 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Una esplèndida fotografia de Sant Llorenç, de les primeres que s'hi van fer al segle XIX. Hi apreciem, doncs, l'església medieval abans de la reconstrucció a què hagué de ser sotmesa després de la guerra de 1936.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
En aquell temps, i durant molts segles en la història de la ciutat, en cridava l'atenció l'esvelt i alt campanar. Les graelles de les alimares que encara hi havia encastades a les parets, testimonis dels vells temps passats, només s'encenien ja en la diada del sant patró parroquial, al 10 d'agost.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Referència a l'escut del «gall posat de costat i en actitud vigilant» que s'hi veu al porxo de la portalada de l'antiga poderosa família medieval lleidatana dels Gallart, propietària de l'església de Sant Jaume a la cantonada del carrer Major amb el carrer Cavallers, al costat de la qual tenia l'antic palau residencial. Ells foren els costejadors del campanar i obra gòtica de Sant Llorenç.
La teulada era ja refeta i segons l'autor, «l'enlletgeix». El campanar té 77 graons d'alçada, amb quatre campanes, «notable la major», i el capiró superior encara en té 26 més, d'escales. La portalada romànica («bizantina» en terminologia del moment) de la nau central, i única de la primera construcció, donava, temps era temps, al fossar o vell cementiri. |
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detalls de l'església, amb algunes de les canonades de les antigues guerres visibles al campanar.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Descripció de la portalada de la façana principal, amb dosser i porxo inclòs. S'hi transcriuen les paraules que Piferrer li dedicà en la seua obra de la primera meitat del segle XIX.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La factura de la fàbrica n'és testimoni de l'antiguitat. Encara avui, i llavors també, sorprèn l'escassa llum que hi trobem a l'interior.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detalls de la fàbrica, de l'altar major gòtic, i dels altars laterals.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La plaça de Sant Josep de gairebé fa cent cinquanta anys, si fa no fa igual com devia ser al segle XVIII, quan fou catedral de la ciutat durant bona part de la centúria.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El dia 5 de gener s'hi celebrava la festivitat del Sant Crist del Miracle, al qual els lleidatans tenien gran devoció.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Un dels sepulcres de l'església, a la capelleta d'entrant a mà dreta de la porta del campanar, amb un camper d'escacs a banda i banda, símbol medieval del comtat urgellenc.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'epitafi del sepulcre remet al 1331, i s'hi descriu al sebollit com a ciutadà de Lleida.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Altres inscripcions sepulcrals, com la dels Gallart del segle XV.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
A les amples lloses del paviment, altres epitafis s'hi poden anar llegint, «pertanyents a altres tants feligresos de la mateixa parròquia, així pagesos com menestrals que tingueren sos sepulcres en Sant Llorenç, fins que per Reial Ordre de 1809, se manà construir los cementiris generals fora de les poblacions per acabar amb la costum de l'enterrament en les esglésies». Destaca l'autor la senzillesa d'aquestes lloses, sovint només amb el nom, l'ofici i alguna eina pròpia de la professió del difunt.
|
 |
| 1880. L'Església de Sant Llorenç de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'any 1708 l'església fou convertida, de sobte, en catedral, després de la submissió borbònica (espanyola) de la ciutat, fet que perdurà per 73 anys fins a la consagració de la Catedral Nova al maig de 1781.
|
 |
| 1902. L'Església de Sant Llorenç de Lleida.
Una carta postal de començament de segle XX amb la factura tradicional de l'església, a on sembla que hi hagué un rellotge i tot. La fotografia podria ben bé ser de Victorià Muñoz, autor de moltes de les vistes de Lleida per a la casa editora Hauser i Menet, en aquells temps que les postals s'escrivien per davant.
|
 |
| 2020. L'Església de Sant Llorenç de Lleida.
La vista de la nau principal.
|
