1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Vista del magne edifici del seminari conciliar del bisbat lleidatà. En plena repressió de la postguerra, el régimen, i el seu braç espiritual (i en certs aspectes també terrenal) que fou l'Església catòlica, s'afanyava en l'adoctrinament del jovent. Del masculí, que el femení el volien a casa, si fa no fa gairebé com ara el règim iranià dels aiatol·làs. La revista castellana «Forja, órgano de la Acción Católica diocesana» en fou un dels més potents exponents.
Diria que la foto és feta des del campanar de Sant Llorenç, car aleshores no hi havia gaires edificis a la Rambla d'Aragó. El Seminari era tapiat, amb una entradeta estreta flanquejada per dos torretes. Allà hi estudiaven els xiquets que anaven per capellà, en un sever règim d'internat. Molts, de família arregladeta, només hi anaven per tal de rebre formació acadèmica, sense altres pretensions de carrera eclesiàstica.
Dècades després, quan era en declivi, les institucions públiques de Lleida el compraren per fer-ne la seu de l'Estudi General, esdevingut Universitat, i cap allà al 86 —si no em falla la memòria o any amunt o avall— hi inauguràrem les activitats lectives. Llavors feia quart. Al maig d'aquell any, s'hi feren les sessions lleidatanes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on els estudiantets vam col·laborar-hi com a voluntaris. En recordo una migdiada, ja caldejadeta, que hi arribàrem d'hora i ens hi trobàrem en Josep Vallverdú que baixava del seu Citroen. El saludem i jo que li dic: «Ep, Josep, a on aneu amb el cotxe dels valencians? —Del valencians, per què dels valencians?—Home, doncs per què s'hi troen bé!» Va fer-se una bona riallada i vam donar alguns tombs per un dels claustres mentre ens explicava la sort dels estudiants de llavors, amb aquella nova seu universitària, mentre recordava els anys d'estudiant a la Barcelona de la primeríssima postguerra.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Darrere la Rambla d'Aragó encara no hi havia gaires cases ni carrers. La imatge, feta a l'hivern amb els plataners sense fulles, ens permet de veure-hi la tàpia i l'entrada principal, al mateix lloc que l'actual, tot i que ara sense tanca i amb els patis convertits en parterres verds. El gran amic Miquel Millà, director de l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega durant els anys del darrer traspàs de segle, i amb el qual vaig tindre el goig de col·laborar, en solia explicar ara i adés les anècdotes dels interns, car ell en fou un, cap allà a finals dels 50. Només anaven a casa per Nadal i per l'estiu, i sortien únicament a passeig els diumenges a la tarda, tots amb la sotana i barret tridentí negres, que causaven una invasió a la vella ciutat lleidatana només comparable a la plaga verda dels pobrets soldadets dels nous quarters de Gardeny.
L'edifici que despunta per darrere és el de la clínica Perpetuo Socorro, a la cantonada d'Alcalde Sol.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Els joves estudiants en un passeig vigilat, sempre en fila (com a totes les escoles d'aquells temps) i amb sotana i birret. El camí, vorejat de plataners, era espectacular. No sabria pas localitzar-lo, potser a la carretera vella de Barcelona.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Estampes d'interior. Amb deu anyets començava el batxillerat elemental, encara que suposo que devien tindre programa educatiu propi o adaptat a les necessitats religioses. Les files formaven part de la quotidianitat, de fa temps desaparegudes de les escoles i instituts.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Els joves seminaristes passejant per la ciutat durant una nevada, potser la del 44.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
La magnífica fàbrica de l'edifici.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
L'antiga biblioteca i sala d'estudi dels seminaristes.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
L'hora del pati i el futbol, amb la sotana arromangada. Els amics Lluís i Mala, que havien entrat als anys 50 al seminari de Vic, me n'explicaren les dificultats esportives. És clar que tots els jugadors eren en les mateixes condicions.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Estampes d'interior, d'una aula més que plena, amb aquells antics pupitres de fusta, a on seien els xiquets aparellats. Recordeu que tenien un forat per posar-hi el tinter? L'altra imatge és de la capella, que és la sala a on s'hi instal·là el bar i menjador quan s'hi inaugurà la Universitat.
1948. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Forja», núm. 55, de març (FPIEI).
Una sortida escolar, sempre d'uniforme sotanesc rigorós, per agafar-ne el costum. Els camps semblen de cereal, amb aquells aspersors en cercle, i la bassa de reg al costat. Potser cap a Vallcalent o les Torres de Sanui, si el que veiem al turó llunyà és Gardeny.
1957. L'antic Seminari Conciliar lleidatà.
Revista «Labor», núm. 174, de 16 de març (FPIEI).
Els petits seminaristes de passeig. La beca que lluïen damunt la sotana era blava. Segons el DCVB, una beca era «peça d'indumentària, consistent en una faixa ampla que passa per davant els pits i per damunt les espatles i penja a l'esquena en dos caps; cast. beca. Antigament, la portaven com a insígnia els consellers de la ciutat de Barcelona, certs clergues constituïts en dignitat, etc.; avui només la porten els seminaristes i certs col·legials».
Aquestes sortides per carrers i afores de la ciutat constituïen «una estampa ciudadana tradicional y querida», diu el text.
