cabdella); aɫβɾekɔ̞́k (Cast.); ɔβɾəkɔ́k (Berga); ɔβɾekɔ́k (Balaguer); ɔβɾəklɔ́k (Solsona); ɔβɾəkɾɔ́k (Solsona); əmbəɾkɔ́k (Vendrell); ambeɾkɔ̞́k (Sueca, Gandia, Benilloba); bəɾəkɔ́k (Elna); bəɾkɔ́k (Vic, Lluçanès, Sta. Col. de Q.); beɾkɔ̞́k (Pego, Calp); beɾikɔ́k (Vall d'Àneu, Sort); bɾikɔ́k (Arles, Cadaqués, Darnius, Figueres); bɾikɔ́t (Formiguera, Serrallonga); abɾabaɾakɔ́k (Alg.).
N'explico la classificació per colors:
1. La forma normativa és sovint coincident amb la valenciana, més fidel a l'original aràbiga: albercoc, i variants albrecoc, ambercoc, bercoc; igualment propera com aubercoc (vocalització de la líquida) a la plana lleidatana i a Mallorca i les Pitiüses, llocs de gran contacte lingüístic medieval amb l'àrab per mor del llarg domini àrab i d'alt índex de població morisca. Encara també en el tortosí, abercoc.
2. Pirineu occidental: (al)bericoc, aubericoc, amb manteniment de la i.
3. En els parlars del central i menorquí, la transformació de la síl·laba inicial en u-, i variants sense aquesta vocal.
4. En els parlars del nord-est i del rossellonès, (a)bricoc i (a)bricot.
5. En alguerès, baracoc, abrabaracoc, a través del sard.
Lo mot aubercoc, albercoc i les seues variants.
Encara un darrer apunt sobre aquesta parauleta, que deu-n'hi-doret, oi?
En el català insular, també en valencià, el mot és sinònim de babau, carallot, beneit. Un subjecte sense caràcter, carn batejada. S'escriu al DCVB:
«Sempre seràs un albercoc» (Benigànim). «No sies aubercoc» (Mall., Men.). ¡Vaja un conexement i vaja una compassió que té aquest aubercoch! Roq. 27. S'aubercoch hi consentí, per dar-li gust. Alcover Rond., i, 14. «Albercoc de marge: patán, el sujeto sencillo e ignorante» (Martí G. Dicc.).
Loc.—a) Esperar que munt es joc, esperança d'aubercoc (Marroig, Refr. mall.).—b) ¡Es teu aubercoc! Expressió que s'empra humorísticament per desmentir qualcú amb resolució (Mall.). Equival a la frase mallorquina «es teu beneit», ja que aubercoc significa ‘beneit, bàmbol’ (BDLIC, xiv, 262).
«Sempre seràs un albercoc» (Benigànim). «No sies aubercoc» (Mall., Men.). ¡Vaja un conexement i vaja una compassió que té aquest aubercoch! Roq. 27. S'aubercoch hi consentí, per dar-li gust. Alcover Rond., i, 14. «Albercoc de marge: patán, el sujeto sencillo e ignorante» (Martí G. Dicc.).
Loc.—a) Esperar que munt es joc, esperança d'aubercoc (Marroig, Refr. mall.).—b) ¡Es teu aubercoc! Expressió que s'empra humorísticament per desmentir qualcú amb resolució (Mall.). Equival a la frase mallorquina «es teu beneit», ja que aubercoc significa ‘beneit, bàmbol’ (BDLIC, xiv, 262).
