 |
| 1934. Bellpuig d'Urgell. «La Humanitat» (ARCA). Mitja pàgina dedicada al poble urgellenca al diari republicà. En gran format, l'anunci de l'encara avui coneguda i activa fàbrica de caramels bellputgenca, llavors ja propietat de la viuda del fundador, Baldomer Pifarré. La fàbrica s'inaugurà al 1911, i des del 1926 produí el caramel estrella del catàleg de dolços que oferia: els «piropos». Als orígens, i encara als anys trenta, envasava codonyat i s'hi feien torrons. Els papabenets eren petits confits anisats de colorets, anomenats -crec- en honor al Papa, el XVè d'aquest nom. El patró de la fàbrica no devia fer gaire que era finat. |
 |
| 1934. Bellpuig d'Urgell. «La Humanitat» (ARCA). La ressenya de la població passa sempre pel Mausoleu d'en Ramon Folc de Cardona-Anglesola, l'almirall bellputgxenc dominador de la península italiana als inicis del segle XVI. L'excels panteó renaixentista en marbre de Carrera és un arc de triomf funerari a llaor i glòria de les gestes del noble difunt. De la història, l'article passa al resum de la situació econòmica del poble: llavors encara funcionaven els molins de la canalització del Corb feta des de segles enrere, coneguda com a reguer, i que passava a tocar del poble, ara ben bé pel bell mig. L'aigua del canal, com en tantes altres poblacions urgellenques, fou la base econòmica de salvació. La producció de remolatxa sucrera, avui del tot oblidada, era una de les principals dedicacions agrícoles. En l'àmbit cultural, destacaven la setantena de cantaires de l'agrupació coral 'La Barretina' i l'esportiva 'Penya Pedal'. Per arribar-hi, en aquells temps, hi havia «amples carreteres ombrejades per arbredes centenàries», que l'estupidesa humana, ací i arreu del món que en diem 'civilitzat' arrancà per fer pas als vehicles automòbils. Quan tornarem a veure arbres ombrejant camins i carreteres, llavors podrem dir que hem canviat de cicle social i econòmic. |
 |
| 1934. Bellpuig d'Urgell. «La Humanitat» (ARCA). Altres anunciants d'empreses locals, com ara la serradora i una fàbrica de mosaics. Els queviures d'en Grañó s'enorgullien de disposar de cambra frigorífica a base de corrents d'aire per al manteniment de la carn i productes frescos «amb garantia de perfecta higiene, contra la influència de les calors pernicioses de l'estiu», i amb supressió de «la consegüent humitat que produeixen les neveres amb gel». Sens dubte, «una de les millors instal·lacions de la província». A Mobles Tudela, encara en actiu, s'hi podia comprar a crèdit, a raó de 5 pta setmanals durant tres anys. Llavors no era pas freqüent, a diferència dels tractes comercials actuals. |
