 |
| 1922. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). El programa de la Festa Major d'aquell any incloïa imatges de la de l'any anterior, del 1921. Les fotos del retratista Farran ens mostren les carrosses sortides de l'empresa Olis Pujol, al carrer Comerç, curulla de xiques i xiquetes, per participar a la Batalla de les Flors que se celebrava al passeig central dels Camps Elisis. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). De l'empenta del Paer en Cap de la Joventut Republicana de Lleida, que arribà a la Paeria al 1917 amb l'alcalde Humbert Torres, els programes de la Festa Major s'imprimiren en la llengua dels lleidatans. Aquesta situació, tan lògica, simple i natural en tantes parts del món, només perduraria fins al 1921. Feia pocs mesos, a les acaballes de l'any anterior, que el govern de l'Estat (espanyol) retornà als nomenaments per reial ordre, i, amb la posterior arribada al poder del primer general dictador (espanyol) d'aquell difícil segle XX, Primo de Rivera, caldria esperar fins a l'escombrada que farien els nous vents republicans a partir del 1931 per tornar a la normalitat. Al 1908 poc després de constituïda la JRL i havent aconseguit de donar amb la Solidaritat Catalana un fort impuls catalanista i republicà a la ciutat, aconseguí que la llengua catalana s'acceptés com a llengua d'ús a les sessions de l'ajuntament de la nostra ciutat catalana. El llibret del programa n'era molt senzill, limitat a l'enumeració dels actes i activitats que s'hi farien durant els dies de festa. Això sí, cada full anava assanefat amb la quadribarrada. En temps passat, i en desgraciats temps futurs d'aquell segle, la bandera nacional fora sovint prohibida. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). Les Normes ortogràfiques fabrianes ja feia vuit anys que eren publicades, tot i això encara s'hi observen algunes fluctuacions d'ortografia natural, com ara dimars sense la -t, de vegades no pronunciada. Observem que s'hi escriu Ca la Ciutat per referir-se a la casa de la vila. La festa major començava amb un acte laic i popular, com el pregó, la cercavila de la Banda Municipal i una gran traca valenciana de Blondel a l'esplanada de Cabrinety (actual Plaça de la Pau). El repartiment de menjar entre els necessitats era una tradició de temps enrere. De quan la caritat cristiana, llavors i ara, calmava els esperits amb almoina. I al vespre, a les sis, la inauguració de les firetes a la Rambla de Ferran, i en fer-se fosc, a les nou, il·luminació especial dels Camps Elisis per a passejos i gatzares nocturnes. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). En una Festa Major dedicada al sant patró local no podia faltar al dia 11 la missa oficial i la processó cívica i religiosa, que encara es manté, sortosament amb un to més laic i popular. Llavors es feia a la tarda. A fora el pont, a la Plaça Bores de davant mateix, s'hi cremaven els focs artificials. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). L'endemà del dia gran de la festa major fou reservat per a la gran festa cultural de la ciutat: la Festa dels Jocs Florals, ara fa cent anys presidida pel director de l'Orfeó Català, el músic Lluís Millet, celebrada al gran Teatre dels Camps Elisis. Festa literària però també patriòtica en aquells temps de recuperació del prestigi social i literari de la llengua, encara menystinguda sense oficialitat per l'Estat (espanyol), igual que encara ara, cent anys després, tampoc no ens permet que sigui oficial a la Unió Europea i a la nostra TV pública no li és permès pel mateix Parlament Europeu de fer-la servir en una entrevista al seu president. Si un Parlament prohibeix ens prohibeix l'ús de la llengua, és que ens oprimeix, oi? El partit de futbol de festa major s'havia fet ja obligatori, com aquell qui diu, en els programes festius. En els nostres pobles, i durant bona part del segle XX, el costum es mantindrà ininterrompudament. Disposant d'un dels Camps d'Esports més moderns del país, el de la Joventut Republicana, aquell s'hi programà un bon partit, internacional i tot, entre l'equip que ja despuntava més del país, el FC. Barcelona, i un equip britànic, el Corinthians. |
 |
| 1921. FC. Barcelona vs. Cardiff Corinthians A.F.C. (twitter). Aquell maig d'ara fa cent anys, aquest equip de futbol gal·lès va visitar Catalunya i va jugar-hi uns quants partits, un dels quals al Camp d'Esports republicà de Lleida durant la festa major de maig. A les imatges, hi veiem tots dos equips de cent anys enrere, el Barça encara amb pantalonets blancs, i l'equip gal·lès amb samarreta arlequinada, groga i lila. Els partits de Barcelona es jugaren al camp del Parc de la Ciutadella. En una de les fotos s'hi aprecia l'edifici central al darrere, que esdevindria al cap de 10 anys seu del nostre Parlament nacional. En la darrera, la capella de la Ciutadella també és ben visible. Els seguidors, tots amb barret blanc amb cinta negra, dempeus, observen el matx des de la barana. Això sí que era sentir l'escalf del públic al clatell. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). La Principal de la Bisbal fou la cobla encarregada de tres concerts sardanístics, en tres punts diferetns de la ciutat. El dia 13 arribà el torn, a la tarde, escrit en perfecte lleidatà, arribava el torn de la festa de l'aviació. Ja el 1911, el vol de Garnier havia solcat el cel de la ciutat. No hi ha detalls ni del lloc ni de l'aviador. Al Camp de Mart, s'inaugurava la fira de bestiar, que devia durar d'aquell divendres fins al diumenge. Mentre que a la plaça Sant Joan, llavors de la Constitució (espanyola), s'hi feia concert amb focs japonesos, una altra mena de focs que sovint deixaven caure sorpreses, com petits joguets o similar per a la canalla. I més sardanes. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). Els focs japonesos es repetiren l'endemà als Camps Elisis, després del lliurament de premis als escolars lleidatans que s'hi feu al Teatre. A la tarda d'aquell dissapte (amb ortografia natural), als mateixos Camps, al passeig central, la Batalla de les Flors que havia arrelat com un dels grans actes de la Festa Major, «prenent-hi part artístiques carrosses i cotxes adornats». La Principal de la Bisbal faria un tercer dia de concerts de sardana. |
 |
| 1922. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). El programa de Festa Major de l'any següent mostrava aquesta carrossa del Casino Principal a la Batalla de les Flors de l'any passat, que recreava una gòndola veneciana plena de xiques lleidatanes. |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). Al darrer dia de la Festa Major, es repetia la jornada d'aviació, i a l'hora foscant la retreta o cercavila de cloenda, amb diverses bandes de música, i el castell de focs que tancava definitivament la festa, com encara ara després de cent anys. Cada dia d'aquella festa major es pogué visitar la Seu Vella, que era el quarter militar (espanyol) a la ciutat i no era accessible com a monument. Les representacions teatrals no s'hi especifiquen, però s'hi assegura que se'n faran «en el Teatre Municipal dels Camps i demés llocs d'espectacles», entenc que privats. |
 |
| 1922. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). El projecte per a la nova estació de ferrocarril de Lleida ja era preparat des de començament de la dècada dels 20 del segle XX, ara en fa cent anys. L'estació s'acabaria fent l'any 1927, amb la desaparició del bloc d'edificis que tapava el final de la Rambla de Ferran. L'any 1924 es posaria en marxa el tram de la línia del Noguera Pallaresa fins a Balaguer. |
 |
| 1922. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). La nova estació acabaria construint-se al final d'aquella dècada, però no pas tot aquest gran eixample de blocs d'habitatges que s'hi dibuixaven al costat. Existien, segons la imatge, un parell de molins d'oli a les imaginades Pardinyes d'ara fa cent anys. Les comportes de la Mitjana dataven de 1913, any de construcció del Canal de Seròs de part de l'empresa «la Canadenca». |
 |
| 1921. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). Contraportada del programa, imprès per Sol i Benet a Lleida, amb l'escut de la ciutat. |
 |
| 1922. Programa de la Festa Major de Lleida, (Sol-Torres, UdL). La imatge del Pont Vell lleidatà durant la Festa Major del 1921. El desgel proporcionava aquesta espectacular imatge del Segre ben alt de nivell, amb «estragos» a l'horta lleidatana. La Noguera Pallaresa ja era regulada des de la construcció del pantà de Sant Antoni (1916) i de Camarasa (1920), però el Segre encara no. |
