1919. Andorra la Vella.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
El camí d'entrada a la població, temps ha ja desaparegut, oi? De la mateixa manera, avui, cent anys després, gairebé totes les imatges són irreconeixibles. Avui no en faig comentari, d'aquest fet: deixem que l'estètica passi al davant, car les fotografies són bellíssimes.
1919. Les Escaldes, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
1919. El Consell de les Valls, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
El bisbe Benlloc, muntat a cavall, en una imatge de ressons feudals.
1919. Ordino, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
1919. Església de Santa Coloma, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
L'arrodonit i esplèndid campanar romànic sobresortint sobre les mates de tabac. Diuen que aquest cultiu s'hauria introduït a les Valls entre els segles XVII i XVIII.
1919. Andorra la Vella.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
1919. El pont pla, camí de la Massana, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
1919. El pont de Sant Antoni, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
Al camí d'Ordino, a les gorges de la Grella, allà on la Valira occidental o Ribera d'Ordino deixa el terme de la Maçana per entrar a la plana andorrana.
1919. El Consell de les Valls, Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
«D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art. Aquesta és comparable amb revistes com Vanity Fair, Vogue o Harper's pel seu estil luxós i prestigiós en el marc de l'esnobisme barceloní dels anys vint del segle xx.
«La primera aparició tingué lloc al 10 de gener del 1918. Josep Carner és el primer director D'Ací i d'Allà durant el seu primer any de vida (1918-1919) fins que deixa la direcció. La seva empremta influencia notablement en el treball del posterior director, Ignasi M. Folch i Torres, des del 1919 al 1924. Aquest mantingué les característiques generals de publicació establertes pel model de Carner que definien una personalitat pròpia de la revista. Tot i això, l'arribada de Carles Soldevila per encàrrec d'Antoni López i Llausàs entre el 1924 i 1936 significà un gran canvi en el caràcter de la revista, en edició i direcció». (viquipèdia).
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
La frontera se situa sobre el pont del riuet Arcabell, passada la Farga de Moles, a on hi havia «quatre casotes, un hostal, la duana». El camí que pujava era estret i ple de voltes i revoltes.
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
La capital era enturonada, «mirador enlairat sobre tres roques». La Casa de la Vall, «una gran casa pairal muntanyenca».
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
Com que les comunicacions eren dificultoses, els consellers havien de fer nit a la Casa de la Vall durant els dies de reunió, i calia coure-hi els repassos (del francès repas), o sia, les menjades. Una palanca de fusta travessava la Valira per permetre el pas cap a les Escaldes, allà a on s'hi podien prendre les aigües caldes, com ja ens ho diu son nom. Les vies de comunicació terrestre eren primitives, amb «només dues menes de camins: dolents i pitjors».
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
Llavors, l'últim poble per anar a França era Soldeu, «de quatre cases». Per l'altra banda, la de la Valira del Nord (occidental), «la pedregosa ruta va enlairant-se en fantàstiques gorges». A la imatge, la primera fàbrica moderna de transformació tabaquera, del 1899.
1919. Andorra.
1919. Andorra.
«D'ací i D'allà», de gener (ARCA).
Destaca l'autor el caràcter «ferreny, reservat, ple de plecs espirituals i desconfiat» dels habitants del país, que vivia en ple caciquisme. A ulls d'un observador foraster i de ple segle XX, la percepció del país pirinenc no podia ser més que la d'un país ancorat en l'antic règim.
