1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Espinàs canta Brassens», Edigsa (enllaç Youtube).
El ventL'oca d'en RocaEl paraiguaMarinetaPregària
Recordo haver llegit en algun lloc aquests dies posteriors al decés de l'Espinàs que, als darrers anys, la falta de domini com a persona gran que era de les noves tecnologies li impedia d'escoltar les cançons del seu admirat Brassens, des que el descobrí al 1954. Setanta anys després, la tecnologia li impedia gaudir-ne, quan suposadament ens hi hauria d'ajudar. Tot arribarà, sí, però de moment els qui anem posant any rere any, cada cop ho tenim més complicat: programar la tele és un calvari, anar al banc —encara que els portis diners— un impossible, les rodetes interiors al costat del llum que permetien regular la força de fred de les neveres s'han canviat per botons improgramables, i sempre reso, i sovint li dic a la meua dona, que no inventin wàters electrònics, que llavors sí que l'haurem cagat, mai tan ben dit. M'imagino perfectament el suplici de la gent més gran, i m'oloro el que patirem els qui hi arribem d'ací uns anys...
Dit això, el llegat de l'Espinàs no només són llibres i articles periodístics, sinó també i ben primerencament la tasca musical, com a cantautor i iniciador dels Setze Jutges, aquell mític 1962. M'he passat un parell de tardes escoltant-lo, amb aquella veu clara, de refilets raimonians i de ressons avellutats, que així és com a mi m'apar. Si voleu xalar com un servidor, aquí us en deixo el recull.
1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs.
El jove Espinàs a la guitarra, sota la mirada d'en Pi de la Serra.
1959. La música (i les lletres) de l'Espinàs.
La relació de l'Espinàs amb l'edició de discos havia començat en acabant la dècada dels 50, amb poc més de trenta anyets, amb la publicació d'aquesta narració històrica, en català, portada de tebeo i so de NODO (enllaç), de la qual en fou coguionista amb el director musical Josep Casas i Augé.
La presó de Lleida.La cançó del lladre.La calma del mar.Corrandes.
1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Cançons tradicionals catalanes» (enllaç Youtube).
L'any 1962 fou l'any de la primera actuació oficial dels Setze Jutges a Premià de Mar, amb Miquel Porter, Remei Margarit i Josep M. Espinàs, amb la intenció de fer cançó d'autor en defensa de la llengua i cultura catalanes sota la repressió del règim franquista (espanyol). «La tria del nom, segons explica el mateix Espinàs, obeeix a tres motius: la catalanitat el joc fonètic relacionat amb l'embarbussament, el desig de "jutjar", és a dir, ser crítics amb la societat, i, en tercer lloc, perquè el número setze deixava la porta oberta a noves incorporacions» (viqui).
1962. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Espinàs canta les seves cançons» (enllaç Youtube).
Les primeres cançons pròpies de l'escriptor, guanyador ja del Premi Joanot Martorell al 1953, i del premi que el succeiria, el Sant Jordi, al 1961. Les músiques ja hi són un pelet orquestrades.
GermàL'estudiant i el matí d'hivernL'agendaA la vora de la nit
1963. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Nadal a casa», Espinàs i Maria Cinta (enllaç Youtube).
Cançons nadalenques tradicionals, disc de retrobament cultural en una època que tot eren peixos que «beben en el río».
1963. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Tu no estàs sol» (enllaç Youtube).
Segona remesa de Les meves cançons espinasianes.
Tu no estàs solLa noia del gelatJo fumo amb pipaLa vida és una guitarra
.jpg)
1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Josep M. Espinàs i orquestra» (enllaç Youtube).
Tercera onada de lletres pròpies, i música, és clar, de l'Espinàs. Totes les portades, sempre amb imatges del nostre carrer de cada dia.
L'esperançaLes contradiccionsTot depènCançó dels adjectius possessius
1965. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«J.M. Espinàs» (enllaç Youtube).
Quart vinil de cançons seues:
El planificadorLes noies que passenLa murga del que tenimQuimet del Bar Pastís
1966. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Espinàs dels Setze Jutges» (enllaç Youtube).
Cinquè disc de l'escriptor i cantautor:
Els noctàmbulsUn dia qualsevolEl teu ofici
Recepta de cuina
1966. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
A partir d'aquest any, l'Espinàs apareix en totes les recopilacions que es fan dels Setze Jutges, tema ben estudiat per la historiografia i la musicologia. La seua tasca musical, però, continuarà com a lletrista —diguem-ho així— de nombrosos discos, sobretot infantils, o de divulgació musical, com ara Viatge a la Lluna (1969), amb Xavier Monsalvatge i Ros Marbà, i amb dibuix de portada d'en Cesc. Ja n'havia escrit, com els Contes de l'Abecedari musical (1964),
Com a escriptor i com a cantautor, l'Espinàs lluità com el primer (sovint dels primers) a les trinxeres d'aquells anys per combatre la repressió cultural, lingüística i nacional que sofríem encara als inicis d'aquella segona meitat de franquisme, que semblava no tindre fi. Amb el seu tarannà bonhomiós i afable, que no en feu, de bona feina!
Em fa l'efecte que aquelles iniciatives culturals, per bé que limitades, foren de gran qualitat, vistes ara amb el pas dels anys, i de gran repercussió, car no hi havia tant de guirigall i batibull com avui, en què hi ha tanta inacabable oferta que tot passa molt de pressa i, de vegades, sense més pena ni glòria. Deixant a banda que hem abandonat (no sé pas per què) aquell puntet de resistència i lluita que ens cal, en el món espanyol i en el global, i que preferim ser cua de lluç al món que no pas Cap i Casal d'un país: només cal veure les programacions dels festivals. I, és clar, si només fem espectacle i entreteniment, i majorment amb gent de fora, la nostra cultura no hi té gran cosa a pelar: el mercat és petit i fragmentat (i les nostres institucions tenen poques o gens de ganes d'unificar-lo). Ergo, no podem competir: vegeu, sinó, la llengua de la Kings League d'en Piqué.
.jpg)
.jpg)
1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«Abecedari musical» (enllaç Youtube).
.jpg)
.jpg)
1964. La música (i les lletres) de l'Espinàs,
«En Pere i el Llop» (enllaç Youtube).
Versió catalana de l'obra del músic soviètic, amb data original de 1936.
