QUINA LA FEM?: [2446] L'estrena madrilenya de «Tierra Baja», 1896

1948. «Tierra Baja», Àngel Guimerà.

Traducció de Francisco Madrid publicada a Buenos Aires, crec que la primera traducció del segle XX del clàssic català a l'espanyol, la primera des de la traducció d'Echegaray al 1896. Fou editada dins la Coleccion Pandora, volum 26, d'Editorial Poseidón.

1897. L'estrena de «Tierra Baja».

«La Academia Calasancia», núm. 115, de 7 de gener (ARCA).

Ressenya de l'estrena espanyola del drama guimerià.

1897. L'estrena de «Tierra Baja».

«La Academia Calasancia», núm. 115, de 7 de gener (ARCA).

La majoria de crítiques dels diaris de la Corte foren prou favorables, excepte les del diari pseudoliberal El Imparcial. A tothom va sorprendre que l'estrena de l'obra fos en castellà i a Madrid, en contra de tots els antecedents de l'autor, «eximio trágico, que como de todos es sabido, son el tener un espíritu genuinamente regionalista y por ende entusiasta defensor... de todo cuanto afecta... a los intereses de Cataluña».

1897. L'estrena de «Tierra Baja».

«La Academia Calasancia», núm. 115, de 7 de gener (ARCA).

Remata la crònica: «pero darlo a conocer al público madrileño antes que al nuestro propio es un acto que en quien se precia de regionalista..., no tiene disculpa». La tesi del periodista és que a Guimerà encara li coïen les crítiques a La Festa del Blat, obra estrenada al Romea a l'abril del 1896, encara no feia un any. No hi ha drama històric, sinó centrat en un tema social del moment: la redempció, per amor i vida rural, d'un terrorista anarquista de la Barcelona del moment. A qui pot xocar que la burgesia conservadora, diana dels atemptats, se li girés d'esquena? Per altra banda, aquest plantejament diu molt de la valentia de l'autor, que no només demostrava sobre el paper de les obres, sinó en la seua vida privada, lluny dels cànons catolicosocials del moment (i de sempre): va viure en parella mitja vida amb Pere Aldavert (un dels fundadors de la revista La Renaixença) des del 1870 a la casa que tenien al carrer Petritxol. També la vida eterna: són sebollits en un mateix petit mausoleu al cementiri de Montjuïc.

Sepultura d'Àngel Guimerà i Pere Aldavert,

Cementiri de Montjuïc.

1918. «La consagración de un éxito», entrevista a l'autor de «Terra Baixa».

«La Publicidad», de 26 de març (ARCA).

Entrevista a Guimerà amb motiu del miler de representacions de «Terra Baixa» de l'actor Enric Borràs, sempre en el paper de Manelic. Tenia llavors l'autor 73 anys. No acaba d'aclarir les motivacions que l'impulsaren a escriure el gran drama, però sí que s'hi explaia sobre l'estrena espanyola. Havia tramès a la famosa actriu Maria Guerrero (que faria, és clar, de Marta) i al seu marit, director del Teatro Español, el text de La Festa del Blat, però no les tenia totes: l'aprensió i prejudicis amb què s'havia rebut a Barcelona, li feia témer per com fora rebuda a la Corte. Va proposar-los de canviar-la per la que estava acabant, encara amb títol provisional.

1995. «La projecció d'Àngel Guimerà a Madrid (1891-1924)»,

Joan Martori, PAM.

Guimerà i la por al fracàs de «La Festa del Blat» a Madrid, com d'alguna manera havia passat a Barcelona entre les classes més reaccionàries de la societat barcelonina, són a l'arrel de l'estrena madrilenya de «Terra Baixa» en espanyol, abans que a Catalunya en la llengua original.

1918. «La consagración de un éxito», entrevista a l'autor de «Terra Baixa».

«La Publicidad», de 26 de març (ARCA).

Poc després tingué l'autor una trobada a Saragossa amb José Echegaray, amic i traductor seu a l'espanyol, que d'entrada posà pegues a l'expressió tierra baja en castellà, fins que en un moment de la festa floralesca que presidien hi desfilaren una colla d'«aragoneses de la tierra baja», cosa que convencé el dramaturg i matemàtic madrileny, que al 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel juntament amb Frederic Mistral. La llegenda urbana diu que per maniobres del govern espanyol el premi se li furtà a Guimerà.

Amb aquesta jugada de trametre la nova obra a Madrid per a traducció i estrena, Guimerà passava comptes amb l'establishment barceloní de manera elegant, qui podia negar-se a ser portat a l'escenari més influent de la Corte, i alhora pogué comprovar la reacció conservadora al seu nou drama realista, amb triangle amorós inclòs en què l'amo i terratinent n'era el depredador sexual.

En aquesta entrevista, també aporta Guimerà el repartiment de l'estrena barcelonina, amb Concepció Llorente (Marta), Enric Borràs (el seu primer Manelic) i Antoni Piera (Sebastià). Curiós que hi trobem llistat en Joaquim Montero (Josep), l'autor de la paròdia «Riera Baixa», que s'estrenaria aquella mateixa setmana al mateix Romea!

Acaba l'article amb referències al memorable discurs del 1895 a l'Ateneu Barcelonès en defensa de la llengua catalana com a llengua dels escriptors catalans, i amb un petit llistat de les primeres traduccions de l'obra, a banda de la d'Echegaray al castellà: la d'Albert Gelée al francès («Terre Basse», 1897), la de Joao Soler al portuguès («Maneliche», no en tinc data, però molt abans que 1939, que figura en la majoria de llistes, i en vida de Guimerà i abans de 1918, data de l'article), la versió italiana d'Alfredo Moragas («Terra Bassa»), la versió anglesa d'Owen Wallace Gillpatrick («Marta of the Lowlands», 1902) que fou transvasada als teatres americans «donde han llegado las representaciones a contarse por centenares», això sí, més aviat trasmudada a l'andalusa, segons l'autor mateix testimonia al periodista per mitjà d'unes fotografies.

1946. Representació italiana de «Terra Bassa».

Tot i que s'hi cita que l'acció té lloc a la Catalogna... diu que es tracta d'un «capolavoro espagnolo». Sempre la mateixa mentida centenària! Això sí, si més no «emozionante ed avvincente».

1918. «La consagración de un éxito», entrevista a l'autor de «Terra Baixa».

«La Publicidad», de 26 de març (ARCA).

Més traduccions en vida de Guimerà: a l'alemany, al suec, al rus, al txec, al serbi, a l'ídix o jiddisch, a més de l'òpera alemanya Tiefland i la francesa La Catalana (1907 a París, 1912 al Liceu barceloní). Afegeix el periodista altres dades de collita pròpia, com que es deia que Echegaray mai no va voler cobrar per les traduccions que feu de les obres del seu amic i admirat Guimerà, encara que «hizo todo aquello que le convino para aproximar el texto a un receptor inicialmente distinto del imaginado por Guimerà, de ahí la desaparición de las específicas marcas geográficas catalanas en su versión» (Traducción y reescritura de 'Terra Baixa' de Àngel Guimerà, Enric Gallén, 2014, enllaç).

Continua l'article informant que el 1901 Enric Borràs i la companyia catalana del teatre Romea actuaren a Madrid, en català. N'hi va fer quaranta representacions, en aquell any del Nobel a Echegaray (enllaç). L'article s'acaba amb una gran xafarderia: «calcúlase que Terra Baixa ha producido a don Àngel Guimerà arriba de quarenta mil duros». Ben merescuts que els tingué, oi?

A continuació, les ressenyes de madrilenyes de l'estrena de l'obra, per a qui tingui ganes d'entretenir-s'hi.