.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
Detall de la Seu Vella, encara amb les primitives fortificacions sense els baluards moderns. Davant de la Porta de les Núvies, la casa del senyor bisbe, fet que ha fet escriure a algú que, precisament, aquella porta no era pas per a l'entrada de les núvies a la catedral, sinó per a la seua sortida... cap a la mansió episcopal, que, d'altra banda, va tindre l'honor de gaudir de les més bones vistes en tota la història de la ciutat. El castell de la Suda mantenia encara certa esplendidesa.
Vora el Portal dels Infants, podem veure-hi —crec— el monestir dels framenors observants, aixecat a finals del segle XV i que fora enderrocat per necessitats defensives militars al setge de 1644, amb els monjos essent repatriats intramurs de la ciutat.
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
Saint Clair fou el cartògraf reial a la cort de Lluís XIII, durant la primera meitat del segle XVII. Aquest monarca absolutista francès, de la mà del seu primer ministre Richelieu, esdevingué Comte de Barcelona des de 1641 i fins a la seua mort al 1643, fet que provocà un gir que resultà decisiu per al desenvolupament de la Guerra dels Segadors contra la monarquia hispànica. La Primera República de Pau Claris, mort emmetzinat al 1641, quedaria sentenciada.
Per tant, és plausible pensar que algun d'ells dos haguessin pogut fer una ullada al mapa de la nostra ciutat mentre discutien si hi posaven setge, cosa que esdevingué al 1644, un cop tant l'un com l'altre ja eren difunts. El cardenal precedí en sis mesos el decés del monarca. El plànol només mostra el perímetre de la ciutat fortificada i del turó gardenyenc. En canvi, el riu hi és acolorit, igual que el cappont, molt més ben detallat.
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
La muralla des de la Porta de Boters pujava cap a la Suda, des d'on tornava a descendir fins a la Porta dels Infants. Baixava cap a riu fins al Portal de la Magdalena, des d'on enfilava riu avall, fins al Portal del Pont. Des del Palau del Bisbe baixava l'antiga muralla de la Porta Ferrissa, que des dels temps de la conquesta donà pas a tot el raval oriental de la ciutat.
.jpg)
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
A un tir de ballesta de la Porta de Boters hi hagué el monestir femení de Sant Hilari, fundat des del de Vallbona de les Monges a inicis del segle XIII, al mateix temps que la Seu Vella, per donació de la comtessa urgellenca Elvira de Subirats, esposa d'Ermengol VIII. Llur filla i comtessa Aurembiaix, amistançada del jove rei Jaume I, s'hi feu sebollir. La Guerra dels Segadors hi causà gravíssims desperfectes, que al cap de cinquanta anys, amb els afegits pel setge de la Guerra de Successió, acabaren amb el cenobi i les antigues sepultures comtals urgellenques (monestirs.cat).
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
Continuava baixant la muralla des de Sant Martí fins al Portal de Sant Antoni, amb el conegut colze en angle recte que encara fa l'actual Rambla d'Aragó amb l'Avinguda Catalunya. Enllà del Balcó de la Mariola, el convent dels caputxins, llavors recentment aixecat: «El 1596 la Paeria de Lleida va sol·licitar la fundació d'un convent de frares caputxins a la ciutat; l'any 1597 en el Capítol celebrat a Montcalvari, l'orde va acceptar aquella iniciativa. Hom va adquirir uns horts situats en el promontori anomenat Puig Bordell, davant del Gardeny, ara ocupat pel Col·legi Episcopal. La primera pedra del convent es va posar el 1598, dedicant la capella a sant Antoni de Pàdua» (monestirs.cat).
.jpg)
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El castell de Gardeny i el camí que en baixava fins a la Porta de Sant Antoni, tot passant pel que podria ser un molí fariner, aprofitant les aigües que baixaven del torrent de la Mariola. Les ombres del dibuix representen la magnitud de les parets verticals del turó gardenyenc, que fou pràcticament inexpugnable durant segles, fins que l'avanç de l'artilleria el feu prescindible.
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
La muralla occidental de la ciutat, riu avall, que pujava després dreta fins a la Porta de Sant Antoni. Tota aquesta franja de terra entre la muralla i el Segre fou molt més ampla en segles medievals, per tal com el riu passava (o el seu braç principal) més cap enfora, allunyat de les parets emmurallades. Per aquesta llenca de terra hi baixava la sèquia d'Alcarràs, d'orígens romans, que regava tota el marge dret des d'aigües amunt de la ciutat, des de la Mitjana probablement. Fou reomplerta al 1497 perquè amb les avingudes freqüents del riu, sobreeixia tot causant greus problemes. Quan el riu formà el braç principal ameandrat a tocar del Portal del Pont, en desaparegué el traç. Que, riu amunt i riu avall, sembla que el cartògraf va voler-hi dibuixar.
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide / Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El Pont Vell de la ciutat, i únic, cosa que costa de fer creure a les noves generacions, com si fes tant que Lleida en té tants. Servidor va nàixer quan encara només n'hi havia un, abans que fessin el de l'N-II als instituts. Era un magnànim pont de pedra medieval, de set ulls i uns tallamars prominents, necessaris per a suportar la força dels troncs que les riuades continuades del Segre hi feien batre.
