.jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
La vista de Girona dibuixada per Palomino, amb el característic estil de perspectives planes i geomètriques. No reflecteix la realitat al cent per cent, però sí que ens ofereix amb pinzellada gruixuda l'aire i distribució de la ciutat de finals del Set-cents, amb els principals edificis monumentals que destacaven en el seu horitzó.
.jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
%20(1).jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
%20(2).jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
La Catedral (1) sempre escortada per Sant Feliu (2), encara amb el campanar presentat com a acabat, tot i que mai no va finir-se per error en els càlculs constructius, i el famós llamp que se'n sol donar com a causa només en degué escapçar algun pinacle, segons que he llegit en algun lloc. El dibuix també marca el Palau Episcopal (3), el col·legi tridentí (4) i el convent dels Caputxins (5) i el campanaret del convent dominicà (6) just a tocar de la muralla fortificada.
En aquesta banda del riu Onyar, la Casa de Misericòrdia (8), l'Hospital (9), l'església dels Mercadals (10), el convent dels franciscans (11) i el dels Mínims de Sant Francesc de Paula (12). Bàsicament, tots els qui tractaven als ravals amb la part més desafavorida de la societat i que no es volia dins dels murs de la ciutat.
 1781. Girona. «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). El text que acompanya el gravat fa una descripció històrica de la ciutat segons els paràmetres de la historiografia d'aquells temps. .jpg) 1781. Girona. «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). S'hi destacaven els molins de paper, un de ferrer i tres dies de mercat setmanal, amb forta presència ramadera. .jpg) .jpg) 1781. Girona. «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). Referència a la riuada de 1678, de 24 de setembre, encara recordada cent anys després, i que. va negar tot el marge dret de la ciutat, amb més de quatre-cents morts! |
.jpg)
1781. Girona.
%20(2).jpg)
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Ací hi veiem les defenses (14) que baixaven del Castell de Montjuïc fins al fort del Conestable (15). El convent i castell de la Mercè (7, 17) tancaven aquesta part de la ciutat, als afores de la qual s'hi desenvolupava el Raval, dit de la Gironeta (18).
%20(2).jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
%20(1).jpg)
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
El Castell de Montjuïc (13) dominant sobre la ciutat, bastit per Felip IV després de la Guerra dels Segadors per protegir els accessos septentrionals i subjugar la ciutat.
%20(3).jpg)
