1908. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Escena catalana», núm. 246, de 24 de juny (ARCA).
1908. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Escena catalana», núm. 103, de 19 de setembre (ARCA).
La Marta i el Manelic en actors i actrius que l'havien representat en diferents llengües. Podem veure-hi la caracterització de la Concepció Llorente, i la típica imatge d'Enric Borràs, amb el gaiato de pastor al coll.
1904. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«Catalunya Artística», de 22 de setembre (ARCA).
L'inici de temporada d'aquell any, amb el retorn de la Llorente a la companyia del Romea. Fa enveja la cartellera programada, amb més d'una trentena d'obres en la nostra llengua, entre les quals Guimerà, Rusiñol, Gual, Iglésias, Pous i Pagès... Ni el TNC actual pot igualar-ho (ni hi té pas el cap) més de cent anys després!
1905. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Baluard de Sitges», núm. 205, de 8 de juliol (ARCA).
1905. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Baluard de Sitges», núm. 206, de 15 de juliol (ARCA).
La temporada teatral barcelonina s'acabava amb el maig, i des del juny i juliol les companyies no tenien cap impediment ni vergonya a fer comarques. Cosa impensable actualment, i després diuen que la gent no anem al teatre... Doncs que el teatre vingui a nosaltres, que molts pobles i ciutats del país tenen magnífiques instal·lacions.
1905. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Vanguardia», de novembre (ARCA).
La representació de «Don Juan Tenorio» anunciada al Teatre Català—Romea, amb la nostra actriu i Jaume Borràs en aquesta ocasió, germà del conegudíssim i celebrat Enric.
1906. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Baluard de Sitges», núm. 206, de 15 de juliol (ARCA).
Sitges, a on estiuejava bona part de la burgesia barcelonina, fou un dels escenaris preferits dels bolos estiuencs.
1908. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Escena catalana», núm. 103, de 19 de setembre (ARCA).
La Llorente entre els principals intèrprets de «Terra Baixa».
1906. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Poble Català», núm. 213, de 13 de setembre (ARCA).
Com a primera actriu a l'Apolo barceloní, a on s'alternava el teatre amb el cinematògraf.
1909. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«De tots colors», de 19 de febrer (ARCA).
L'única obra en català als escenaris gironins i que deixà prou seients buits per generar la queixa del cronista. La Llorente hi figura ja sempre com a primera actriu. La primera dècada del segle li fou especialment feliç: havia estrenat Terra Baixa als 30 anys i això li permeté arribar al reconeixement de crítica i públic en aquells anys que seguiren, a l'inici del passat segle.
1916. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Poble Català», núm. 1616, de 26 d'abril (ARCA).
Ací en teatre musical en castellà.
1910. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«De tots colors», núm. 108, de 28 de gener (ARCA).
Reconeixement de l'ofici de la Llorente, que «en la interpretació dels drames d'en Guimerà, no té rival... Com l'Enric Borràs ella ha trobat en el nostre eminent dramaturg la font dels èxits més sorollosos». A banda de «Terra Baixa», però, no consta en l'estrena de cap de les altres grans obres de Guimerà als escenaris barcelonins (enllaç).
1910. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«De tots colors», núm. 186, de 28 de juliol (ARCA).
En el paper d'Alèxia, de «La Reina Jove» guimeriana a Sarrià, estrenada aquell abril al Teatre Principal de la Rambla barcelonina... per Margarida Xirgu.
1911. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«De tots colors», núm. 164, de 24 de gener (ARCA).
Nova temporada com a primera actriu del Romea.
1911. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Escena Catalana», núm. 246, de 24 de juny (ARCA).
La companyia per a la temporada d'estiu d'aquell any. La nostra actriu era material de portada a les revistes teatrals del moment.
1912. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Teatre Català», de 29 de febrer (ARCA).
Debut al Teatre Municipal de Perpinyà.
1914. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Teatre Català», de 19 de setembre (ARCA).
Amb el pas dels anys, les escenes més destacades del teatre barceloní anaven passant a les joves actrius que s'hi anaven incorporant, en un cruel recanvi indeturable, llei de vida, que es produeix des d'aleshores i fins avui en el món de la faràndula i del cinema. Concepció Llorente sabé subsistir-hi amb la formació de petites companyies en teatres secundaris, i també amb les temporades transatlàntiques, a Cuba i Argentina, destins habituals de molts actors i actrius catalans en aquell primer terç del segle XX.
1916. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«El Teatre Català», núm. 251, de 16 de desembre (ARCA).
Queda encara per fer la història del teatre català en català a les Amèriques ara fa poc més de cent anys: «els catalans de la colònia, qui sap si enyorats de tant de temps que es quedaren sense poder presenciar obres catalanes, acudiren a la inauguració omplint l'ample saló del teatre...» Les nostres companyies hi feien sobretot temporada en castellà, com la de Concepció Llorente, al Teatro Nacional de l'Havana, amb «Tierra Baja», és clar!, «amb un èxit digne de les obres i dels actors». Crec recordar haver llegit que no era aquesta la primera excursió americana de l'actriu lleidatana.
1919. Vapor «Valvanera», Cuba.
Imatges del vaixell que feia la ruta a Cuba, i que s'enfonsà a les envistes de l'Havana, amb gran quantitat de víctimes, al voltant de 450.
1919. Concepció Llorente, l'actriu lleidatana de l'estrena de «Terra Baixa».
«La Veu de Catalunya», núm. 7350, de 4 d'octubre (ARCA).
Notícia de la defunció de Concepció Llorente a la tragèdia del «Valvanera». Tenia llavors 52 anys, i era reconeguda com una de les grans dames històriques de l'escena catalana. Llegeixo en algun retall biogràfic que havia començat a treballar cap als 20 anys o poc abans al Círculo de Gràcia, i que d'allà feu el primer salt al Romea, a on figurava com a secundària l'any 1888, i anà passant per diverses companyies teatrals barcelonines, fent teatre català i castellà. L'any 1897, com sabem, figurava com una de les primeres actrius del Romea, i això li permeté de trobar-se al lloc just i moment adequat per agafar el paper de la Marta en l'estrena barcelonina de «Terra Baixa» al maig de 1897.
1905. «La Lletja», de Santiago Rusiñol.
Estrenada al 14 de març al Romea amb Concepció Llorente en el paper protagonista de Joana, un dels personatges de més força i caràcter que representà. La tapa correspon a la segona edició de l'obra, al 1935, i mostra la gran actriu lleidatana del tombant del segle XIX al XX.
Ara que a la Paeria van buscant per tot arreu noms de dones per incloure al nomenclàtor, potser el nom d'aquesta actriu d'anomenada en fora un de ben adient, oi?