1887 ca. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Polka para piano dedicada al inventor el exquisito licor PUM, D. Enrique Lamolla»,
d'Antonio Sánchez Jiménez (BDH).
La fama del licor lleidatà havia traspassat fronteres, i va esdevindre tot un referent dels anisets de l'Estat (espanyol) durant la segona meitat del segle XIX. La portada ens mostra l'Agustina de Fulleda al peu del canó, literalment (veg. enllaç). Havia mort al 1857 i el licor que l'homenatjava va aparèixer no gaire després. El nom explosiu ja denota el mercat militar (món d'homes i gran consumidor) al qual anava principalment destinat. Sens dubte que aquestes polques, peces de ritme marcat per al ball i la gresca, no faltaven als saraus del moment, des de les classes dirigents i burocràtiques estatals fins a la soldadesca.
Segle XIX. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
Sense dubte, al costat del popular Anís Infernal i la gran campanya de màrqueting que Enric Serra en feu, el licor PUM fou l'altra gran marca, entre moltes, sorgida de les destil·leries lleidatanes.
El licor PUM ja va merèixer al 1878 una medalla de bronze a l'exposició de París. Abans d'arribar-hi, ja devia portar certa difusió en el mercat nacional i en l'espanyol. Sembla que a l'estació de tren lleidatana hi hauria hagut «un gran cartelón», com els versets recullen.
Segle XIX. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
El licor PUM no era un anisat, sinó un ponx de rom «importat directament de Jamaica i que a l'exposició internacional de 1888 a Barcelona va ser distingit amb la medalla d'or». Se serví en un àpat del Cercle Tradicionalista carlí lleidatà, fet que confirma les tendències de mercat del producte del més famós envasador i distribuïdor lleidatà dinovesc, senyor Lamolla.
1875. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Cronicón Ilerdense», de 15 de gener (FPIEI).
1885. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Tributo al inventor del tan excelente y delicioso ponche R. Benevent» (HDH).
Un altra peça musical dedicada al licor PUM, el ponx de rom lleidatà.
1885. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Tributo al inventor del tan excelente y delicioso ponche R. Benevent» (HDH).
Detall del gran galop, peça musical que en la meua ignorància diria que es tracta d'una mena de polca, de ritme marcat, probablement apta per al ball. Aquestes peces s'interpretaven en els salons de l'alta societat, de manera que hem de concloure que el licor hi degué ser altament famós. Això fa deduir que, efectivament, un ponx dolcet era més apte per al consum de tots els assistents, dames i senyors, en la terminologia del moment.
1889. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida (HDH).
Anunci del ponx de rom, que ja lluïa la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any anterior. La fama ja precedia el licor. El tema militar patriòtic (espanyol) l'havia fet ben conegut arreu de l'Estat. Això sí, «una copita de este ponche regenera, fortalece el organismo, recrea el paladar y despeja la inteligencia». És clar que totes les masses fan mal, com deia la padrina, una preciosa dita que juga amb l'homofonia de masses (excessos) i maces (de picar).
Les ampolles del PUM eren de cristall blau fosc, amb un fil al coll d'on penjava l'etiqueta amb la signatura de la fàbrica. L'etiqueta principal, en color, presentava l'Agustina de Fulleda («la inmortal Agustina de Aragón») en son acte heroic a la capital aragonesa durant la Guerra del Francès. S'hi empegaven dos etiquetes més («de papel blanco, impresos en dos tintas, negro y rojo»), l'un amb l'analítica química del producte, l'altre amb les indicacions d'ús.
Aquestes etiquetes portaven truc: «Fijarse en el siguiente e impostantísimo detalle», s'hi escrivia en lletres majúscules a l'anunci. No estaven envernissades, de manera que es deslluïen amb facilitat i, si algun falsificador hagués volgut fer-ne servir l'envàs, se li hauria vist la trampa.
1889. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida (HDH).
Detall de l'ampolla original del Punch, escrit així a l'etiqueta.
1888. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida,
«Diario de Lérida», de 18 d'agost (FPIEI).
Una publicitat senzilla i efectiva del licor, del qual se'n diu que és apte tant com a aperitiu com a digestiu. De manera que no podia fallar!
1888. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Correspondencia de España», de 2 de desembre (HDH).
Venda a cafès, confiteries i ultramarins, amb seu majorista a Madrid, Saragossa i Barcelona. A la capital del nostre Estat veí, ben a propet del Congrés, a la Calle del Sordo (actualment calle de Zorrilla).
La freqüència de publicitat als voltants de Nadal em fa pensar si el ponx fou beguda de moda entre les classes benestants de l'època per aquestes dates, quan el xampany només era encara francès.
1888. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«La Publicidad», de 24 de desembre (ARCA).
En aquest anunci, se'n recomana l'obsequi com a estrenes de Nadal.
1889. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Diario de Lérida», de 4 d'abril (FPIEI).
Anunci del licor a la premsa local.
1889. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Diario de Lérida», de 28 de desembre (FPIEI).
En el dia dels Innocents, que potser ja era popular en aquelles dates, uns versets satírics són dedicats al PUM. No en sabem l'autor, però sí que li reconeixem l'enginy en el lleidatà popular del carrer, i que recordava als lectors:
«I aquest mot tan retumbant
que avui fa tanta farrolla,
és un higiènic calmant
degut a l'ingeni gran
de l'industrial senyor Lamolla».
Ep, pareu atenció al savi consell:
«Que t'arriba algun parent?
i amb aquesta boira humida
no es pot veure mai calent?
Amb tan poderós element
lo retornes de seguida!»
1891. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«La República», de 17 de març (HDH).
En el dia dels pares, tampoc no podia faltar.
1897. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Imparcial», de 24 de desembre (HDH).
No se'n deixava passar ni una, d'ocasió per promocionar el PUM. Fins i tot, en la guerra de Filipines i de Cuba. Fa gràcia la designació, en castellà, de tarro per a l'ampolla, no sabria dir si habitual o tècnica de màrqueting, com a mot més familiar.
1886. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«Diario de Mataró», de 25 de desembre (XAC).
Els punts de venda mataronins, cafès, casinos i ateneus. Si no era allà, calia desconfiar si te'n servien. Això sí, «recomendado por la ciencia médica».
1899. La fàbrica d'Enric Lamolla, Lleida.
«Diario de Tortosa», de 7 de desembre (XAC).
L'heroïna fulledenca disparant el PUM.
1907. Lo ponx PUM d'Enric Lamolla, Lleida.
«El Pallaresa», de 17 d'abril (FPIEI).
Qualsevol ocasió era bona per a la promoció: també les eleccions. Diu amb ironia: «pídase en cafés, ultramarinos y mesas electorales».
