1924. «Tierra Baja», Àngel Guimerà.
«La Novela Semanal Cinematográfica», B, 1923-1930.
(enllaç text).
Les empreses distribuïdores de cinema, mut encara és clar, van veure una línia de negoci complementària en l'edició de petits llibrets, mida butxaca, sense excessives pàgines, amb un resumet de l'argument de la pel·lícula i alguns fotogrames. El preu era prou assequible per a la gent treballadora ben col·locada o menestrals o botiguers, i també, òbviament, per a la classe burgesa: una edició amb ampli espectre de lectors. No crec que els llibres, que sortien setmanalment, com diu el títol de la col·lecció, seguissin exactament a les projeccions de les sales. Sinó que més aviat anaven recollint films projectats en algun moment o previstos de projecció. El consum de cinema, molt alt entre la societat d'aquells anys 20, amb més de cent sales a la capital catalana, potser no podia ser tan regular com alguns haguessin volgut, i no cada setmana podien anar-hi. Els llibrets llavors li podien omplir aquest buit. L'afició per conèixer les històries de la pantalla i els seus protagonistes va començar a generar fans i seguidors, com fins avui. Encara que en aquells dies, com que la diversitat de mitjans no era tan i tan gran, es concentraven en gran manera sobre la cinematografia: aquesta col·lecció edità més de sis-cents títols fins a l'acabament de la dècada!
N'hi hagué nombroses, d'aquestes col·leccions, editades a Barcelona. Malauradament, sempre en castellà. La diglòssia accentuada feia costós recuperar el prestigi social de la llengua en aquells temps. El cinema, a més, entrà en espanyol, com p.ex. actualment molts dels continguts d'internet o de les aplicacions audiovisuals dels mòbils que gasta el jovent... i no els no tan joves. Ara bé, el prestigi de Guimerà va fer que, tot just un mes o dos després de mort al juliol, la col·lecció tragués un número especial dedicat a la seua memòria, ni que fos en castellà. Per a l'ocasió, s'hi recuperà un film hongarès sobre «Terra Baixa», estrenat l'any anterior, al 1923, a les sales de Madrid, probablement també de Barcelona.
1920. «Hegyek Alján», o «Terra Baixa» d'Àngel Guimerà.
Director: Bela Balogh, Guió: Jozsef Pakots.
L'estrena mundial tingué lloc al 15 de març de 1920, suposem que a Budapest (IMDB). El guió no fou fet sobre l'obra original, sinó a partir del llibret de l'òpera que n'havia fet Eugen D'Albert. La fitxa pertany al llibre sobre la col·lecció publicat per J.L. Martínez Montalbán, 2002 (enllaç). El paper de Manelic, dit Pedro en aquesta versió, el feu Alexander Petrovics, i la Marta, l'Ila Loth, sigui dit per a la posteritat.
1920. «Hegyek Alján», o «Terra Baixa» d'Àngel Guimerà.
Director: Bela Balogh, Guió: Jozsef Pakots.
Fotogrames de la producció cinematogràfica i cartell en hongarès,
(mafab.hu).
.jpg)
1924. «Tierra Baja», Àngel Guimerà.
«La Novela Semanal Cinematográfica», B, 1923-1930.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
1924. «Tierra Baja», Àngel Guimerà.
«La Novela Semanal Cinematográfica», B, 1923-1930.
Fotogrames de la cinta muda.
.jpg)
1924. «Tierra Baja», Àngel Guimerà.
«La Novela Semanal Cinematográfica», B, 1923-1930.
La contraportada anunciava el següent número. Al preu d'1 pta.
.jpg)
1920. «Hegyek Alján», o «Terra Baixa» d'Àngel Guimerà.
Director: Bela Balogh, Guió: Jozsef Pakots.
El crit de la Marta al seu Pedro (Manelic). Vegeu els vuit últims minuts del film ací: enllaç.
De l'obra de Guimerà, ja se n'havien fet tres pel·lis fins al moment, al 1907 (d'en Fructuós Gelabert, però en castellà), al 1913 a l'Argentina i al 1914 als EUA (Marta of the Lowlands, de J. Searle Gallo), i al 1924 se'n faria la versió alemanya (Tiefland, d'Adolf Edgard Licho). La història rousseauniana d'en Manelic, la recerca i triomf de les essències i la puresa de l'esperit de la terra lligaven amb un corrent profund de la cultura europea dels inicis del segle XX, d'arrel romàntica i també nietzscheana. Per altra banda, la realitat és que, per a la majoria d'espectadors europeus, el drama fou un producte "espanyol", i Pedro els devia acomplir millor les expectatives que no pas Manelic, oi?
