1936. Joan Moles, president interí de la Generalitat de Catalunya.
Foto: Josep M. Sagarra i Plana (1885-1959) (Arxius en línia).
La imatge mostra l'entrada a la Plaça de la República, o Plaça de Sant Jaume barcelonina, de Joan Moles per prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat i governador de Catalunya, al 17 de febrer, l'endemà de les eleccions generals (espanyoles) en què el Front Popular s'imposà, fins que Lluís Companys pogué retornar de la presó cap a inicis de març i prendre possessió legítimament del seu càrrec, al dia 4.
Desconec si el senyor Moles consta a l'episcopologi presidencial (laic òbviament, curiós que tinguem mot per a la llista dels bisbes, però pas per a la dels Presidents). No ho crec pas. Però el fet és que tingué l'honor de ser el nostre president, dels catalans vull dir, durant vint escassos dies. De seguida, fou nomenat Ministre de la Governació del govern republicà (espanyol) de Casares Quiroga, càrrec que ocupà del 13 de maig al 18 de juliol. És clar que s'hagué d'exiliar acabada la guerra, a Mèxic, a on publicà a la Col·lecció Catalònia l'obra Mossèn Cinto (1944) amb dades i informacions sobre l'ínclit poeta, del qual com a advocat i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, en fou el marmessor. Allà hi morí al 1945.
Les possessions de terres agrícoles de la família Moles a l'horta lleidatana i a la plana urgellenca eren prou conegudes per la gent del país. Després de la guerra, hi hagué pagesos que els feren de mitgers i, a poc a poc, aquelles terres s'anaren venent a la gent que les cultivava. Així és com a casa meua, de petit, n'havíem sentit a parlar, com un gran hisendat de la contrada: aquest tros era del senyor Moles, i amb gran veneració en aquells anys d'indigència social, política i nacional: lo senyor Moles era un gran republicà. Sempre se'n deia Senyor, sens falta. Havia sigut diputat a corts (espanyoles) des del 1906 amb la Solidaritat Catalana pel districte de la capital lleidatana, atès que per part de mare tenia arrels balaguerines.
Quedi per a la posteritat aquest meu, inútil, record.
1936. Lluís Companys, president de la Generalitat.
(Foto: El Temps).
Retorn de Lluís Companys a Barcelona per prendre possessió del càrrec de President, després de l'amnistia decretada arran del triomf del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer.
.jpg)
1971. Joan Moles i Ormella, «Mossèn Cinto».
Reedició del llibre de 1944, amb pròleg original de Josep Carner.
[2347] Rellegint «Els darrers dies de la Catalunya Republicana» o el jurament de l'exiliat
