QUINA LA FEM?: [2359] Rellegint «La importància de ser Frank» o de la hipocresia social

20220309

[2359] Rellegint «La importància de ser Frank» o de la hipocresia social

Ebook (anglès) a Projecte Gutemberg

«L'obra juga amb l'equívoc, la paradoxa, la mentida, la dualitat universal i la ignorància de la pròpia identitat en el món aristocràtic victorià de final del segle XIX. L'argument està tan ben travat que fer-ne la més breu informació és impossible perquè destruiríem el seguit de grans sorpreses constants en aquesta comèdia. Només direm que hi ha tants embolics que, al final arribem a un veritable conflicte sense solució, que és com Goethe defineix la tragèdia, i aquests finals tràgics, només es poden resoldre amb l'aparició d'un deus ex machina. Al 1895 no hi havia ja deus que baixessin del cel amb una màquina, però Wilde ho va saber resoldre mitjançant un dels personatges, el qual, atabalat i distret com és, i sense adonar-se'n, és clar, actua com un deus ex machina i ho acaba resolent tot» (enllaç).

in 4 Minutes.

FILMS

1:35:00. English subtitled.

The Importance of Being Earnest (1951), film (wikipedia).

eBiblio: anglès subtitulada en català.

1:50:00

The Importance of Being Earnest (1986), film

1:33:00

The Importance of Being Earnest (2002), film

Substital: afegiu subtítols a Youtube 👉enllaç

Extensió de Chrome (que funciona prou bé) per trobar i afegir subtítols als vídeos en diferents llengües. Sempre que puguem, cal veure les pel·lícules en la V.O. (versió original).

«És en aquests moments quan coneix Alfred Douglas, Bosie, un jovenet fill de la classe alta britànica, coneixença que coincidirà amb l’inici de la seva triomfal carrera en el món del teatre. El 1892 s’estrena la comèdia Lady Windermere’s Fan amb un gran èxit, i el 1893 A Woman of No Importance: Wilde ja és l’autor londinenc de moda. El 1895 és l’any del seu cim i l’inici del seu precipitat descens: estrena, amb un èxit absolut, An Ideal Husband i The Importance of Being Earnest, i es veu amb cor de dur a judici el pare de Bosie, el marquès de Queensberry, per haver-lo insultat (el noble li havia fet arribar una nota que deia «To Oscar Wilde, posing as a somdomite»: la falta d’ortografia és seva). Òbviament, la justícia va sentenciar a favor del marquès, que tot seguit va dur Wilde davant del tribunal. Ara sí, aquest el va condemnar a dos anys de presó amb treballs forçats per «grossa obscenitat», i el novembre de 1895 va ingressar a la presó de Reading. Tres mesos després va morir la seva mare. A l’inici de 1897, de la presó estant, Oscar Wilde escriu la llarga, emocionant carta adreçada a Lord Alfred Douglas De Profundis (Epistola: in carcere et vinculis). El maig surt de la presó i s’instal·la a Berneval, a la costa francesa, on adopta el nom de Sebastian Melmoth. El mes de juny escriu el llarg poema The Ballad of Reading Gaol, i poc després es retroba, a Nàpols, amb Bosie. A final de 1897 se separen i Wilde marxa a París, on des d’aleshores viurà pràcticament en la misèria. Abans de morir, encara va tenir ocasió de conèixer la mort de la seva dona (l’abril de 1898) i del seu germà (el 1899), i de fer un darrer viatge a Itàlia. Probablement una meningitis cerebral (però també va ser víctima d’una otitis que es va complicar i, potser, d’un rebrot de sífilis) el va dur a la mort el 30 de novembre de 1900, en una habitació del parisenc Hôtel d’Alsace. Va ser enterrat el 3 de desembre al cementiri de Bagneux, als afores de la capital. El 1909, les despulles van ser traslladades al cementiri del Père Lachaise».