1910. Lleidatans cap a Salou.
«Diario de Lérida», de 6 d'agost (FPIEI).
En aquells començaments de segle XX, el mercat lleidatà de classe alta era interessant: algun hotel de Salou s'anunciava a la premsa de Lleida. Les 6 pta. que valia l'estada no sabem per quants dies duraven. Això sí, llavors ja tenien clar que Salou era una de les millors platges de la costa catalana.
Anys 1910. Platja de Salou. Foto L. Roisin.
1914. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», de 16 de juliol (FPIEI).
Igual que es feien en els balnearis d'aigües de l'interior, les estades a la costa eren per fer-se banys, però en aquest cas hom podia gaudir de l'aigua salada, del sol i del vent directament al mar. Un bon allotjament i una millor restauració eren part decisiva del reclam.
1916. Lleidatans cap a Salou.
«El Pallaresa», de 4 de juliol (FPIEI).
Ni la Guerra Europea trencava la tradició estiuenca. Ja es parlava d'estiuejants i de lloguers d'apartaments al «barrio marítimo» de Salou.
1910. Lleidatans cap a Salou.
«El Ideal», de 27 d'agost (FPIEI).
Òpera a l'arena de la platja salouenca. Els actuals festivals d'estiu també tenen antecedents.
,%201-8-1920,pag9.JPG)
1920. Lleidatans cap a Salou.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
Cada estiu, diaris i revistes anunciaven l'anada (o la tornada) d'alguns acabalats, i senyores, a l'estiueig de Salou, a l'abast de molt pocs als pobles i viles lleidatanes.
1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
La platja del Vendrell, a Coma-ruga, també fou lloc de banys d'estiu. De fet, el barri marítim sorgí al voltant dels establiments balnearis i hotelers que s'hi establiren ja des de finals del segle XIX.
.jpg)
Anys 1910-11. Coma-ruga (Foto: ACAP).
El Gran Hotel Balneari Oriental Miramar de Coma-ruga, a tocar (a l'esquerra) del balneari, davant l'estany amb barquetes. L'any 17 s'hi hostatjà en Picasso amb la ballarina russa Olga Khokhlova.
.jpg)
1916. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Correo de Lérida», de 15 d'agost (FPIEI).
Palmeres i eucaliptus, platja plana apropiada a dones i xiquets, «poblado de chalets y afluencia de turistas».
Anys 1910-20. Coma-ruga.
Les primeres i inevitables promocions de xalets, llavors en estil modernista.
1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«La Prensa», Lleida, 26 de juny (FPIEI).
Publicitat de xalets de lloguer a primera línia de mar.
.jpg)
1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Duende: semanario de la vida local», Lleida, 7 de juliol (FPIEI).
Publicitat del gran balneari coma-ruguenc. Calia transbordar a Picamoixons. A banda de l'hotel, també disposava de xalets de lloguer. El reclam sempre eren banys «medicinales y de oleaje».
1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Ideal», Lleida, 10 de juliol (FPIEI).
Banys de mar i de pila, o sigui, d'interior en banyeres d'aigua salada, per als porucs que no gosessin entrar al mar.
1934. Lleidatans cap a Salou.
Revista «Pla i muntanya», Balaguer, de 18 d'agost (FPIEI).
Fins i tot, si fa no fa ara en fa cent anys, s'iniciaren els primers autocars de banyistes a passar el dia a Tarragona i banyar-se a la famosa platja de Salou, com aquests balaguerins. Aquesta modalitat ja era a l'abast de butxaques més menestrals.
1934. Lleidatans cap a Salou.
«La Jornada», de 2 d'agost (FPIEI).
Amb aquest atapeïment d'activitats, potser sí que calia ser un bon excursionista, oi?
1933. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», d'11 de març (FPIEI).
Els desplaçaments en tren facilitaren l'arribada de lleidatans a la que posteriorment es batejaria turísticament com a Costa Daurada. En aquells anys, ja calia reforçar el servei durant l'estiu, per tal que es pogués «anar a pendre banys a les platges de Salou i Tarragona».
.jpg)
