1897. «Riera Baixa», Joaquim Montero.
L'obra s'anunciava obertament com una paròdia de l'obra guimeriana. Va estrenar-se i representar-se al mateix teatre que l'original. La mateixa primera setmana de «Terra Baixa» l'empresa del Romea ja n'anunciava l'estrena, que tingué lloc sis dies després, al 17 de maig, de l'estrena barcelonina del drama de la Marta i el Manelic. L'il·lustre dramaturg passava ja de la cinquantena i era una figura cabdal entre escriptors i literats de la Renaixença. Havia estrenat amb gran èxit una quinzena de drames, entre els quals «Mar i Cel» (88) o «Maria Rosa» (94). I malgrat tot, el Romea li preparava una paròdia! En Montero fou actor i comediògraf... d'origen valencià, és clar! (visa.cat). Coneixia bé l'obra original, car a Gràcia i al Romea hi feia el paper de Josep, un dels secundaris de la família dels Perdigons, pagesos que treballen per a l'amo, i que fan d'altaveu de les xafarderies cruels contra la Marta i el Manelic.
1915. «Riera Baixa», Joaquim Montero.
Gairebé vint anys després, encara es tornava a representar als escenaris.
1897. «Riera Baixa», Joaquim Montero.
La paròdia seguia de manera literal l'argument essencial dels tres actes de l'original. La Marta passava a ser la Farta, l'amo era L'Hereu del Bestiar, i el nostre Manelic rousseaunià hi esdevenia l'Embolic, interpretat pel mateix autor. El to era estripadot i amb algun tros en castellà acatalanat (llegiu-la a Viquitexts, ací), en la línia de la tradició popular més xarona i carrinclona (xabacana, en dèiem) de l'època. L'amo li va posar a la Farta una botigueta de planxadora. L'Embolic és colomista: li cuida els coloms, a l'Hereu del Bestiar. De tant en tant, picades d'ullet directes a la quarta paret. A la fi, el moment més excels de l'obra és coronat amb un còmic «He mort el gat, he mort el gat!», reconegut depredador dels coloms, ha, ha, ha...
Probablement, la intenció de l'obreta no era altra que aprofitar-se de l'empenta guimeriana per fer uns quants ralets de més, que sempre van bé, a l'empresa i als actors. Certament, però, m'ha sobtat que fos tan immediata a l'original, en aquell ambient enrarit o emboirat dels primers mesos del 97, per la no estrena mundial de «Terra Baixa» a Barcelona.
Aquesta mateixa setmana hem fet visita guiada amb els alumnes d'AES a les interioritats del Teatre Nacional—TNC. Una activitat realment agradable, interessant i entretinguda, de descoberta del que hi ha darrere bastidors i cametes. A la imponent caixa escènica, de més de seixanta barres, hi feien alguns retocs als decorats de «Terra Baixa: anatomia d'un assassinat». Aquesta recent estrena, però, no haurà pogut ser la primera revisitació de l'obra original: ja fou adaptada aquell mateix mes de maig de l'estrena barcelonina, 1897.
1915. «Riera Baixa», Joaquim Montero.
«El Pallaresa», de 23 d'agost (FPIEI).
A Lleida, després d'una actuació de l'Enric Borràs a «Terra baixa», se n'escenificava la paròdia, «muy bien escrita y con la mar de gracia por el autor Joaquín Montero». Probablement, una sessió d'estiu al teatre dels Camps Elisis. La notícia ni en fa esment, car era conegudíssim i l'únic teatre de la ciutat, més enllà dels locals que oferien cinema i que, ocasionalment, també programaven actuacions teatrals.
