1934. Autoòmnibus de la línia Barcelona-Balaguer-Lleida.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
El magne autoòmnibus que portava lleidatans i balaguerins a la capital. Se'n llegeix el rètol prou bé. No en sabria dir ni marca ni model. Però de ben segur que fou la manera com molts matrimonis s'atansaren a la capital del país per fer-hi la 'passejada', que llavors encara no se'n deia pas 'lluna de mel' ni durava quinze dies. O el que agafaren tantes noies per anar a servir, a fer de minyones, a les cases dels burgesos barcelonins. O alguns —pocs— estudiants de casa benestant d'aquells temps.
1934. Autoòmnibus de la línia Barcelona-Balaguer-Lleida.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
1934. Autoòmnibus de la línia Barcelona-Balaguer-Lleida.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
L'anunci en una de les pàgines del diari de l'empresa concessionària del servei, la Hispano-Targarina. El servei de Barcelona cap a l'Urgell i les Garrigues sortia a les tres de la tarda i arribava a Tàrrega a les sis, a Balaguer a les 7. Potser calia fer algun transbord a la capital urgellenca per arribar a la destinació final promesa. Perquè si anava cap a Balaguer, el mateix vehicle no devia ser el que s'atansava a les Borges. Feia parades a cada poblet, si era requerit, perquè llavors les carreteres passaven per dins. No com ara, que tot són variants i les estacions de trens a tres quarts de quinze, oi?
El mot òmnibus sorgí cap a inicis del segle XIX per designar els carruatges 'per a tots', del datiu plural d'OMNIS. Degué aparèixer en francès, segons escriu Coromines, i d'allà anà passant a les altres llengües veïnes. Quan passaren a ser mecànics i automòbils, doncs s'adaptaren com a autoòmnibus. Explica el nostre savi etimòleg que el mot automòbil ja se sentia en la nostra llengua en la primera dècada del segle XX, i que començà a abreujar-se cap al 1920. El mot auto s'anà imposant i deixant el mot ple com a antiquat. En aquests anys es crearen ràpidament noves paraules amb auto com a prefix, com ara autoòmnibus: «en una conversa filològica, cap a 1923-25, Fabra desaprovà l'ús de la forma abreujada autobús que s'estava generalitzant a imitació del francès, compost amb bus, forma mutilada d'omnibus». Afegeix: «més tard s'ha propagat l'anglicisme autocar, format amb l'angl. car 'auto, camió', per als que no són de servei fix».
Encara després de la guerra, la forma auto per als vehicles fou general fins que amb la generalització de l'automobilitat, tothom passà a tindre cotxe aquells anys setantes. Quan l'any 1970 exactament, a casa dels pares es comprà el primer automòbil, un R4 o quatre llaunes segons la broma del moment, només la meua mare en continuà dient auto durant molt de temps.
Autobús (escurçat d'autoòmnibus) ha restat per als de servei urbà, malgrat els designis d'en Fabra. Ja se sap, l'economia lingüística és una llei molt potent. Mentre que autocar s'ha imposat per al que quan érem petits en dèiem cotxes de línia.
1923. Joan Salvat-Papasseit.
Una de les primeres documentacions del mot autoòmnibus, precisament en un poema. Avantguardista, és clar. Que d'això, dels mots moderns, en feien bandera poètica.
1934. Autoòmnibus de la línia Barcelona-Balaguer-Lleida.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
El servei s'anunciava a la premsa barcelonina com a «efectuat amb luxosos cotxes òmnibus per a excursions a preus reduïts». O sia, no només per als ponentins que retornaven cap a casa, sinó per als de ciutat que volguessin sortir «d'excursió». S'hi mostra una vista interior del vehicle, però de tan poca qualitat que no hi veiem res.
Déu n'hi doret de les línies de l'empresa Hispano-Targarina en aquells anys, que la convertien en nus de comunicacions de les comarques ponentines, per mor també de l'enllaç amb l'estació de tren. Em quedo parat de la mobilitat d'aquells anys. Dos serveis diaris als banys de Vallfogona de Riucorb, i tot!
Anys 1930. La Hispano-Targarina.
Foto: facebook (enllaç).
Un autòmnibus o autoòmnibus de l'empresa targarina davant de les 'cotxeres' a la capital urgellenca. L'empresa de transports havia estat fundada cap al 1910 per Antoni Pomés. Durant els anys 20 i 30 assolí un gran desplegament de línies. Fou detingut al 1939 pels nous invasors franquistes i sequaços locals, i se li confiscaren tots els béns i, per tant, també els òmnibus. L'empresa fou absorbida, per dir-ho finament, per l'Alsina-Graells. A Tàrrega, per aquella situació estratègica en les rutes de transport d'aquell moment, hi hagué gran moviment d'empreses transportistes abans de la guerra, amb altres empreses com La Catalana o la Pirenaico-Pallaresa.
