Seguidors

20200427

[2133] Ullada enrere a Talarn

Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Plaça Major porxada. 
1845. Talarn (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A dalt del turó, a la dreta de la Pallaresa, a mig camí de Lleida en carro (17h) i de la seu (16h), i 40 fins a la capital. El vell poble tenia 150 cases totes agombolades al voltant del vell castell, en carrers tots costeruts i dos places, de la vila i del castell. La vella torre rodona conservada havia fet de presó de tota la comarca. 

La vila disposava de dos col·legis, una de particular i una altra, amb una vintena de xiquetes, que pagava el Baró d'Eroles, cosa que fa pensar que l'altra era només de xiquets, una cinquantena. L'església és dedicada a Sant Marc, i el cementiri ja era extramurs, «bajo las nombradas huertas». Aquests celebrats horts envoltaven el poble al solell: «al NO de la población al estremo del arrabal, una hermosa y abundante fuente de la que se riegan una porción de huertos que se estienden desde este punto por toda la falda de la villa al S hasta el camino de Tremp».

En aquelles dates de mitjan segle XIX encara es trobaven al terme les restes de l'antiga granja i hisenda d'Enorts, «que fue de los dominicos», i de dos altres poblats dits de Santes Creus i Casalts.  L'antic magnífic convent dels dominics es trobava, enrunat, «a 25 minutos al S de la población», dit de Sant Jaume de Pallars, al costat de les cases de les Teneries, «porque hay varias fábricas de curtidos, cuyos edificios así como el territorio en que se hallan, conocido por la Cuadra de Margarit, han sido en diferentes ocasiones, motivo de disputas entre los vecinos y villas de Tremp y Talarn».

S'hi fa esment, sobre unes roques a la riba de la Pallaresa, de l'ermita de Susterris, «que pertenecía a la religión de San Juan y era encomienda de la cabeza de este nombre», ermita que restà negada per les aigües del pantà al cap de setanta anys poc o molt. L'antic pont que al camí de Salàs creuava la Noguera era «un puente de piedra de un arco»
1845. Talarn (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A la Noguera s'hi veien restes, en tres punts diferents, d'antics ponts, de ben segur ensulsiats per les fortes avingudes del riu. El pont gran, de tres arcs, ja era en arribant a Tremp, amb drets de pontatge d'aquesta vila. A Talarn, s'hi havien fet dos mines o túnels d'aigua, a banda i banda del riu, per a molins i martinets o serradores. 

Del camí reial cap a Sort i Viella (per la Bonaigua), en sortia un ramal de ferradura, pagat pels talarnencs, que passava per dins el poble, i que portava cap a Areny, a la Ribagorça. La producció agropecuària era important en un terme com el de Talarn, i s'exportava vi per mitjà dels traginers. També hi hagué tres teixidors. I fira de vuit dies per Sant Martí, «y en ella se vende ganado menor, vacuno y de cerda, paños algodones y quincalla, todo al pormenor». Hi vivien 107 veïns, amb un total de 734 habitants, ço és, a raó gairebé de 7 per casa. En l'actualitat, n'hi ha poc més de 600.

Amb el pas dels anys, la capitalitat de Talarn sobre el territori anà passant a la vila de Tremp, tot i que en aquell segle XIX continuava essent plaça forta fortificada, «amb comandante de armas y guarnición» (espanyola), tradició que es perpetuarà al segle XX amb un escola militar (espanyola) de suboficials. L'autor del Diccionario no pot estar-se de citar «que es patria del capitán general Barón de Eroles», militar al servei de la monarquia (espanyola) durant la Guerra del Francès, i defensor dels furs i costums del país al servei de les antigues classes tradicionalistes, mort al 1825.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
El pantà de Sant Antoni, que al 1913 alterà la història de la vila.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Vistes de Talarn, sempre vigilant dalt del turó. 
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Els antics rentadors de l'antiga vila fortificada.

Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Detalls de l'antiga vila, amb el castell convertit en habitatge particular.
Anys 1970-80. Talarn, el Pallars Jussà.
Sobre el congost de Susterris de la Noguera Pallaresa.