 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. Vista de l'entrada de la fàbrica al carrer Daunoys, actual carrer Comerç, amb una façana que simulava un palauet de caràcter arabitzant. Desconec ara mateix qui fou aquest Daunois o Daunoys que donava nom al carrer. Una feineta per a qui s'hi vulgui entretindre. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. Article del Dr. Primali, amic de la infància, sobre l'empresa de Josep Pujol i Cercós, «militar, capitán de Infantería del ejército español, pero en su fondo guarda el alma industrial de su padre que montó la primera fábrica de aceites de esta comarca, hace ya treinta años». L'empresa fou fundada pel pare al 1891. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. L'articulista es lamenta que la preciosa façana orientalitzant es trobi en «calle tan apartada y poco concurrida». La façana és una novetat constructiva que el propietari va portar de la seua estada al Rif durant la campanya militar del 1911-12. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. A la planta baixa, colgats sota terra, hi havia els cups «y todos los aparatos de lavaje, filtrado y purificación». |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. Planta d'entrada. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. Segona planta per a l'envasat, «decorada con mucho gusto y discreta sencillez». S'hi veuen les rengleres de garrafes preparades per a omplir-se. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. En aquesta segona planta hi havia també, a més de despatx i oficines, el laboratori. |
 | ||
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. L'article posa en valor la diferència d'aquest modern establiment respecte dels antics, bruts, calorosos, perillosos, molins tradicionals.
|
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. A la tercera planta, s'hi preparaven els diversos tipus d'envasos. L'exportació es feia via Barcelona i Reus. El destí «fatal» dels olis lleidatans era d'acabar essent barrejats i rectificats amb altres olis (espanyols), i perdre així qualsevol traça identificativa de l'origen. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. A la fàbrica s'hi reunien les noies que havien de pujar a les comparses de les carrosses de la Batalla de les Flors. A la imatge se'n veuen unes quantes prenent el te abans de la sortida. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. En Josep Pujol fou a més «iniciador y organizador de la magnífica fiesta de la Batalla de las Flores, que tanto éxito ha obtenido y que ha quedado ya como el número más vistoso y aristocrático de nuestra Fiesta Mayor». La Batalla de les Flors, doncs, que si fa no fa té cent anys d'antiguitat a data d'avui. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. Des dels magatzems de l'empresa, les carrosses sortien ja guarnides cap a la Rambla de Ferran. Llavors amb carros estirats per animals, és clar, «para dirigirse a los magníficos jardines de los Campos Elíseos a derrochar alegría y juventud entre marcos de flores y lluvias de confetti». «A principis del segle XX a Lleida es celebrava una Cavalcada Artística, durant la qual desfilaven carrosses amb motius diversos. La del Centre Republicà era una mesquita i un pati àrab, la de la Tintoreria Postius, una cova i una cascada d’aigua, la de la Paloma una gran lira, la de l’Ajuntament mostrava la matrona de Lleida asseguda al voltant de vuit matrones més (la riquesa, el comerç, l’agricultura, el treball, la força, les arts plàstiques, la poesia i les ciències). Ja es té constància que als anys 30, coincidint amb l’auge del moviment dels Jocs Florals, s’introduí per primera vegada la celebració d’una desfilada-concurs de carrosses guarnides artísticament. Aquesta desfilada cívica i festiva premiava les millors carrosses, que eren guarnides amb les flors naturals sorgides de l’Horta de Lleida i que els que anaven damunt les carrosses llançaven al públic. La desfilada, que es feia als Camps Elisis l'últim dia de la festa major, el diumenge, donava tres voltes, una primera d’exhibició per poder valorar les carrosses, i la segona i tercera per a la batalla amb les flors. Tot i que flors i confetti sempre han anat barrejades a la Batalla, es creu que el confetti s’introduí als anys 50, quan començà a ser difícil i més car poder obtenir flors naturals» (festes.org).Una bona exposició de l'origen de la festa, però que, com demostra el present article, cal situar uns quants ants abans. És molt probable que el guarniment de carrosses ja estigués prou consolidat durant els anys 1910. I entre els més destacats col·laboradors de la festa, l'empresari oleícola, Josep Pujol i Cercós. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 16 de desembre. La faceta de militar (espanyol) d'aquest lleidatà home de negocis, sempre la portarà associada. Això el portà a ésser l'alcalde primo-riverista de la ciutat en l'època de la primera dictadura (espanyola) a Catalunya del segle XX, època de prohibicions socials i culturals contra el catalanisme i el republicanisme, que sovint es tapaven amb obra pública, com per exemple la renovació de les façanes de la Paeria. |
 |
| «Diccionari biogràfic de les terres de Lleida: política, economia, cultura i societat: segle XX». La segona ocasió en què fou Paer en Cap de la nostra ciutat, ja en època republicana, coincidí amb la repressió política i social derivada dels Fets d'Octubre de 1934, en què presidí una comissió gestora de la Paeria fins al juliol de 1935. |
 |
| 2011. «Josep Pujol Cercós, alcalde de la modernitat». Pagès Editors. Sempre cal recuperar i aportar llum al passat, i reconèixer els mèrits i treballs dels qui ens han precedit. Però això no comporta dret automàtic a donar nom dels carrers a aquells qui col·laboraren en la repressió i limitació de llibertats democràtiques contra els mateixos compatriotes per motius d'ideologia política (espanyolista) i de classe. Per això cal que noms com Carrer Alcalde Pujol o Alcalde Areny siguin eliminats del nomenclàtor públic lleidatà. |
 |
| 1921. Fàbrica d'Olis Pujol, Lleida. Revista «Lleida», núm. 6, 3 de novembre. Una propaganda a pàgina sencera, de caràcter modernot, amb molt blanc i poc ornament com a reacció al ja passat, excessiu i recaragolat gust modernista. |
