2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). A primera horeta, després d'ermorzar a la placeta de l'església, comença la ruta del GEST del primer diumenge d'agost. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Sendera ben marcada, sense pèrdua. Només que fa costa amunt. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). En pic deixem el bosc, en Llorenç ens fa posar la gorra i la crema protectora. La llegenda de la flor del panical. |
Tots dos marxaren a cercar la flor, desitjosos d’ésser reis. El petit la trobà primer, però el gran, en veure’s desheretat, va tenir molta ràbia, va prendre la flor al seu germà i el va matar. Llavors, perquè ningú no se n’assabentés, el va enterrar al riu d’Arenes. I heus aquí que en aquest riu van néixer unes canyes i un pastor les va tallar per fer-ne un flabiol, el qual, sempre que ell el tocava, repetia aquesta cançó:
Pastoret, bon pastoret,
tu que em toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.
El pastor, tot estranyat, començà a dir-ho a la gent, i per fi va arribar aquell prodigi a oïda del rei, el qual va fer comparèixer el pastor davant seu, i, prenent-li el flabiol, es posà a tocar-lo. Llavors el flabiol sonà així:
Oh!, vós, pare, lo meu pare,
que me’n toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical,
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.
El rei, tot neguitós i encuriosit, va voler saber què diria el flabiol si el tocava el seu fill gran, el qual ell obligà a tocar-lo. I el flabiol digué:
Germanet, mal germanet,
tu que em toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical,
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.
Després de sentir això, el rei preguntà al pastor d’on havia tret aquell instrument meravellós, i el pastor li explicà que un dia a la vora el riu d’Arenes havia trobat un canyar que abans no hi era. D’allí havia tallat unes canyes i n’havia fet aquell flabiol, i en posar-se a tocar-lo havia quedat sorprès de la música que en sortia.
El rei anà al lloc on hi havia aquell canyar, va manar que hi fessin unes excavacions, i sota les canyes trobaren el fill petit, que s’aixecà bo i sa. El rei tingué una gran alegria i alhora un fort enuig contra el fill gran, que ell va condemnar a la pena més dura que se li va ocórrer. I no cal dir que va donar el regne al fill petit.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Els marges de pedra seca i les papallones festejant la calor del matí. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Però nosaltres costa amunt, entre un ginestar que ens colga fins a l'espatlla. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Els gerds per a les melmelades, més aspres que la maduixa, però de sabor molt intens. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Amunt i més amunt encara per l'estreta vall. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Arbres verds, cel blau i una preciosa papallona ataronjada. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Enfilem cap al llac de dalt, amb l'espectacle sensorial que ens penetra per tots els sentits. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Un racó verament paradisíac. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). La bellesa del Pirineu exemplificada en aquest estany d'Airoto (2.200 m). |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Com a mostra, uns quants Gestos del GEST d'avui. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Dinar, migdiadeta, cafè, copa i conversa... Tothom s'ho pren amb l'ordre que vol... |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Ara toca avall, avall, avall. |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Unes postres de pedra, pedreta, pedrota, per si ens havíem quedat amb gana... |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). ...fins que n'acabem empatxats! |
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars). Aprofitem les últimes estones per acabar les converses pendents. El temps horari, a muntanya, té una altra dimensió. |