Seguidors

20200504

[2140] Del Liceu Escolar, l'Acadèmia Escolar i els Maristes de 1917

1917. El Liceu Escolar lleidatà.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre
 (FPIEI).
Vista de la coneguda façana del Liceu Escola de Blondel. Al darrere, hi veiem les aigües del Segre, que llavors hi passaven a tocar. La nova i àmplia banqueta no arribaria fins després a la postguerra.

No tinc gaires més notícies d'aquesta publicació lleidatana, bàsicament encara diglòssica, amb el castellà com a llengua principal, tot i que en algun moment se'n digué bilingüe. Tingué una primera curta època al 1909 (primer núm. de 18 de març), i reaparegué al 1917, a l'1 de novembre, fins al 1920.
1917. El Liceu Escolar lleidatà.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre
 (FPIEI).
El despatx, sempre seriós i imposant, del director. 
1917. El Liceu Escolar lleidatà.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre
 (FPIEI).
El Liceu Escolar fou considerat el centre educatiu més renovador pedagògicament de la Lleida d'aquell començ de segle XX. Fundat i dirigit per Frederic Godàs al 1906, llavors encara al carrer Cavallers. Passà després al núm. 42 del mateix carrer al cap de dos anys, a la recerca de més espai a causa del seu ràpid creixement, i, com que l'augment d'alumnat no tenia fi, el centre decidí de construir-se un seu pròpia, «con todos los adelantos modernos», amb patis espaiosos, aules lluminoses i grans, taules uni- i bipersonals, dormitories higiènics, menjador «en forma de restaurant» (potser vol dir self-service, amb els alumnes que passen a recollir les safates?), quarto de bany, calefacció central, biblioteca i etc.

Amb alguns centenars d'alumnes era el centre educatiu més important de la Lleida dels anys deu, vint i trenta, fins a la seua destrucció per causa del bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937, poc abans de la fi de la pèrdua de la guerra a la nostra ciutat. S'hi podia estudiar primera i segona ensenyança, comerç, magisteri, música, mecanografia i «labores», que eren feines de casa per a les noies, o també «toda clase de peritajes, y de preparación a Facultades especiales y oposiciones». Era, doncs, una suma d'escola amb institut amb acadèmia amb magisteri. La barreja d'edats, doncs, era ben gran. 
1917. El Liceu Escolar lleidatà.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre
 (FPIEI).
Vistes de la secció de primària i de la de secundària. Probablement, dels vestíbuls d'accés a les aules, plens d'objectes, fotografies, vitrines, fulls a les parets, mostres de treballs, per a l'exposició de 1916, potser una mena de jornada de portes obertes com ara se'n fan, per a informació de noves famílies i alumnat. 
1917. El Liceu Escolar lleidatà.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre 
(FPIEI).
L'anunci de l'escola, que era oberta a alumnat extern, mig pensionista i amb internat per als qui venien de fora vila, és clar, i s'ho podien pagar. El telèfon núm. 62, probablement ja d'anys enrere. 
1917. Els Maristes lleidatans.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI).

A la ciutat hi hagué altres col·legis prou importants també en aquells mateixos anys, com ara el Col·legi Nostra Senyora de Montserrat dels germans maristes, a l'Avinguda de Catalunya, 3, al mateix lloc que actualment. La ubicació era efectivament en una magnífica finca, amb uns extensos patis d'esbarjo, gegantesca arbreda, jardins, horts, a banda d'«aireadas y cómodas aulas anchurosas», sense oblidar-se de l'«esbelta aunque reducida capilla». També fou un dels centres renovadors de l'ensenyament lleidatà, obert ja al 1897.

Anys 1960. Lleida, Avinguda de Catalunya.
Col·legi Nostra Senyora de Montserrat.

(Foto: Lluís Terrés).
A l'esquerra, la tanca i l'edifici principal del col·legi dels maristes lleidatans, tal com devia ser des d'abans de la guerra. En aquells anys de postguerra la N-II passava pel Pont Vell i Blondel avall per girar a l'Av. de Catalunya i després pel carrer Acadèmia en direcció a Fraga. La urbanització dels anys 60 i 70 portaria l'obertura de l'Av. de Madrid, que oferiria una sortida rectilínia a la carretera, que deixaria de passar per aquest costat de riu a partir de l'obertura de la variant fins al nou pont de l'institut, cap al 1973. Els solars d'aquestes cantonades sofririen, és clar, la pressió immobiliària, amb el resultat que tots coneixem: grans edificis de pisos a banda i banda. A més, als anys 90, s'hi obriria un nou pont, conegut com el pont de la Universitat, perquè el nou campus creixeria al marge esquerre del riu.
Anys 1970. Lleida, Avinguda de Catalunya.
Col·legi Nostra Senyora de Montserrat.

(Foto: Lluís Terrés).
Una altra vista dels Maristes, cap a l'oest. A banda de l'edifici i la capella, s'hi veu el pati, amb les cistelles de bàsquet i porteries, i al darrere els blocs sindicals (franquistes, amb nom d'ignominiós feixista). A l'esquerra, l'antic edifici dels jesuïtes. Enllà de tot, els nous 'gratacels' de l'Av. de Madrid. 
1917. Col·legi dels Maristes, Lleida.
«Lèrida Gráfica», núm. 1, de 10 de maig (FPIEI).Preciosa vista del col·legi lleidatà del Maristes de fa poc més de cent anys: «espacioso local, clases inmejorables, vasto patio de recreo para los educandos»... A més, s'hi oferia escola nocturna per a formació dels obrers. Hi havia internat, com a la majoria d'acadèmies privades del moment, i se'n lluïen les brillants notes dels alumnes, amb indicació dels excel·lents, notables, aprovats, graduats de batxiller i de mestre que havien obtingut al curs anterior. Pel que veiem, del carrer llavors se'n deia Noguerola, prou lluny del riu, oi? 
1917. L'Acadèmia Escolar.
Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI).

També l'Ateneu Escolar, al carrer Cavallers 22, era una altra de les escoles grans de la Lleida d'ara fa cent anys. S'hi oferia tota mena d'estudis, i destacava per publicitar la Gimnàsia i la instrucció militar obligatòria. L'exercici físic fou una de les novetats de l'ensenyament d'aquells temps, a totes les escoles. L'oferta d'instrucció militar responia al fet que Lleida era seu d'un important quarter militar (espanyol), a la Seu Vella, i hi degué haver demanda d'aquests estudis per a ingrés a la carrera per tal que els testos s'assemblessin a les olles. També tenien alumnes «vigilados», que suposem que era un règim més sever que el dels interns. Sembla que l'Acadèmia Escolar tenia mercat entre les famílies amb fills més dificultosos, per dir-ho suaument. 

[1968] De Guernika a Lleida, 1937