Flors de la taperera.
La planta silvestre que ens dona les tàperes sol créixer a redós de vells murs de pedra o tàpia, o com deia el poeta i mossèn eivissenc Isidor Macabic, citat per Coromines al DECLC:
«Aquell vell mur, ressec de temps enrera,
riu ara, endiumenjat de taperera...»
Les poncelles, o flors abans d'obrir-se, són les tàperes comestibles, un cop macerades, mentre que els taperots en són els fruits ja granats. La particularitat del mot 'tàpera' en la nostra llengua, que es fa en velles parets i roques en terrenys de clima mediterrani, és que va canviar la C etimològica inicial (capparis > ang. caper, fr. capre, it. cappero, esp. alcaparra, etc.) per una T. Fenomen fonètic documentat almenys des del segle XV. La qüestió per als etimòlegs és per què.
Després de tota una sèrie de consideracions, el nostre estimat Coromines proposa en primer lloc que «la cosa més senzilla és, doncs, dir que la derivació de càpara en tàpara és per contaminació de tàpia», ja que «les parets velles en terra hispànica, en llocs solitaris, són de tàpia més de la meitat, que és la mena de paret que aguanta millor la destrucció de centenars d'hiverns». Afirma que aquesta transformació fonètica ha de tindre «base lexical, influència d'altres mots, per semblança estructural, o per col·lusió de parasinònims, contaminació», com fora p.ex. «la mera semblança de forma amb tòfera (tòfona), essent dues fruites saboroses i cercades per gent llaminera o gormanda, amb aprofitament gastronòmic».
.jpg)
(...)
.jpg)
Joan Coromines, DECLC, «tàpera».
La presència de la T inicial és documentada al segle XII en textos mossàrabs o aljamia de València o de Saragossa, apartada de la forma general amb C de fonts mossàrabs d'Al-Àndalus. Això feu que la forma aragonesa (de la llengua aragonesa) també fos amb T, que també és la forma general en la llengua d'oc, amb desplaçament de l'accent a mot pla en aquests darrers dos casos. La primera documentació en llengua catalana data del segle XV.
.jpg)
Mapa lingüístic del mot «tàpera».
Malgrat l'estupidesa de les fronteres estatals en un mapa lingüístic, aquesta eina automàtica ens dona una visió global del mot a les llengües d'Europa (quan tenen asterisc al darrere és que l'aplicació no ha trobat mot corresponent). P.ex., en basc, tindríem kaparra.
Tàperes.
Són presents en la tradició culinària de tots els Països Catalans (i el mot arreu és amb T, mai amb C), però especialment a Mallorca i Menorca, a on encara n'hi ha alguns conreus tradicionals i poc rendibles. Se solen preparar macerades en vinagre i sal.
Segle XIV-XV. Tàperes,
«Tacuinum Sanitatis» (Gallica).
Pàgina il·lustrada del Tacuinum Sanitatis del manuscrit de París. N'hi ha almenys tres manuscrits més, amb variacions de text i dibuix. Eren una mena de còdexs que a cada pàgina mostraven una gran il·lustració d'una planta, arbre, fruits i verdures, amb comentaris sobre els usos culinaris i consells de salut de cadascuna. Constitueixen també un autèntic retrat de la vida quotidiana d'aquells segles. N'agafaren la idea i el nom de l'obra Taqwin al-sihha (Taules de la salut), escrita en àrab al segle XI pel metge de Bagdad, Ibn Butlan. Al nord d'Itàlia, a on se'n feren moltes d'aquestes edicions, esdevingueren tan populars que el mot taccuino va passar a la llengua com a mot comú per a designar un quadern, tot i que pròpiament volia dir taules, com encara avui en diem en els processadors de textos en referència a l'ordenació de la informació, que s'acabava de complementar amb la corresponent imatge.
En la corresponent a les tàperes (llat. capari, alemany kapren), s'hi veu una dona, amb el cabell recollit i un coixí al cap per sustentar un cove o cistell, segurament no gaire pesant si atenem al poc pes de les tàperes, i la faldilla plegada a manera de recipient, com feien abans les padrines amb els davantals, per tal de recollir-les-hi. Hi veiem bé les tiges allargassades de la taperera cap ací i cap allà, i la característica forma de la poncella amb el llarg peduncle, abans d'esclatar la flor. Diria que l'arbre hi és per decorar més que no pas perquè hi hagués tapereres empeltades amb peu arbori.
[2433] De la forma del formatge
