.jpg)
%20(1).jpg)
1907 ca. Bordius, Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Juli Soler i Santaló (MdC-AFCEC).
Fixeu-vos en les teulades de palla de les antigues bordes. Tota la família pendent del retratista, que els ha fet passar a la posteritat, en aquesta meravellosa imatge etnogràfica. Tot i que avui tenim tantes i tantes coses, com enyoro —vosaltres no?— aquella vida senzilla, alineada amb la natura. Deu ser la vena rousseauniana del bon salvatge que em batega per dins.
.jpg)
1907 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Juli Soler i Santaló (MdC-AFCEC).
El poble de Canejan a l'horitzó, a mitjana alçada, amb el campanar que ens el fixa a la vista. A baix a la vall, la Garona fa el seu curs cap a l'Atlàntic.
1913. Canejan (era Val d'Aran).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El poble s'ajau en un petit replà d'una llomada a 900 m d'altitud, tot vigilant l'entrada cap a la vall de Toran: «la seua posició alterosa en la vessant de la muntanya del seu nom, pel qual cim passa la ratlla frontalera amb França, fa que gaudesca d'un extens panorama en lo baix Aran», amb los pics de les Maleïdes que sobresurten a l'altra banda, a l'oest, de l'Aran. S'hi citen els diversos llogarets del municipi amb els habitants respectius.
.jpg)
1913. Canejan (era Val d'Aran).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
«En los seus estrets i costeruts carrers s'hi veuen algunes cases de senyorial aspecte, com la de Sirat, amb quadrada torre del segle XVI i la de Benosa, qui té una romànica capella al costat». Recull l'article la conservació de les celebracions tradicionals durant la festivitat de Sant Joan d'agost, amb les aubades dels xicots al matí i la de les xicotes a la tarda. S'hi esmenta el ball del soun trencat, ballat al galop, que l'autor no associa amb el ball cerdà. També en destaca el Carnestoltes, amb la mascarada del barbacàs, una festa ancestral, «composta de jovent del poble grotescament disfressat i ajudat per los pastors que hi acuden». De la informació que trobo per la xarxa, s'infereix que és un d'aquells carnestoltes bestials del Pirineu, en què les disfresses se fan amb pells, i es desfila pels carrers amb torxes i sorollada de banyes i esquellots per espantar els mals esperits... i la gent del poble. Car els pastors ancestrals eren gent de mala jeia, descendents dels antics pobladors bascoides pirinencs, de costums poc acristianats.
.jpg)
1907 ca. L'Estany Llong de Liat, Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Juli Soler i Santaló (MdC-AFCEC).
Un dels estanys més grans de l'alta muntanya a Catalunya, i també profunds, amb més de 30 m, al costat del qual hi hagué les antigues mines.
.jpg)
1907 ca. L'Estany Llong de Liat, Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Juli Soler i Santaló (MdC-AFCEC).
Una perspectiva més oberta del llac, amb les dolines que s'hi formen i el Tuc de Mauberne (2.880 m) vigilant des de l'est.
.jpg)
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
Paisatge nevat.
.jpg)
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
Vista a les Maleïdes des dels voltants del poble.
.jpg)
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
Una borda enmig del paisatge nevat.
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
Vista del poble, penjant al vessant muntanyenc.
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
Un pastor amb un petit ramat pels carrers del poble.
1910 ca. Canejan (era Val d'Aran).
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962) (MdC-AFCEC).
En Josep Puntas fou enginyer industrial i pioner de la fotografia a la Catalunya del 1900, el qual com a excursionista i membre del CEC ens deixà nombroses (i ara impagables) imatges del Pirineu (enllaç).
...
...
...
1989-1997. Canejan (era Val d'Aran).
Joan Coromines (Onomasticon).
Sembla que el topònim apunta a una etimologia de nom de persona, CANDIDUS o CANDIDIUS. Coromines fa constar el gran creixement modern del poble, al llarg del segle XIX, en què més que triplicà la població (per causa de la mineria) i s'hi construí l'església, amb relíquia del segle XVI incorporada, ai, aquests capellans!
1908. Canejan (era Val d'Aran).
«Anuario Riera» (BDH).
Les mines explotades a la Vall de Toran eren de blenda, una mena de zinc sulfurós. En aquesta edició de l'anuari, l'informant ja era més meticulós que a la primera de 1896, i s'hi fan constar, a banda de les primeres autoritats de l'època, els diferents establiments del poble: fusters, ebenistes, paletes, sastres, sabaters, ferrers, moliners i també els cafès i les tavernes, els hostals, els contractistes de treballadors per a les mines... i els (quatre!) professors de música. Quina afició! S'hi detallen els llogarets agregats al municipi amb els habitants respectius.
.jpg)
1989-1997. Toran, Canejan (era Val d'Aran).
Joan Coromines (Onomasticon).
L'etimologia dels topònims pirinencs és punyetera, perquè és antiquíssima, i l'estudiós n'arriba a perdre les pistes en la foscor dels temps. Arribats a aquest punt, la ciència esdevé més aviat novel·lística, i el nostre mestre etimòleg arriba a concloure que la probabilitat més gran és que el Toran aranès, com els Torà catalans, remeten a cursos d'aigua i, estirant aquest fil, que serien gairebé onomatopeics en al·ludir al retrò o retruny de l'aigua fluvial durant les sovintejades avingudes en les èpoques del desgel.
1951. Canejan, era Val d'Aran.
«Ciudad», de febrer (FPIEI).
Per a la terminologia afranquistada de les revistes de la postguerra del segle XX, tot era español. Moda que continua en algunes al nostre segle...
Això sí, preciosíssima foto, d'en Ton Sirera.
[2535] De Canejan i la Vall de Toran
Quina la fem? Canal Whatsapp
