1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. A partir d'una sortida de l'insigne geòleg Marià Faura i altres experts i membres del CEC al Cap de Salou i litoral adjacent, duta a terme al 1919, s'elaborà aquest estudi sobre l'estructura geològica de la zona. És probable que part dels coneixements hagin estat ja sobrepassats per nous estudis, però les imatges que ens deixaren per a la posteritat són d'un valor històric incalculable. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Descripció topogràfica de l'«alterosa llengua de terra que, avançant de la línia litoral uns tres quilòmetres mar endins, forma el sortint del Cap de Salou». |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Mapa amb l'esquema geogràfic del cap. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Llistat dels topònims i descripció dels diferents accidents geogràfics de la costa, des de Salou fins al Francolí.
|
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Sobre les dunes del cap salouenc s'escriu que «les sorres de la platja són aixecades en el Cap de Salou a més de 100 m d'alçària sobre els penya-segats de la costa, omplenant bona part de les fondalades del Cap, i internant-se fins a més de dos quilòmetres distants de la mar per inutilitzar tota aquella porció del terme de Vila-seca». A la zona oriental del cap, cap a la Pineda, les dunes feien més de 50 m d'alçària per dos quilòmetres de llarg. Amb la realitat urbanística i demogràfica actual, costa d'entendre que tot just fa cent anys i durant molts segles, la Costa Daurada fou un lloc inhòspit i agrest, gairebé desèrtic. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Esquema geològic del Cap de Salou.
|
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Breus descripcions orogràfica, hidrogràfica i estratigràfica del cap salouenc. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Clixé: S. Vilaseca. na altra esplèndida vista de la Platja Llarga de Salou i del penya-segat del Porroig, que la tanca per sa banda occidental.
|
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Clixé: J.R. Bataller. Una preciosa vista de la Roca Tallada vista des de Punta Prima. |
1923. Fòssils de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Clixé: J.R. Bataller. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Descripció dels estrats geològics. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Cronologia estratigràfica. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Cronologia estratigràfica i disposició tectònica. |
1923. Dunes de Salou, «Geologia del Cap de Salou», J.R. Bataller i Salvador Vilaseca. «Butlletí del CEC», núm. 336, gener. Nota paleontològica. |
Anys 1910-20. Dunes de Salou. Vista del cap i de la badia salouenques, amb l'arena amuntegada sobre les roques i amenaçant la pineda. Al fons, sobre la platja, amb la formació de grans dunes. |