.jpg)
1969. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Revista mensual «Ciudad», juliol (FPIEI).
Portada de la revista lleidatana amb la fotografia de la nova Rambla recentment convertida en via de ràpida circulació, amb tres carrils per sentit. Aquesta és la Rambla de la meua infantesa, que amb pocs retocs havia perviscut fins ara, fins a la postpandèmia. Els Next Generation ens l'ha canviada aquest any. Com aquelles obres del 69 canviaren el passeig de Boters que, un cop saltada la muralla, s'hi anà a poc a poc edificant a l'un costat i a l'altre entre l'últim quart del segle XIX (el gran seminari conciliar, la maternitat, etc.) i els inicis modernistes del XX.
És curiós com llavors també ja es queixaven d'unes obres «lentas e inexplicables». És la natura humana: sempre malparlant del present, incapaç de veure-hi més enllà de la punta del propi nas. Després, quan seran acabades, tothom renegarà de les crítiques passades i resultarà que no s'haurà queixat ningú. Som així, qui ens canviarà?
Una altra idea que es desprèn del breu text que acompanya la foto, en el castellà obligat de l'època i que no era la llengua de la gent, és la creença en les virtuts d'un progrés imparable i desbocat, fins al punt de «esperar en un futuro próximo la desparición de lugares y rincones de una vieja ciudad provinciana que sufrimos durante largos años». Quina barbaritat de pensament, vist des d'avui en dia!
Vull creure que una part d'aquesta visió de destrucció del passat tenia a veure amb la ideologia franquista (espanyola) que s'havia apoderat de bona part de la classe dirigent local i de la intel·lectualitat (no sé pas si se'n pot dir així) de la Lérida oficial, i que perseguia una mena ciutat nova, de societat nova, sense les arrels pouades en els segles de catalanitat que l'han conformada, arrels que no hem oblidat i amb què seguirem afaiçonant-la i dibuixant-la ara i demà.
.jpg)
1969. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Revista mensual «Ciudad», juliol (FPIEI).
La rambla tot just remodelada, amb els arbrets de l'àmplia vorera dreta acabats de plantar, i que són els que encara avui ens fan ombra durant el llarg trànsit pedestre rambla amunt o avall. Sorprèn la curiosa imatge dels vianants creuant el carrer, a l'estil dels Beatles a Abbey Road, tot i que el disc no sortiria fins al setembre... ahahaha...
.jpg)
1969. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Revista mensual «Ciudad», juliol (FPIEI).
L'alegria del redactor (reflex del pensament del moment) d'aquells anys de desarrollismo, i que a força d'encadenar pelotassos urbanístics per tots els eixamples de la ciutat va anar conformant una nova classe de nou-rics locals, la nova jet sete lleidatana, amb afinitats amb el règim, desconnexió amb l'entorn pagès i xalet a Cambrils.
.jpg)
.jpg)
1969. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Revista mensual «Ciudad», juliol (FPIEI).
La caseta o quiosc de les begudes a l'antic passeig de Boters, que va desaparèixer aquell any 69 per obra i gràcia dels temps moderns que volia viure la ciutat desesperadament. Que volien viure aquests nou-rics de la ciutat, els quals, com a nouvinguts a un nou estatus social, havien d'esborrar i renegar del propi passat, que ja és ben trist, oi?
Anys 50. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Abans de la reforma, les firetes de la Festa Major campaven per Boters. 
1954. La Rambla d'Aragó lleidatana.
Revista «Ciudad» (FPIEI).
La idea d'agençar el passeig venia d'aquells anys 50, quan va decidir-se de tombar la vella presó lleidatana.
