Seguidors

20240210

[2555] Era Val d'Aran de 1878

 

1878. Arties, era Val d'Aran.
La casa fortificada de la família Portolà, avui encara dempeus a tocar del Parador.

1880. El Portilló, era Val d'Aran. 
El molló fronterer del Portilló, aprofitant la rocassa.

1878. La Forcanada, era Val d'Aran. 
La gran muntanya (2.882 m) vista des del Coll dels Aranesos, entre el Cap deth Hòro i el mall de l'Artiga, en el límit entre la Val d'Aran i la de Benasc. Encara s'hi mantenia una glacera a l'estiu. 

1880. El pont sobre el riu Nere, Vielha, era Val d'Aran. 

1880. El Pic de l'Estany de Mar, era Val d'Aran. 

1881. Absis de l'Església de Betren, era Val d'Aran. 

1878. Capella de Sant Andreu, 
prop de València d'Aneu, el Pallars Sobirà.

1879. Coll i Pic del Montardo, era Val d'Aran. 

1881. Llac de la Restanca, Valarties, era Val d'Aran. 

1878. Salardú, era Val d'Aran. 

1878. Salardú, era Val d'Aran. 

1881. Pic de Colomers, era Val d'Aran. 
Cabana a la part meridional del port, refugi de pastors.

1881. Pic de Colomers, era Val d'Aran. 

1879. Tredòs, era Val d'Aran. 

1878. Unha, era Val d'Aran. 
La casa renaixentista de Çò de Brastet.

1878. Llac de Saboredo, vall de Ruda, era Val d'Aran. 

1880. Gorja del riu Malo, era Val d'Aran. 
L'arc de l'arriu Malo, al massís de Beret.

1880. Camí del Port de la Bonaigua, era Val d'Aran. 

1881. Ruïnes del castell, Benòs, era Val d'Aran. 
Potser de l'antic Castell-lleó, es Bordes, que va dependre de Benòs quan les primeres bordes van fer-s'hi.

1881. Vilamòs, era Val d'Aran. 

1881. Arròs, era Val d'Aran. 
1880. Església de Bossòst, era Val d'Aran. 

1881. Gola de Cledes, Bossòst, era Val d'Aran. 

1881. Foneria de les mines de Cap de Güèrri, 
Vall de Toran, era Val d'Aran. 

Maurice Gourdon (1847-1941).
«Naix al 1847 a Nantes, França. Després d'un viatge pels Pirineus, s'enamora de la serralada i fixa la seva residència a la vila francesa de Luishon. Al 1872, coneix a Eugène Trutat i a Fabre, amb els quals fa nombroses excursions de caràcter científic. Amb Trutat n'estudia les glaceres, particularment la de la Maladeta.

«Gourdon és membre del Club Alpí Francès des de la seva creació al 1874. Explora les muntanyes de la zona de Luishon, a on realitza les primeres escalades del Mail Pintrat, Mail Planet i Pic Noir (aquest cim ha estat rebatejat amb el nom de Pic Gourdon) i els vessants del Pirineu de Catalunya, d'Aragó i d'Andorra. Entre 1874 i 1881, Gourdon visita la Val d'Aran, i prova d'això són les fotografies i dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstic de l'Aran.

«Com a geòleg va fer l'inventari de tots els blocs erràtics d'era Val de Larboust, testimoni de l'extensió de la glacera d'Oo. En les seves investigacions va descobrir importants vetes de minerals. La seva col·lecció de 1.300 minerals es conserva al Museu de Nantes. Com a arqueòleg va estudiar els cromlecs, els menhirs i els alineaments de la muntanya d'Espiau i diverses estructures tumulàries al Plan de Beret a la Val d'Aran.

«Com a museòleg va ocupar el càrrec de conservador del museu que havia creat el seu amic de Toussaint Lézat a Luishon. Com a fotògraf va fer nombroses preses de gran qualitat amb una càmera fotogràfica de gran format (negatius de 18x24). Algunes d'elles les dibuixarà posteriorment a llapis i tinta en làmines, àlbums i quaderns. Fa litografies panoràmiques de la serralada de Luishon. La major part de la seva obra gràfica es conserva al museu d'aquesta ciutat. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d'excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia...

«Maurice Gourdon mor al 1941 a la vila natal de Nantes, dos anys abans havia fet l'últim pelegrinatge al seu estimat Luishon».




Quina la fem? Canal Whatsapp