.JPG)
1909. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Comedias y Comediantes» (Madrid), d'1 de novembre (HDH).
El més gran dels actors teatrals catalans d'ara fa cent anys, dominador de la nostra nacional escena durant tot el primer terç de segle XX, anirà lligat per sempre més al personatge guimeranià, al qual representà, en català i castellà, més de mil i tantes vegades al llarg de la dilatada carrera dalt dels escenaris.
1897. Estrena nacional de «Terra Baixa» a Tortosa.
«Diario de Tortosa», de 8 de febrer (ARCA).
Les vicissituds en l'estrena del gran clàssic de Guimerà, primer en traducció castellana a Madrid, i després a comarques, abans de l'estrena barcelonina al maig de 1897, varen fer que la primera representació catalana fos estrenada al Teatre Principal de Tortosa. Per tant, el jove actor Borràs (o no tan jove, ja rondava els 35 anys) no pogué fer el primer Manelic de la història, que fou encarnat per Teodor Bonaplata.
1897. Estrena a València de «Tierra Baja».
L'estrena valenciana fou... en espanyol, ai las!, a l'octubre d'aquell primer any, i igualment a Alacant, al 13 de novembre.
.%205.4.1904.JPG)
1904. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Dinastía», de 5 d'abril (ARCA).
La representació de l'obra guimeriana davant del rei (espanyol) Alfonso XIII al Romea tingué lloc un dissabte 9 d'abril, evidentment amb en Borràs al repartiment.
1904. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Veu de Catalunya», de 8 d'abril (ARCA).
Anunci de la funció de gala amb assistència règia.
1904. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Lo Vendrellenc», de 10 d'abril (ARCA).
Desconeixem si el rei (espanyol) va romandre a la funció teatral doble, després de la funció d'en Borràs a «Terra Baixa».
1904. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Veu de Catalunya», de 27 d'abril (ARCA).
Al cap de quinze dies de la funció règia barcelonina, i amb aquesta carta de presentació, s'esdevingué l'estrena madrilenya en català del drama de Guimerà al Teatro de la Comedia, vuit anys després de l'estrena en castellà a la Corte: «els palcos estaven ocupats per totes les senyores de l'aristocràcia, luxosament abillades, igualment les butaques, veient-s'hi tots els literats, actors, crítics, periodistes, etc., desitjosos de conèixer els mèrits d'en Borràs». Els de l'obra, ja els coneixien. El triomf de l'actor fou indiscutible, i des d'aleshores cada cop més sovint anà treballant a Madrid, en grans obres espanyoles, reconegut com a primer actor: «a l'intermedi,... se deia amb molta insistència que en Borràs serà contractat per a fer gènero castellà al Teatro Español». L'actor va haver de sortir a saludar vuit vegades... ja al final del segon acte! Diu: «les senyores, dretes, aplaudien». Al final de l'obra, el teló s'hi alçà una dotzena de vegades «entre els bravos! i xardorosos aplausos. com mai s'havia vist al Teatre de la Comedia».
De l'obra en catalana llengua original, se n'hi feren una vintena de representacions, si no m'erro del que he llegit en algun racó.
1904. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Época» (Madrid), de 27 de maig (HDH).
«Borràs dejó anoche de ser Borràs para ser Manelic». No es pot dir res millor del treball d'un actor. Alhora, la frase esdevé metàfora de bona part de la seua carrera teatral. Deixarem de banda, per arxiconegudes, les apropiacions patrioteres de l'espanyolisme quan els convé.
1907. «Tierra Baja» a Madrid.
Una representació amb els dos grans artistes escènics més internacionals de Sicília. Ell, Giovanni Grasso, fou també ben conegut com a actor del cinema mut, i ella, Giroloma Aguglia, com a actriu al Hollywood dels anys 30. Segons el peu de foto, l'actuació s'esdevingué al Teatro de la Princesa de la Villa y Corte, futur Teatre Maria Guerrero a partir de 1931. Sembla que a Madrid la incorporaren al repertori de la Compagnia Siciliana, probablement en italià a partir del text espanyol. No tinc la procedència de la imatge, ni trobo indicacions de l'obra durant el pas de la companyia per Barcelona aquell mateix any.
1908. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Nuevo Mundo» (Madrid), de 8 d'octubre (HDH).
1909. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Actualidad», de 24 d'agost (HDH).
1911. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«El Arte del Teatro» (Madrid), d'1 de novembre (HDH).
.jpg)
1911. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Noche» (Madrid), de 10 de març (HDH).
L'aventura teatral americana fou usual per a tots els grans actors del començament del segle XX. També per al gran Enric Borràs, que hi feu diverses estades. La colònia catalana repartida per tota l'Amèrica hispana era encara nombrosa, de Buenos Aires a Montevideo, Santiago de Xile, Lima i fins a Caracas, L'Havana o Mèxic. En la gran majoria d'ocasions, sempre s'hi incorporava «Terra Baixa» al repertori, majorment en castellà. Desconec si hi ha una història del teatre català per les Amèriques, però fora un bon tema per a un bon TFG. D'altra banda, la pensa se me'n va a la pel·lícula sobre la vida d'artista d'aquest dandi de l'escena: film o sèrie que tindríem si visquéssim en altres latituds o fóssim un país mitjanament normalet.
1909. Homenatge a Guimerà.
«Nuevo Mundo» (Madrid), de 27 de maig (HDH).
L'estàtua d'en Manelic inspirada en la caracterització típica que en feu Borràs.
1909. Homenatge a Guimerà.
«La Ilustración Artística», de miag (HDH).
Homenatge multitudinari al gran poeta i dramaturg, de fama literària ja internacional. Tenia l'home llavors 65 anys.
1909. Homenatge a Guimerà.
Una postal d'homenatge a l'autor, amb la Xirgu asseguda a terra a la seua dreta, amb personatges de diferents obres. Ella vestida de Marta i a l'altre costat un Manelic.
1910. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Actualidad», de 8 de març (HDH).
Una exposició de caricatures de personatges del moment a la Sala Faians barcelonina. En Borràs ja era part de la 'bona' societat, digne de ser-hi inclòs, i, a més, amb referències a la vida regalada —fixeu-vos en les joies i el cambrer— de l'estada americana.
1911. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Comedias y Comediantes» (Madrid), d'1 de gener (HDH).
1911. «Terra Baixa» a Lleida.
Amb tota seguretat ja representada a la nostra ciutat molts anys abans (com a la majoria de ciutats i viles del país que disposaven de teatre), però aquest retall és la primera referència que en trobo. La representació fou a la sala del cinema Poliograf, plena de gom a gom. No se'n diu el nom de la companyia, amb Sr. Casals i Sra. Cazorla com a protagonistes del drama.
1908. Enric Borràs a Lleida.
«El Pallaresa», de 21 de juliol (FPIEI).
Sabem que aquella campanya d'estiu en Borràs actuà a Lleida, i probablement abans i tot.
.jpg)
.jpg)
1910. Guimerà i Agramunt.
«El Ideal», de 7 de setembre (FPIEI).
Durant la Festa Major, el consistori donà nom a un carrer en homenatge al nostre gran autor.
1912. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Mundo Gráfico» (Madrid), de 7 de febrer (HDH).
Actor i personatge sempre identificats.
1913. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Lo Pla d'Urgell», de 22 de febrer (HDH).
Una versió catalana de l'obra a Santiago de Cuba, sota invitació a la companyia d'en Borràs de part del Grup Catalunya de la ciutat cubana.
1914. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Esfera» (Madrid), de 7 de novembre (HDH).
Una imatge de l'actor i esposa a casa seua.
1914. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Nuevo Mundo» (Madrid), de 2 d'abril (HDH).
Homenatge de Badalona al seu fill il·lustre.
1909. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«La Ilustración Artística», de 30 de març (HDH).
Badalona li donà el nom a un carrer, i durant l'acte en Borràs fou acompanyat de Guimerà.
.jpg)
1915. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Nuevo Mundo» (Madrid), de 13 d'agost (HDH).
Al «Teatre de la Naturalesa» sabadellenc, «el pintoresco pueblecito de las afueras de Barcelona», durant la festa major d'agost, celebrà aquesta funció boscana, a quarts de cinc de la tarda (que amb el canvi d'hora actual foren quarts de set, aprox). Sens dubte, una magnífica idea i gran esdeveniment cultural, que s'hi feia per als burgesos estiuejants almenys des del 1910. De la qual, amb els mitjans tècnics actuals, potser se'n podria recuperar el costum! Després ens queixem que la gent no va al teatre: si se'n pot fer de coses, més enllà de premis i gales per lluir!
1923. «Terra Baixa» al cinema de Tàrrega.
«Crònica targarina», de 17 de febrer (FPIEI).
Versió cinematogràfica en cinema mut de l'obra de Guimerà al Cinemapol targarí, ara en fa exactament cent anys.
De les primeres versions cinematogràfiques de «Terra Baixa» (enllaç):
- 1907 dirigida per Fructuós Gelabert, un dels pioners del cinema català.
- 1913, una versió argentina dirigida per Mario Gallo.
- 1914, la versió hollywoodiana Marta of the Lowlands.
- 1922, la primera versió alemanya,
- 1944, no estrenada fins al 1954, la de la reconeguda directora Leni Riefenstahl.
- 1950, la versió mexicana, dirigida per Miguel Zacarías
- 1982, la versió televisiva dirigida per Mercè Vilaret.
Sobre el Cinemapol targarí: «Ens recorda P. Domingo Pons en la seva Crònica del cinema a Tàrrega (Ajuntament de Tàrrega, «Natan 22», 2006, p. 33) que, l’any 1912, "apareix un nou local a la ciutat amb el nom de Cinemapol [que] la Lliga Catalanista d’Urgell i la Segarra, oferia als seus socis i simpatitzants. La sala estava situada en un pati interior completament cobert de l’edifici que la Lliga Catalanista tenia al carrer Alonso Martínez núm. 25. L’empresari era en Jaume Santesmases Pla, veí d’Artesa de Segre, casat i amb tres fills". Segons el mateix autor, l’antic Cinemapol va passar a dir-se Capitol Cinema a partir de l’any 1928 sota la gerència de la societat recreativa La Dàlia» [Xavier Garcia (enllaç)].
Nota: no sé què collons (amb perdó) hi fa un carrer amb aquest nom encara avui a Tàrrega!
1932. Enric Borràs i «Terra Baixa».
«Nuevo Mundo» (Madrid), de 30 de setembre (HDH).
En Borràs i la Xirgu davant del President del Govern (espanyol) al Teatre Olímpia de Barcelona. Gairebé trenta anys després de la representació de l'actor davant de l'anterior cap d'Estat (espanyol), Alfonso XIII. Passaven els règims, però el Manelic d'en Borràs seguia dempeus! In aeternum!
.jpg)
