.jpg)
Anys 2020. Nalec, l'Urgell.
Paisatge segarreta nalequenc: cap rastre d'activitat humana, més enllà dels camps conreats, i de la creu de ferro que substitueix l'original de pedra, ben segur destruïda al 36 (del segle XX). Una imatge que podria ben bé ser de segles enrere. Quina sort, haver-lo conservat, i quin preu tan alt pagat, de despoblació i envelliment.
.jpg)
1872. Eleccions a Nalec i altres pobles veïns.
«La Discusión», Madrid, d'1 d'octubre (HDH).
Aquell any, hi hagué dos convocatòries electorals, a l'abril i a l'agost, per escollir el Congreso de los Diputados espanyol, durant el regnat d'Amadeu I. Les terceres i darreres d'aquell regnat, que res no arreglaren i mantenien l'Estat ingovernable.
L'article recull la denúncia efectuada per tres electors, que només podien ser homes caps de família, per tal que es reconeguessin les tupinades efectuades en diversos pobles del districte electoral del partit judicial de Cervera. Hi va guanyar el candidat Gregorio Moncasi, de tendència liberal, i originari d'Albelda. S'hi descriuen les irregularitats en la formació de les meses electorals (no he acabat d'entendre mai per què no n'hem dit taules), i en la remissió de les pliques, obertes i pas tancades, dels resultats, en els pobles d'Anglesola, Ciutadilla, Guimerà, Nalec, Talavera, Freixenet i Sant Pere dels Arquells.
A Nalec, el dia 24, jornada electoral, no s'hi constituí la mesa perquè els electors no s'hi presentaren. Però l'endemà, hi votaren 82 guardiacivils d'una companyia allà destacada. Ahahahaha... que em tronxo!
.jpg)
1872. Eleccions a Nalec i altres pobles veïns.
«La Discusión», Madrid, d'1 d'octubre (HDH).
Sembla que tota la companyia militar va desfilar fins al col·legi electoral. Se'n van anar aquell mateix matí, de Nalec, «después de haber cometido, según es público, excesos lamentables». Sense comentaris, oi?
El cas explicita, però, com l'intent de manipulació dels resultats electorals és un fet connatural a tota elecció... Així és la natura humana. Cert és, que amb el pas del temps, aquest manifasseig s'ha tornat més sibil·lí, dissimulat i encobert, i a les eleccions dels nostres dies la influència sobre els resultats se sol buscar per mitjà de la propaganda, de vegades descarada, amb què ens bombardegen des del poder mateix o des de grups econòmics dominants. Tot i que, cada vegada més, el neofeixisme ultradretà que ressorgeix arreu dels països occidentals, no té inconvenient ni vergonya a intervindre a cara destapada en la cuina dels resultats electorals. I quan no se'n surten, com els trumpistes americans, són capaços de tot. Això, a l'Estat (espanyol) també acabarà passant, igual que ja ocorre amb el seu braç judicial, que campa a plaer a les colònies catalanes, posant i traient presidents i diputats.
El remei no passa per traure eleccions ni partits, que sol ser la primera reacció en calent, sinó per més democràcia, més participació ciutadana en els afers públics, més control sobre els representants polítics: com més serem, i més forts, més els càrrecs electes es captindran com cal, i més por farem a la feixistada.
A votar, doncs, que n'hi ha per triar i remenar.
2017. Tàrrega, l'Urgell.
Mural de l'1-O.
