«El Pallaresa», de 29 de maig (FPIEI).
L'estrena lleidatana d'un dels primers grans clàssics del cinema mut. S'estrenà al març d'aquell any i un parell de mesos després es projectava al teatre dels Camps Elisis. Es tractava d'una superproducció (blockbusters) amb més de cinc mil extres, llarga durada de dues hores, escenes majestuoses i accions de gran efectisme. L'expectació a la nostra ciutat, per tant, era màxima, i l'estrena valgué tota una portada del diari. El preu de l'entrada general era de 32 cèntims, que anava pujant amb la categoria desitjada per al seient, fins a les 5 i 6 pta de les llotges de dalt i de platea. Cada dia dos sessions, al vespre i a la nit.
Diu l'explicació: «reconstrucción exacta de las horribles escenas de hace 2.000 años, tomadas en el mismo lugar donde ocurrieron». El sentiment catòlic, molt ancorat llavors en tots els àmbits socials, devia portar molta gent al cinema i a una certa catarsi davant la pantalla. L'efecte del cinematògraf, invent molt nou encara, era molt gran en els esperits.
.jpg)
1913. Quo Vadis, de George Kleine.
1913. Quo Vadis, de George Kleine.
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«La Prensa», de 29 de maig (FPIEI).
Anunci de mitja pàgina amb els horaris i preus. Fins aleshores, en els pocs anys de vida que duia, la cinta més destacada de la història del cinematògraf. Però també de cara al futur: les grans produccions dels anys daurats del sonor, n'imitaran l'estil i maneres.
Devia fer goig veure grups i grupets de lleidatans ben mudats creuant el pont per atansar-se al Teatre dels Camps Elisis a l'hora de les sessions. A l'anunci, no s'hi indica si hi havia acompanyament musical durant les dos hores que durava el film.
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«El Ideal», de 28 de maig (FPIEI).
Els dies previs a l'estrena, alguns diaris lleidatans incloïen un breu anunci de l'esdeveniment.
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«El Ideal», de 30 de maig (FPIEI).
L'estrena no anà com s'havia previst: la projecció era de molt mala qualitat i el públic s'hi revoltà: «acruentose por momentos la indignación del público, demostrada con golpes y silbidos en tal forma que tuvo que suspenderse la proyección». Calgué retornar els calés a petició del mateix gobernador (espanyol) de la ciutat, que també feu avisar la Guardia Civil. que aquest cop no va haver d'apallissar ningú.
Aquest fiasco és dels que fa mal: els lleidatans van passar de poder veure la pel·li gairebé just després de l'estrena, igual que molts altres espectadors europeus i americans, a sentir-se altre cop ciutadans de segona, un pes que portàvem (portem encara?, potser ja no tant o no gens?) de segles a les espatlles.
Un cop passat l'aldarull, sembla que els problemes tècnics van solucionar-se i els qui van romandre al teatre pogueren veure'n el que restava de projecció «en las condiciones que debía estar desde el principio». Recull la notícia que hi havia molta expectació ciutadana.
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«El Ideal», d'1 de juny (FPIEI).
La projecció ja era feta amb «claridad y fijeza» de les imatges. El Teatre dels Camps tornaria a omplir-se «por completo de público ávido de emoción».
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«El Ideal», d'11 d'octubre (FPIEI).
Les queixes contra la immoralitat del que s'oferia per mitjà del nou invent, el cinematògraf, van sorgir de seguida. Títols com Quo Vadis, en canvi, eren vistos com a exemple de formació moral i intel·lectual. S'hi reclama l'ús pedagògic de les pel·lis, lluny de la depravació que l'autor de l'escrit veia en la majoria dels films muts d'aquella època.
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
«El Ideal», de 13 de novembre (FPIEI).
A la tardor, al cinema «Nueva Catalunya» de Lleida, s'hi reprogramà la pel·lícula, «con llenos rebosantes en todas las sesiones».
1913. Estrena de Quo Vadis a Lleida.
Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de 2 d'agost (FPIEI).
Durant aquell estiu, la cinta es degué passar en nombrosos cinematògrafs de les nostres comarques, com ara a les Borges d'Urgell (com deia l'article), en què es testimonia la popularitat assolida ràpidament pel cinematògraf, amb el funcionament de diverses sales a la capital garriguenca ja aquell any. De Quo Vadis, «la sensacional pelícola», se'n feu una projecció triplicada! durant dos dies de juliol.
.jpg)
1913. Quo Vadis, de George Kleine.
Feta sobre el llibre original polonès de Henryk Sienkiewicz, escrit al 1896, en què el drama històric dels cristians volia presentar-se com la metàfora de l'opressió nacional que sofria el poble de Polònia. «El títol, que en llatí significa on vas?, al·ludeix a una tradició que s'explicava entre els primers cristians, en la qual l'apòstol Pere, que fuig de Roma per posar-se fora de perill de la persecució, es creua amb Jesús. Pere li fa aquesta pregunta, a la qual Jesús li respon que serà crucificat a Roma per segona vegada perquè els seus propis deixebles l'abandonen. Avergonyit de la seva covardia, Pere torna a Roma per afrontar el seu destí, que serà el martiri.
Traducció de Maria del Carme Nicolau i Masó (1901-1990),
Biblioteca 'La Dona Catalana', Edicions Bosch.
El llibre tingué un enorme èxit internacional, i fou traduït a més de 50 llengües. Al 1905, li fou concedit el Premi Nobel de Literatura. La traducció catalana, crec que la primera, data de 1931, a càrrec de M.Carme Nicolau (viqui), de més de set-centes pàgines.
