.jpg)
Anys 1920. El cuplet «La muller d'en Manelic»,
Lletra: Clàudia Pérez Martínez, Música: Rossend Llurba.
Un dels cuplets més famosos de fa cent anys, amb lletra de Rossend Llurba i veu de na Càndida Pérez Martínez, una de les principals vedettes que tenia repertori en llengua catalana. La gran estrella del Paral·lel barceloní d'aquells temps, la Raquel Meller, incorporà el cuplet d'en Manelic al món del music hall local, un món del tot castellanitzat. La presència d'una o un parell de cançonetes en la llengua dels espectadors servia per calmar consciències. Cent anys després, en molts àmbits dels negocis, de l'espectacle i de fora també, encara funcionem amb aquesta consciència diglòssica, arribada ja en alguns casos a substitució lingüística (i no pas a favor, oi, Àngel Llàzer?)
En Rossend Llurba 1887-1954) fou nascut al Vilosell i es convertí en un dels més destacats lletristes del musical lleuger del Paral·lel. Se'n diu que fou el primer a crear un cuplet en català, cap al 1917, a petició de la mateixa Raquel Meller. Però l'autèntica impulsora del cuplet en llengua catalana fou la Càndida Pérez Martínez, intèrpret cupletista però també compositora, cosa insòlita en aquells temps. Un espectacle d'aquests darrers anys de petit format de l'actriu i cantant Núria Esquius i el pianista Eladi Dalmau, titulat La Cuplestista, ens n'esbossa la història, amb lletra i cançons, de la Càndida i del cuplet català dels anys 20 del segle XX, amb peces com La Marieta de l'ull viu o Les Caramelles. Repassa com les acadèmies de cant i ball del Raval desaparegut en formaven les cantants i actrius, per a aquell món devorador de talents. A banda de les intèrprets, sembla que n'hi hagué diverses, d'autores, però sempre, és clar, escrivint aquelles lletres picants sota pseudònims masculins. Fins i tot autors masculins d'un cert renom amagaven sota nom fals les lletres sicalíptiques que componien.
La tasca de recuperació de partitures i cobles resta encara per fer en aquest país nostre, tan deixats com som amb la tradició pròpia. Algú hi haurà de posar remei... algun dia.
Anys 1920. Càndida Pérez Martínez, compositora i cupletista.
Formada a les acadèmies de cant i ball ubicades als vells carrerons del barri del Raval, en bona part ja desapareguts per l'esponjament urbanístic (es podia fer altrament?) d'aquestes darreres dècades, arribà a fer carrera pels escenaris de París i europeus, després de passar, és clar, pels del Paral·lel barceloní (viqui). Però sobretot, avui és recordada com a una de les compositores de cuplets més importants d'aquells anys 20 del segle passat (enllaç).
1921. Càndida Pérez Martínez, cupletista.
«El Diluvio», de 17 de juliol (ARCA).
Un banquet d'honor per a la Càndida Pérez. Aquell 1921, doncs, les seues composicions ja eren més que conegudes.
.jpg)
1921. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«El Diluvio», d'11 de desembre (ARCA).
La composició també evidenciava l'enorme fama i respecte assolits per Àngel Guimerà, en aquells darrers anys de sa vida.
%20(1).jpg)
1921. Càndida Pérez Martínez, cupletista.
«El Diluvio», de 4 d'agost (ARCA).
Una mena del tot Barcelona de la música lleugera en l'homenatge a la compositora.
%20Ed.%20Mat%C3%AD.jpg)
1921. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«La Veu de Catalunya», de 14 de desembre (ARCA).
A banda del cuplet d'inspiració guimeriana, el titulat La florista havia sigut compost per l'Ignasi Iglésias (lletra) i l'Enric Morera (música).
1921. Càndida Pérez Martínez, cupletista.
«El Diluvio», de 17 de novembre (ARCA).
Ressenya poc entusiasta del sainet en un acte, «Pasqua Florida», que incloïa el cuplet de 'Les Caramelles'. En canvi, sembla que gaudí del favor del gran públic (les dates no acaben de quadrar, però any més, any menys, si no és veritat, és ben trobat):
«El cuplet català –segons escrigué el conegut cronista barceloní Sempronio- va néixer al teatre El Dorado, de Barcelona el 1920, amb el famós cuplet Les Caramelles que havia acabat de compondre Càndida Pérez. Un cert dia, la famosa cupletista Pilar Alonso actuava al dit teatre i va tenir tant d’èxit, que al final del concert i havent esgotat tot el repertori, el públic li demanà més cuplets. Llavors, Alonso els interpretà, de manera magistral, Les Caramelles, el cuplet preferit per tots els catalans. Des d’aquell moment el cuplet en català es divulgà arreu» (enllaç).
1922. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«Crònica targarina», de 9 de setembre (ARCA).
Sessió de cuplets a càrrec de Ramoneta Rovira, al Saló Teatre del Casino Independent d'Ivars d'Urgell. La representació «electrisà al nombrós i selecte auditori que omplia de gom a gom el local». Els espectacles sicalíptics, si més no els de to més moderat, s'anaven esbarriant per tot el país. Una mena de tradició que perdurà a les festes majons de la postguerra, i ben renovat per la Núria Feliu des dels anys 60.
1922. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«Libertad», Madrid (HDH).
Les notes del cuplet arribaren a la capital del reino de la veu de la Raquel Meller, no sabem en quin idioma. No en tinc la data exacta d'aquell 1922.
%20Ed.%20Mat%C3%AD00000009_140804.jpg)
1923. Sicalipsi, sicalíptic.
«La Veu de Catalunya», de 25 de març (ARCA).
El conegut autor Prudenci Bertrana posa sota sa ploma la sicalipsi. En descriu amb l'adjectiu, sicalíptic, una publicació periòdica del moment. La parauleta venia inventada des de començament de segle XX i era usada en els ambients teatrals i del music hall per descriure les obres de to picant o, més i tot, declaradament eròtiques. Pareix que fou inventat en els baixos barris barcelonins, com a corrupció d'algun mot culte:
«Dit ben curt, sicalipsi i sicalíptic eren mots usats amb el valor de ‘procacitat’ i ‘procaç’, respectivament. Dir un acudit sicalíptic, per exemple, era tant com dir un acudit verd. I pel que fa al seu origen, sembla que no era altre que el resultat d’una confusió, d’un lapsus linguae. Recordem que hom suggeria que sicaliptic no era sinó una corrupció del mot apocalíptic, usat, d’altra banda, amb un signifcat erroni.» (enllaç).
Fos per xamba o amb raó, el cas és que els filòlegs li han trobat explicació etimològica, inclòs el nostre inseparable mestre Coromines, i afirmen que és un cultisme derivat del grec, σῦκον, figa (i vulva), i ἄλειψις, untar o sucar. Quins pebrots de coincidència, oi? (sigui'm permesa l'expressió per seguir el to sicalíptic que portem).
1922. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
«El Diluvio», de 19 d'abril (ARCA).
Un altre dels grans cuplets de la Càndida Pérez fou «Baixat de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», sainet en sis quadres.
.jpg)
Anys 1920. Càndida Pérez Martínez, compositora i cupletista.
Llibret del cuplet de 'Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu', amb lletra de J. Casals i música de Càndida Pérez-Martínez, interpretat per la cupletista menorquina Pilar Alonso. Venut a 2 pta, que deu-n'hi-doret!
1926. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
«El Diluvio», de 12 de febrer (ARCA).
L'èxit de la Marieta s'allargassà en aquells temps dels anys 20.
1926. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«La Publicitat», de 13 de març (ARCA).
La cupletista Ramoneta Rovira continuava amb 'La muller del Manelic', «accedint a reiterades indicacions de molts admiradors que té». Ep, al costat del Fumando espero.
.jpg)
1927. «La muller d'en Manelic», cuplet.
«La Veu de Catalunya», de 9 de juny (ARCA).
Òbviament, no era el primer cop per a la Meller. O potser sí, en un retorn d'algun dels seus periples europeus.
1922. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
«Catalunya gràfica», núm. 14, 2a-3a desena de maig (ARCA).
L'estrena teatral.
.jpg)
1927. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
L'estrena cinematogràfica. Muda, és clar. «Película que verá todo buen catalán»...
.jpg)
1927. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
Un moment del rodatge, a la plaça del Raspall, de la pel·lícula amb decorats, públic i actors. És un film basat en la cançó popular catalana, passada pels escenaris i el cuplet, i dirigida per Josep Amich 'Amichatis' (enllaç).
1927. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu», cuplet.
Un parell de fotogrames del film.
.jpg)
1928 ca. «Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu».
Del cuplet a la sardana, tanta en fou l'anomenada.
