1909. Artesa de Lleida, el Segrià.
Foto: Jaume Massot i Palmés (1880-19??) (AFCEC-MdC).
Vorejant el tros del tot negat d'aigua, el camí que surt d'Artesa en direcció a Puigverd i Castelldans és totalment enfangat, amb trilles i roderes ben marcades. El trànsit amb carros i tartanes pels vells camins era en aquells anys molt dificultós.
1907. Castelldans, les Garrigues.
Foto: Ceferí Rocafort (1872-1917) (AFCEC-MdC).
Vista d'una creu de terme en arribar a la població garriguenca a començament del segle XX. El poble no devia tindre gaires carrers empedrats.
1913. Inauguració de les obres de la carretera d'Artesa de Lleida a Castelldans.
«El Ideal, diario republicano», de 2 de gener (FPIEI).
M'agrada la traça del periodista de resumir a l'entradeta les breus parts de què consta l'article. Potser avui a la facultat de periodisme, també se'ls podria enseyar.
A final d'any 1912, al darrer diumenge, s'inaugurava la carretera de Lleida a Castelldans, tot passant per Artesa i Puigverd. Un trajecte que devia ser encara de terra, però compactada, a on no s'hi devien fer tantes roderes tot just s'hi pixés la boira. La carretera encara existeix, reformada a finals dels anys 90 del segle XX, quan servidor hi passava sovintet per qüestions familiars. Ara fa, doncs, 110 anys s'iniciaren les obres d'aquesta carretera, paral·lela a la de Tarragona, però que aquests pobles necessitaven per agilitar la comunicació més directa amb la capital.
Les gestions polítiques anaren a càrrec del senyor Joan Moles, diputat republicanista per la Solidaritat Catalana (a corts espanyoles) pel districte lleidatà, i per Francesc Macià, diputat pel districte borgenc.
1913. Inauguració de les obres de la carretera d'Artesa de Lleida a Castelldans.
«El Ideal, diario republicano», de 2 de gener (FPIEI).
La inauguració d'obres es va fer al poble d'Artesa de Lleida, i pel que sembla els veïns respongueren com convenia a un esdeveniment com aquest, de manera que «en pocas horas se levantó un arco de homenaje a la entrada del pueblo en el que entre follaje y banderas figuraba una inscripción que decía: Artesa de Lleida al seu diputat J. Moles». Noteu que era en català!
La fama del senyor Moles, com era citat sempre a casa meua quan de petit sentit parlar-ne al meu pare o al meu oncle, es perllongà fins després de la guerra, o potser més versemblantment ja parlaven d'algun seu fill. Tal era l'ascendent de les famílies caciquils nostrades (que també en teníem), però que sempre tenien una branca dedicada al bé públic, diguem-ho així, fos quin fos el règim del moment. El senyor Moles havia estat aquells anys d'inici de segle el marmessor de Mossèn Cinto, i amb durant la dictadura primoriverista (espanyola) fou defensor del seu amic Francesc Macià.
La nota discordant la donà el mossèn del poble: no va voler participar de la festa perquè els polítics que hi participaven eren republicanots. Per aquesta raó, no va deixar ventar les campanes en senyal de joia en un dia tan especial com aquell. Actitud que «fue objeto de unánimes censuras por parte de todos los vecinos». Cent anys després encara hi ha cerimònies a on hem d'empassar-nos homes amb sotana mullant amb asperges a tort i a dret.
La rebuda a les autoritats fou ben festiva, amb banda de música i tot, i visques per als diputats. Hi hagué representants municipals d'Artesa, Puigverd, Castelldans i també d'Aspa i Cogul, perquè el camí que hi porta desembocava (encara avui) a la carretera nova a Artesa. Entraren tots en comitiva al poble, fins a la Casa de la Vila.
1913. Inauguració de les obres de la carretera d'Artesa de Lleida a Castelldans.
«El Ideal, diario republicano», de 2 de gener (FPIEI).
Diu la crònica que al pas de la comitiva d'autoritats, suposem que totalment o quasi només masculina, «todos los balcones engalanados estaban ocupados por el bello sexo de Artesa», i el passeig triomfal dels diputats de la Solidaritat Catalana continuà fins a l'arribada a l'ajuntament: «Las mujeres arrojaban confetti y serpentinas». Fins i tot, una senyoreta, de casa Gallart (és clar, la més puixant del poble), s'acostà al diputat a ofrenar-li l'agraïment dels joves de la localitat, «haciendo entrega de una paloma guarnecida de flores y cintas», ospa tu!
La cerimònia d'inauguració calia fer-la a peu de carretera, i les autoritats s'encaminaren cap a la cruïlla del darrer carrer del poble vell amb la carretera. El senyor Moles, pic en mà, procedí a l'acte simbòlic. També en Macià, i en Perenya (suposem que l'Alfred, llavors director del diari republicà, però encara no en català, El Ideal) i la resta d'autoritats dels poblets, de manera que «esta ceremonia resultó muy pintoresca produciendo grato efecto entre los asistentes». Justet a temps, arribaren amb automòbil des de la capital lleidatana el cap d'obres públiques, Josep Bores.
.jpg)
1913. Inauguració de les obres de la carretera d'Artesa de Lleida a Castelldans.
«El Ideal, diario republicano», de 2 de gener (FPIEI).
Puntuals a la una, «en un espacioso local de nueva construcción», se serví el banquet que s'oferia als il·lustres convidats, una cinquantena, i feta per càtering, encarregat a la fonda del Sr.Foix a Lleida, que devia cuinar al poble, és clar. Si no, haurien dinat a les talúries. S'hi brindà amb xampany i tot, i s'hi feren els parlaments de rigor.
1913. Inauguració de les obres de la carretera d'Artesa de Lleida a Castelldans.
«El Ideal, diario republicano», de 2 de gener (FPIEI).
Òbviament, la majoria de veïns ni l'oloraren, el xampany, però tornaren a aplegar-se per acomiadar les autoritats: en carro fins a l'estació de Puigverd per agafar-hi el tren per tornar a Lleida. Si això varen fer els artesencs i artesenques per la inauguració de les obres, quina festassa no devien fer quan devia acabar-se, oi? A veure si ho trobem en alguna altra crònica...
1909 ca. Puigverd de Lleida, el Segrià.
Foto: Jaume Massot i Palmés (1880-19??) (AFCEC-MdC).
L'església parroquial, amb carro aparcat al davant. Al centre, la font d'aigua.
1909. Puigverd de Lleida, el Segrià.
Foto: Jaume Massot i Palmés (1880-19??) (AFCEC-MdC).
La plaça major engalanada en un dia de celebració popular, no sabem quin. Probablement, la festa major, car de festives no n'hi havia gaires en aquells temps.
1909. Puigverd de Lleida, el Segrià.
Foto: Jaume Massot i Palmés (1880-19??) (AFCEC-MdC).
Detall de la preciosa imatge, amb cintes de cap a cap i tires de bombetes d'un costat a l'altre de la plaça, amb domassos al balcó. En aquest racó, sembla que alguna parella s'atreveix al ball i surt moguda a la foto. L'orquestra potser més cap a les escales de l'església, ja sense mur davant la porta. Cosa per la qual diria que l'anterior imatge és més antiga.
