1900 ca. La Font de la Costa del Jan, Lleida.
Postal d'època en què s'hi aprecia la deessa Demèter, dea de l'agricultura (o Ceres, en llatí, epònim del mot cereal), presidint la canella de la font de la Costa del Jan. L'estàtua pervenia de l'antiga segona font de la Plaça Sant Joan, creada després del trasllat de la de les Sirenes al 1841. Una nova reurbanització de la plaça, potser quan se n'enderrocà l'església gòtica al 1868, també feu desaparèixer aquesta segona font, situada a les escales que pujaven al Canyeret, i una de les deesses que l'ornava fou transferida a la nova ubicació del carrer Major. La Costa s'urbanitzà al 1879. Un altre exemple del que a Lleida se'n diu fonts viatgeres, ni que fos en part. El preu de carreus, estàtues i figures ho justificava.
Segles XVIII-XIX. La font de les sirenes, Plaça de Sant Joan, Lleida.
«Fuente de la Costa del Jan», dins «Suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», de Josep Rabasa Fontseré i Francesc Rabasa Reimat,
Revista «Ilerda», núm. XLIV, 1983 (FPIEI).
Segons els autors d'aquest article, la nova segona font de la plaça Sant Joan es col·locà al lateral, al peu de les escales que pujaven al carrer de Fraga, a la cantonada de l'Hostal del Sol, i consistia en una columna que sostenia una cornisa amb el nom de la plaça (llavors de la «Constitución», espanyola, òbviament), rematada per tres estàtues, més púdiques i decents als ulls de la catolicada de la ciutat. D'aquesta font que substituí la d'«el bell estol de popam ubèrrim» (que descriu en Vidal Vidal), se'n diu en l'article que n'hi ha una fotografia a l'arxiu municipal, que servidor voldria trobar.
Una d'aquestes estàtues s'aprofità, doncs, per presidir la font de la Costa del Jan, entrada a l'antiga jueria, a partir del 1884. Per la qual cosa sabem que les tres figures que la coronaven per damunt de la cornisa a on hi havia el nom de la plaça, eren de tall clàssic.
Anys 1920-30. La Plaça de Sant Joan, Lleida.
La font que romania ara fa cent anys a tocar de l'escala de l'Hostal del Sol, ja no lluïa cap figura de dona des de feia algunes dècades, només el brollador. Van desaparèixer en una reurbanització i enjardinament de l'espai, cap a finals del segle XIX. A la imatge, l'antic Hostal amb les escales a on hi hagué la font, i a on hi veiem una noia esperant que s'omplís el càntir.
1924. La font de la Costa del Jan, Lleida.
Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
1924. La font de la Costa del Jan, Lleida.
Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de Ceres, presidint la font lleidatana. Diria que així arribà fins a la guerra.
Anys 1990. La font de la Costa del Jan, Lleida.
El lloc, gens agraciat, després de l'última remodelació.Anys 1990. La font de la Costa del Jan, Lleida.
Detall de la font, amb la quadribarrada amb els tres lliris del blasó històric de la ciutat.