1968. 'La Petite Galerie', Lleida.
«Diario de Lérida», de 6 de febrer (AML).
Al 2013, el Museu Morera va celebrar el 50è aniversari de la més gran petita galeria lleidatana, 'La Petite Galerie', que perdurà només vuit anys, els darrers del tardofranquisme. En una ciutat poc acostumada a les innovacions, excepte les urbanístiques, que aquells anys 60 i 70s van canviar la fesomia de Lleida i la butxaca dels de sempre, l'obertura d'una sala dedicada a l'art més innovador del moment, no pogué passar desapercebuda. L'art avantguardista era una cosa de progres, de peluts i barbuts, de maig de 68, de psucaires, o etc. La nova terminologia per no repetir ja, que estava molt suat, allò de rojos i masones. A més, fou impulsada per un exiliat, fill de diputat republicà, impulsor incansable d'iniciatives culturals d'oposició al règim dictatorial (espanyol), membre de la secció lleidatana d'Òmnium Cultural. En definitiva, un dels intel·lectuals i polítics locals de més prestigi en aquells temps, Jaume Magre. Fou paer de la ciutat des de les primeres eleccions municipals (1979), càrrec que ocupà successivament durant una dotzena d'anys, els de la recuperació cultural de la Lleida democràtica, a les files del PSC de llavors, d'abans del segle XXI, quan encara no s'havia rebaixat a organització regional del PSOE, i hi havia prou dirigents que creien en la reconstrucció nacional i en referèndums d'autodeterminació. Des de la Paeria inicià l'Aula Municipal de Teatre, el Conservatori musical, l'Escola Municipal de Belles Arts..., o sia, les institucions que han fonamentat la vida cultural lleidatana del ja gairebé mig segle transcorregut.
Des que havia retornat de l'exili francès, al 1944, havia lligat la vida professional a l'ensenyament del francès, primer a Cervera, després a Lleida, a on des del 1955 i fins al 1980 hi dirigí l'Aliança Francesa. L'any 1968 va tindre l'agosarada pensada de dedicar un espai de la secció local d'aquella institució acadèmica a l'art, encara més, a l'art d'avantguarda, amb la col·laboració d'Àngel Jové i d'Albert Coma Estadella com a directors de programació. Precisament, l'acte inaugural fou la presentació del llibre de Jové, Petit homenatge a la flor de paret. Diu la crònica periodística d'aquell primer acte, en el castellà obligat del régimen, que «La Petite Galerie no tiene ninguna ambición extrema. Es pequeña en cuanto a espacio y no tiene deseos de crecer». Excel·lent definició, totalment oposada als desitjos d'impacte i fama amb què ara es treballa —en general— des de les institucions culturals, amb pressupost públic, sense voler passar pel picar pedra necessari i primordial.
2021. Espai Brossa, BCN.
«El Temps», 6 de maig.
Reproducció de l'espai de 'La Petite Galerie' del 1970, durant l'aclamada exposició de poesia concreta.
1968. 'La Petite Galerie', Lleida.
«Diario de Lérida», de 6 de febrer (AML).
La sala d'exposicions era situada al carrer Bisbe Huix, núm. 2, 2a, al barri de Noguerola per entendre'ns, darrere l'Avenida del Caudillo (espanyol). El bisbe Huix havia sigut una de les víctimes de la resposta violenta al violent aixecament feixista del 36. Per això, el régimen li havia dedicat un carrer. La columna periodística recull les paraules de Jaume Magre en el moment de la inauguració, raonant per què l'obra de Jové mereixia aquell honor, per tractar-se de «la valoració, la reivindicació, el dret a ésser de les coses més humils, més aparentment insignificants». Altre cop, la senzillesa i la modèstia com a guia del quefer cultural. «Car l'art d'en Jové escapa a tot el maremàgnum de les definicions sàvies, de les teories brillants però buides, dels 'esperpentos' més o menys vàlids que constitueixen el món artístic dels nostres dies». O com «fer d'un aparent gargot, POESIA».
1968. 'La Petite Galerie', Lleida.
«Diario de Lérida», de 14 de març (AML).
La segona mostra de l'avui considerada mítica galeria lleidatana fou dedicada als pintors d'avantguarda, intitulada 'Dos generacions de pintura catalana'. En aquesta primera part de la mostra s'hi podien veure Tàpies, Cuixart, Vila Casas, Ràfols Casamada, Guinovart...
L'article periodístic recull l'escrit de presentació redactat per Alexandre Cirici i Pellicer. Avui els mitjans de comunicació no ens deixen accedir a les fonts originals de la informació: tot ho tamisen, tot ho passen pel sedàs. Pel porgador de la seua ideologia i de la limitació intel·lectual (per dir-ho finament), de les noves generacions de periodistes.
1968. 'La Petite Galerie', Lleida.
«Diario de Lérida», de març (AML).
Obertura de la segona part de l'exposició. La limitació de l'espai obligava. Aquesta segona part era destinada a pintors avantguardistes més joves.
1968. 'La Petite Galerie', Lleida.
«Diario de Lérida», de 28 d'abril (AML).
Exposició 'París vist per Ernest Ibàñez, Lluís Trepat, A. Coma Estadella, Víctor P. Pallarés i Ton Sirera', uns quants dels més destacats artistes lleidatans del moment.
1988. «Converses a Lleida», de Josep Varela.
Fotografia i entrevista a Jaume Magre.
1970. Jaume Magre, Lleida.
«Diario de Lérida», de 13 de desembre (AML).
Concessió de la Creu Oficial de Palma Acadèmica de França, la més destacada del nostre veí Estat septentrional per a les personalitats destacades en el camp de la cultura i l'educació. Guardó de reconeixement a la incansable tasca de l'ensenyament del francès a les terres lleidatanes. Però, com diu l'articulista, per una tasca que va més enllà i tot: per les nombroses conferències dels millors experts del moment que s'hi feren a l'Alliance lleidatana, que ajudaren a obrir ments i pensament als temes culturals més candents, per l'impuls de 'La Petite Galerie' dedicada al nou art.
Llàstima que servidor hagi d'escriure això de la condecoració francesa el dia que aquest nostre estimat Estat veí hagi prohibit, altre cop, l'ensenyament de la llengua catalana a l'escola als «seus» republicans súbdits catalans. Cosa que demostra que si una Constitució no reconeix la llengua que parlo i m'obliga a canviar-la, doncs no pot pas ser mai la meua. Ni que sigui republicana. Això de la 'liberté, egalité, fraternité' em recorda la Granja dels Animals d'Orwell. Als tocinos de la novel·la, s'entén.
Anys 70. 'La Petite Galerie', Lleida.
Fotografies d'una inauguració. D'esquerra a dreta, a la foto de baix: Ton Sirera, Mari Soler, Mari Garcia Coma, Albert Coma Estadella, Francesc Porta (d'esquena) i Jaume Magre.
Foto: Joan Carles Sisó, però no en trobo la data exacta (surtdecasa.cat).
1975. 'La Petite Galerie', Lleida.
Cinquantenari del Manifest Surrealista celebrat per l'Aliança al gener d'aquell any.
1994. «La Petite Galerie (1968-1976). Una galeria d'art alternatiu a Lleida»,
M. Pallarés, F. Vilà, Edicions UdL.
