 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
|
 |
| 1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos», Francesc Llobet (Europeana).
La Porta de Sant Antoni (1) al costat del convent i l'església. Sortint del baluard, calia saltar amb un pont de fusta el rierol que baixava de la Mariola i que s'havia unit amb el que venia de Boters, i al costat del qual hi havia un gran hort, potser a tocar de les runes de l'antic convent dels Mercedaris de Santa Eulàlia.
Dins la muralla hi havia parcel·les sense edificar que restaven com a places. Cap a boters, els immensos jardins del nou Palau Episcopal, i més a la dreta els del Convent de Santa Clara (5). A sota d'aquests, l'església desapareguda de Santa Maria (44) al costat de la Catedral Nova (Z), «que se está construyendo», davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria (Y), del qual se'n veu bé el pati quadrat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
La llegenda del mapa, amb indicació dels principals edificis, portals, esglésies de la ciutat, i dels punts per on s'efectuà la conducció d'aigua des de Pinyana a les fonts de la ciutat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
La muralla que pujava fins a Boters es convertiria en la futura Rambla d'Aragó en enderrocar-se les muralles cap a mitjan segle XIX. Intramurs, hi havia el Palau Episcopal llavors recent construït amb una capella al costat, després que el bisbe fos foragitat per Felip V del seu antic palau adossat a la Seu Vella, quan el Borbó ocupant la transformà en caserna-ciutadella per al sotmetiment dels lleidatans. Els jardins i horts circumdants, tots dins la muralla, eren exuberants i arribaven fins al convents dels Carmelites Descalços (3), amb claustre i capella, i de les Carmelites Descalces (4), al davant de l'església gòtica de Sant Llorenç (3), en funcions de catedral durant gairebé tot el segle XVIII fins a la consagració de la nova al 1781.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
Detall de la porta de Boters (14), on hi hagué un rierol que entrava a la muralla una mica més amunt i en sortia just a tocar de la porta. En el pla entre aquesta porta i Sant Martí, dit Pla de Boters, a la banda de més tocant al Pla dels Gramàtics, s'hi féu el gran dipòsit d'aigües de la ciutat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
El Pla dels Gramàtics tenia els quarters militars espanyols a la dret, el d'infanteria (T) i el de cavalleria (V), des d'on començava a baixar l'antic carrer de Cavallers. Al capdamunt del carrer de la Palma, la casa de Malet (33), la de Romeu (34) i la plaça de l'Aixeta (35), que continuava la plaça de l'Ereta al costat esquerre de la qual hi hagué l'església de l'Ensenyança (36). En aquesta plaça hi hagué la pila de distribució d'aigües cap a la plaça de la Palma (38) i la font dita de l'Ensenyança (39).
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
L'antic castell de la Suda (F), on es veu bé el pati i la capella amb què comunicava, a la part més alta del turó que domina la ciutat, convertida en polvorí de la guarnició ocupant espanyola. Les explosions durant la Guerra del Francès i en la darrera Guerra Civil, la danyaren profundament. A la dreta, el baluard de Louvigny. A mitja costa, tocant al camí, hi hagueren els dos pous de gel de la ciutat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
La Seu Vella (E) amb el jardí del claustre, amb els baluards de l'Assumpció (B) davant el campanar i la Porta dels Apòstols, i de la Reina (C). A la dreta, el caminet, molt dret, tal com testimonien les giragonses pronunciades, que pujava des de darrere del carrer Magdalena.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
L'imponent baluard de la Llengua de Serp (G), construït per tal que els canons poguessin atemorir tots els racons de la ciutat. L'ampla costa del seu davant havia estat part del barri universitari de la ciutat, ple d'edificis i palauets, però que fou enderrocat pel rei espanyol en ocupar la ciutat al 1707, per tal de castigar l'honor dels derrotats lleidatans, donar seguretat a l'aquarterament i aprofitar els carreus per als baluards. A la banda dins de la Porta del Lleó, continuava la costa fins al peu del baluard, una costa actualment enjardinada i on els vehicles fan una forta corba ascendent per arribar fins dalt, a trobar l'antiga porta llevadissa que dóna accés ja al recinte superior.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
La conducció d'aigua baixava del ramal dret baixava per l'antic Col·legi Episcopal (49), davant del qual hi havia hagut l'església i casa dels Jesuïtes (9), ordenada pel rei espanyol Carles III al 1767. Darrere aquesta casa hi havia un important hort tancat, darrere del qual la conducció es tornava a partir, per una banda, entre la que baixava de dret pel carreró de Turull (50) i casa Lleonard (51) fins a la font de la plaça Sant Francesc (52), al costat mateix del Portal de la Barca, petita porta que s'obria al riu, i, per l'altra banda, la conducció que continuava cap a la plaça Sant Joan. El llarg carrer Major (46), autèntic eix de la ciutat. Les cases de la part inferior tancaven ja al riu. A mig camí, el carrer Cavallers no tenia sortida fins baix, i moria davant la cantonada de la capella del Romeu. A l'esquerra de tot, s'afigura bé el pati de l'Hospital de Santa Maria, edifici que llavors tancava també al riu per darrere i tenia edificacions als costats, i no pas com ara, que apareix tot aïllat pels quatre cantons. Just a la cruïlla del carrer Almodí Vell i Caldereries, on comença el carrer de la Palma, allà hi hagué la font de la Catedral (42). |
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
Detall del carrer Major arribant a l'escaire o queixal que feia la cantonada tot just arribar a l'edifici de la Paeria, on a la banda superior ja hi havia els porxos de dalt, fins a l'alçada de l'Arc del Pont, tal i com encara avui es mantenen. La font de Sant Joan (56) era darrere del magatzem de l'antic Almodí, i no pas al mig, com la magnificent font de les Sirenes que ben aviat, cap al 1800, el Marquès de Blondel hi faria construir al mig amb els rajos d'aigua que manaven del mamellam de les quatre mitològiques dones-peix, i que tan va escandalitzar el bisbe de la ciutat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
L'antiga església gòtica de Sant Joan (10), desapareguda amb la revolució Gloriosa espanyola de 1868. Tot al llarg de la part de baix del carrer Major no hi hagué mai cap carreró obert ni baixada que donés al riu. Només a mig carrer, per dins d'algun dels edificis de les adoberies, es pogué accedir a unes passeres de fusta extramurs que permetien salvar el Noguerola per dos cops, ajudats per l'areny que s'hi formava. El tuf derivat de les activitats dels adobers tampoc no hi devia faltar.
Més endavant, on el carrer es tanca (aprox a la banda est de l'actual plaça de la Sal), hi hagué la primitiva porta ferrissa de la ciutat, que ja als inicis dels segles baixmedievals deixà d'ésser operativa pel gran creixement del barri de la Magdalena. Just al costat hi hagué l'antic convent del Carme (11) amb els seus horts i jardins. Allà sí que hi hagué un portell que permetia baixar fins al Noguerola. S'aprecia com un ramal del riu surt per sota de la muralla a trobar-se amb el ramal exterior. |
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
L'angle que des de fa segles, més de mil anys, probablement ja en temps de la ciutat sarraïna de Larida, fan els carrers Magdalena, per dalt, i del Carme, per baix. En la placeta triangular, una línia detalla el rectangle que ocupaven els antics Porxos del Massot.
El plànol permet apreciar a la perfecció l'encarament de la magnífica església gòtica de la Magdalena, que la Guerra del Francès s'emportà, ja que l'assalt a la ciutat tingué lloc per aquesta banda de la muralla. L'església tenia uns grans horts i jardins fins a la punxa del propi baluard. |
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
Detalls dels baluards del Carme i de la Magdalena, pràcticament als peus de la mateixa antiga església. Encara deixaven fins a la vella muralla una zona d'horts travessada per ramals del Noguerola, i on hi hagué l'antic convent dels Santjoanistes, aprox. on avui hi ha l'estació de trens de la ciutat.
|
 |
1784. Lleida. «Plano de la Plaza de Lérida y sus contornos»,
Francesc Llobet (Europeana).
La porta de la Magdalena al capdamunt del carrer. D'allà, per la banda interior, s'agafava el costerut camí que pujava fins dalt la Seu. Fora del baluard, el camí continuava fins a la porta exterior de la Magdalena.
|
